Editorial

Un cop més, la frontera de la Jonquera serà motiu d’un tall de carretera. O d'autopista. Serà el 3 de juny en una acció sincronitzada que, a més de la Jonquera, també es realitzarà a simultàniament a totes les fronteres entre l'estat espanyol i França (Portbou, Irun, Coll d'Ares...).

El tall l’organitza Revolta Pagesa, col·lectiu assembleari que compta amb el suport de 15 associacions agràries de tot l'estat. El tall ja es va anunciar fa uns dies a Infojonquera i el van qualificar d’"històric" i "sense precedents", així que tot fa preveure que el caos de trànsit es podrà definir amb els mateixos adjectius. L’avantatge, però, és que estem avisats. S'agraeix.

Ara bé, en paral·lel, el sindicat Unió de Pagesos ja ha anunciat que no anirà al tall dels passos fronterers i creu que "no és legítim" mobilitzar-se en campanya electoral. D’acord amb el sindicat Confederation Paysanne, marquen diferències amb Revolta Pagesa i diuen que el seu model demana defensar el model de "pagesia familiar" a la Unió Europea en comptes de defensar "l'agroindústria".

Que Unió de Pagesos no hi assisteixi, tenint representació majoritària a Catalunya, desconcerta. Diuen que aposten per altres mesures que ajudin a resoldre la situació que viu la pagesia. És a dir, que sembla que uns i altres no defensen el mateix.

Com a jonquerencs, i en aquest context, caldria fer un parell de puntualitzacions sobre aquest tall.

En primer lloc, el nostre poble és protagonista, i al mateix temps és víctima, dels talls de carreteres que diferents col·lectius han organitzat a la Jonquera. Amb els anys, és una qüestió que hem anat normalitzant i interioritzant com una qüestió intrínseca conseqüència de la nostra ubicació fronterera. Res a dir, doncs, en aquest sentit, malgrat que hi hagi qui vulgui equiparar un tall de carretera o d’autopista, a un acte terrorista.

Mai hem sentit terror a la Jonquera per un tall de carretera. I n'hem patit molts. I també n'hem protagonitzat algun. Recordem quan la nostra societat civil es va organitzar entorn de la Plataforma N-2 per demanar una travessera urbana digna i segura l’any 2001.

I en segon lloc, estaria bé que les dues organitzacions, Revolta Pagesa, per una banda, i Unió de Pagesos per l’altra, expliquin millor què defensen, quin és clarament el seu objectiu, i si darrere hi ha un interès polític. I molt important, que aclareixin quin és el seu posicionament mediambiental. Aquesta darrera no és una qüestió menor i conceptes com la viabilitat econòmica de l'agricultura i la ramaderia han d'anar lligades a la sostenibilitat. Tots els sectors ens hi estem adaptant, sense excepció.

Més encara a la població de la Jonquera, que tenint present que es veurà afectada pel tall d’un sector, l’agrícola, on hi té un pes molt reduït, més enllà d’alguns pocs camps agrícoles i de cultius de vinya i oliveres. Per cert, més d’ús lúdic i personal que no pas comercial.

En un món cada vegada més mediàtic, confús en interessos, i voltats de notícies falses i eclipsats per la contrainformació i la propaganda de tota mena, els jonquerencs tenim dret a saber quin model d’alimentació agrícola, ramader i econòmic és el que es defensa el 3 de juny.