Editorial

L'entrada en funcionament l’octubre passat del radar de la N-II a la Jonquera ha obert un debat que transcendeix les fronteres del municipi i que posa sobre la taula un dilema recurrent: les mesures de seguretat viària es prenen realment per protegir els ciutadans o s'acaben convertint en un mecanisme de recaptació? Aquesta pregunta, que ja ha estat motiu de controvèrsia en molts altres punts del territori, troba en aquest cas un exemple paradigmàtic de com una decisió municipal pot generar desconfiança i rebuig entre la ciutadania.

L'Ajuntament ha defensat la instal·lació del radar com una mesura necessària per evitar accidents i reduir la velocitat en un dels punts més transitats del municipi. A priori, aquest argument és indiscutible: la seguretat viària ha de ser una prioritat per a qualsevol administració pública. No obstant això, el volum de sancions imposades -més de 8.000 en tres mesos-, la recaptació estimada de 500.000 euros i el fet que l'empresa adjudicatària en sigui la responsable directa han despertat recels. Els ciutadans tenen dret a preguntar-se si aquest radar respon realment a un problema de seguretat viària o si la seva ubicació ha estat pensada per maximitzar la recaptació.

La resposta popular no s'ha fet esperar. Amb més de 1.500 signatures recollides i un moviment ciutadà cada cop més articulat, la sensació d'injustícia ha crescut entre els veïns. Molts consideren que s'han sancionat conductors en un tram que no presenta un risc elevat d'accidents i que existeixen alternatives més eficaces per garantir la seguretat, com la instal·lació de semàfors o passos de vianants. A més, casos de conductors que han rebut desenes de multes en un curt període de temps reforcen la idea que el radar funciona com una "trampa" més que com una eina pedagògica.

Davant d'aquest escenari, el diàleg hauria de ser la via per reconduir la situació. La resposta de l'Ajuntament fins ara ha estat defensiva, al·legant la necessitat de la mesura i la seva contribució a la seguretat. Però la realitat és que, quan un gran nombre de ciutadans es mobilitzen amb la sensació de ser injustament penalitzats, la institució ha de fer un esforç per escoltar-los. Potser avui dijous en tindran una bona oportunitat. Un govern local no pot basar la seva credibilitat només en els informes tècnics, sinó que ha d'atendre el malestar social i trobar solucions de consens.

Cal admetre que, potser, la solució no passa per retirar el radar, sinó per revisar la seva ubicació, ajustar els llindars de sancions o complementar-lo amb altres mesures que no generin un efecte tan punitiu. El cas és que la gestió d'aquest cas marcarà la percepció ciutadana sobre com es prenen les decisions a la Jonquera. Si la resposta institucional és la indiferència o l'immobilisme, el radar es consolidarà com un símbol de recaptació abusiva. Si, en canvi, s'obre un diàleg sincer, pot convertir-se en un exemple de com una política pública pot ajustar-se a les necessitats i percepcions dels ciutadans.

El debat està obert i, en aquest cas, més enllà de la carretera, el que està en joc és la confiança en les institucions.

Si us ha interessat llegir “Radar a la Jonquera: seguretat o recaptació?” també us pot agradar la lectura de “Narcopisos i drogaddicció a la via pública. Què hem de fer?”.