Editorial

Aquest mes d’octubre fa un any que es va instal·lar el radar de control de velocitat a l’entrada de la Jonquera. Un any després, és legítim preguntar-nos: ha servit realment per fer el poble més segur o només per fer-nos una mica més pobres?

La decisió de col·locar aquest radar va venir acompanyada d’un discurs institucional clar —millorar la seguretat viària, reduir el risc d’accidents i fomentar la convivència entre conductors i vianants. Però quan analitzem el seu impacte real, el balanç ens sembla menys evident. Seguretat a banda, la sensació majoritària entre jonquerencs i treballadors de la zona és que el radar ha acabat sent, sobretot, una nova font d’ingressos per a l’administració local.

Molts apuntaven de bon principi que hi havia alternatives. Contrastades i efectives. Un pas de vianants ben il·luminat, semàfors intel·ligents o fins i tot una millor senyalització haurien pogut complir la mateixa funció preventiva sense convertir la carretera en una “trampa recaptatòria”. Però es va optar per la solució més fàcil —i curiosament la més rendible—, una que beneficia la caixa pública però que no sembla que hagi de resoldre definitivament la seguretat ni millora la convivència en el tram de carretera en qüestió. Continuem veient altres infraccions de vehicles i de vianants.

Mentrestant, la ciutadania hi surt perdent. Els conductors locals que cada dia travessen el municipi per anar a treballar o els visitants habituals de la Jonquera han après a conviure amb el radar no per convicció, sinó per resignació. I aquesta resignació té un preu: la desconfiança envers unes administracions que semblen més interessades a fer caixa que a escoltar les necessitats reals del territori.

Potser ha arribat l’hora de replantejar-nos què entenem per seguretat viària i per bona gestió pública. Si la finalitat és cuidar de la gent, el punt de partida hauria de ser el diàleg i la proximitat, el debat i no la imposició, mai la sanció si aquesta no és, en tot cas, el darrer recurs.

Perquè, al capdavall, la seguretat no hauria de ser una qüestió de multes, sinó de sentit comú, i en aquest cas tots diem sí a la seguretat, però... a qualsevol preu? Quina falta feia el radar davant les alternatives? I finalment cal recordar i reflexionar sobre el fet que, mesos després, el mateix Ajuntament va votar per majoria absoluta la seva retirada. Però la realitat és que, moció a banda, segueix funcionant i sancionant.

En resum, un radar que, vist el context podem dir que sembla ben poc “democràtic”.