La Jonquera va estrenar a l’octubre de 2024 un radar fix a l’N-II, a l’entrada sud del municipi. La seva posada en marxa va seguir el guió habitual: període pedagògic del 10 al 20 d’octubre i inici de multes el dia 21. Però l’efecte no seria gens usual. En qüestió de setmanes, la maquineta es convertiria en el tema principal de conversa a la població fronterera, un pols obert entre seguretat viària i recaptació que encara dura, tot i que amb una evident resignació per part dels afectats.

De les primeres multes al “cas” mediàtic

A inicis de desembre van arribar les primeres notificacions i, ja al gener, el malestar es va fer visible: veïns i conductors denunciaven un volum de sancions que consideraven desproporcionat. La polèmica va saltar als mitjans d’abast nacional i internacional.

El debat: seguretat o recaptació?

La redacció d’InfoJonquera va posar paraules al dilema en una editorial: “seguretat o recaptació?”. En paral·lel, el moviment ciutadà Stop Radar guanyava volum i influència, amb recollides de signatures i accions públiques. A finals de gener i principis de febrer, les peces informatives ja parlaven d’1.500 signatures en 15 dies i d’un límit de 60 km/h que molts consideraven poc adaptat a la realitat del tram. 

L’onada cívica i la resposta política

El febrer va portar l’ultimàtum de Stop Radar i la constatació que, en quatre mesos, s’havien interposat més de 50.000 multes. Al març, ERC va forçar un ple urgent amb una moció clara: retirar el radar i tornar les sancions. La proposta es va debatre en un ple extraordinari i, segons la crònica d’InfoJonquera, la moció es va aprovar, però l’alcaldia va anunciar que el radar es mantindria. Un xoc de legitimitats: el mandat del plenari versus la decisió executiva. 

La discussió sobre la transparència del ple que va anunciar Infojonquera —quant a la seva manca de difusió pública via xarxes socials— i una carta oberta denunciant noves irregularitats van afegir tensió a l’ambient. Fins i tot el Síndic de Greuges va obrir una investigació, que va admetre que en la instal·lació del radar no hi havia cap irregularitat, tal com havien fet públic des dels veïns entorn Stop Radar.

Tarda calenta: de l’activisme al sabotatge

La mobilització no es va aturar a la primavera. L’abril, Stop Radar mantenia la pressió malgrat la “inacció institucional”, convidava a la marxa enrere i recordava que mesures com el semàfor o el pas de vianants podien ser igual d’efectives per a la seguretat sense anar en contra de les butxaques dels veïns. En aquest mateix període, es va registrar un intent de sabotatge nocturn amb pintura negra sobre l’aparell. Símptomes d’un conflicte llarg i emocionalment carregat.

Un any després: les dades manen

El balanç d’un any publicat el 10 d’octubre de 2025 deixa poc marge a la interpretació: només entre l’1 de gener i el 30 de setembre de 2025, el comptador suma 62.169 expedients, una mitjana d’uns 228 al dia. Més enllà del debat, el radar ha tingut un impacte contundent en la circulació i en l’economia domèstica de milers de conductors. La gran pregunta —si ha reduït accidentalitat i excés de velocitat de manera proporcional al cost social— queda encara per avaluar amb dades d’accidentalitat i fluïdesa.

Si us ha interessat la lectura de “Un any de radar a la Jonquera: seguretat, recaptació i uns veïns resignats” també us pot interessar la editorial sobre la qüestió i que porta per nom Un any d’un radar que no feia falta.