De la riera de Cantallops als permisos de caça: quinze anys de l'expansió del coipú
La Generalitat autoritza pagesos i caçadors a abatre aquest rosegador invasor

De la riera de Cantallops als permisos de caça: quinze anys de l'expansió del coipú a l'Empordà. La Generalitat autoritza pagesos i caçadors a abatre aquest rosegador invasor a l'Alt i el Baix Empordà després de la desaparició de les brigades de captura.
Fa quinze anys, la presència d'un coipú mort a la riera de Torrelles de Cantallops era poc més que una curiositat biològica. Avui, aquell rosegador sud-americà que començava a aparèixer a l'Albera s'ha convertit en una de les espècies invasores que més preocupen les administracions, fins al punt que la Generalitat ha emès una autorització especial perquè pagesos i caçadors puguin capturar-ne amb arma de foc a l'Alt i el Baix Empordà.
La decisió arriba després que les brigades específiques encarregades del control de l'espècie deixessin d'operar a principis d'any en finalitzar el programa europeu que les finançava. Durant els darrers tres anys, aquestes brigades havien capturat prop de 3.500 exemplars mitjançant trampes instal·lades en rius, recs i zones humides.
Ara, el Govern opta per una nova fórmula. Des del 4 de juny fins al 31 de juliol, i novament entre el 14 de setembre i el 31 d'octubre, pagesos amb permís d'armes i caçadors acreditats podran abatre coipús en les zones autoritzades. Les captures s'hauran de fer amb munició sense plom i de calibre específic, ja que es tracta principalment d'espais humits ambientalment sensibles.
Una història que a la Jonquera va començar el 2011
Els lectors d'Infojonquera recordaran que la primera notícia sobre aquesta espècie a l'entorn de l'Albera es remunta al juny de 2011, quan es va localitzar un exemplar mort a la riera de Torrelles, a Cantallops. Aquella troballa feia pensar que el coipú començava a travessar la frontera des de França, on havia estat introduït dècades enrere per a la indústria pelletera.
Amb el pas dels anys, la seva expansió ha estat constant. El 2021, Infojonquera ja publicava un reportatge commemorant els "10 anys dels coipús a l'Albera", constatant que l'espècie s'havia establert plenament a les rieres de la Jonquera i altres municipis de la comarca.
Des de llavors, les imatges de coipús nedant tranquil·lament per les rieres urbanes de la Jonquera s'han convertit en una escena habitual. Molts veïns els observen sovint convivint amb ànecs, gats i altres espècies que habiten els cursos d'aigua del municipi.
Un rosegador de grans dimensions
El coipú (Myocastor coypus) és un mamífer originari de Sud-amèrica que pot superar els vuit quilos de pes. La seva aparença recorda una barreja entre una llúdriga i una rata gegant, amb unes característiques dents incisives de color taronja.
És un animal herbívor molt voraç que s'alimenta de vegetació aquàtica, arrels i cultius agrícoles. Precisament aquesta capacitat és la que preocupa els experts, ja que pot provocar danys importants tant als ecosistemes naturals com als conreus.
Els episodis més greus registrats fins ara s'han produït als camps d'arròs del Baix Empordà i en espais protegits com el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter o l'entorn de l'Estany de Banyoles.
Una expansió que no s'atura
Des de la seva entrada per l'Alt Empordà, els coipús han anat colonitzant progressivament rius, recs i zones humides de les comarques gironines. Actualment ja mantenen poblacions estables a l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l'Estany, la Garrotxa i la Selva.
La Generalitat considera que el control de l'espècie és prioritari per evitar nous impactes sobre l'agricultura i els espais naturals. Per aquest motiu, si la prova pilot de caça controlada dona bons resultats, el Govern es planteja incloure el coipú a partir de l'any vinent dins el catàleg d'espècies cinegètiques.
Una decisió que posa de manifest fins a quin punt aquell animal gairebé desconegut que va aparèixer a Cantallops l'any 2011 s'ha convertit, quinze anys després, en un dels principals reptes de gestió de la fauna invasora a les comarques gironines.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari