“Cal gestionar el territori en conjunt: fauna, flora i patrimoni”

David Brugat i Jaume Sabiol Colla Caçadors de la Jonquera

Títol: Jaume Sabiol, (dreta) president dels caçadors des de 2008, i David Brugat (esquerra), representant de la colla del senglar de la Jonquera.
Títol: Jaume Sabiol, (dreta) president dels caçadors des de 2008, i David Brugat (esquerra), representant de la colla del senglar de la Jonquera. | Infojonquera.cat
Quants socis formen part de la Societat de Caçadors de la Jonquera?
Ara mateix entre socis i titulars del permís de caça major, som un total de 95 caçadors federats, amb una tipologia de gent més aviat gran, amb una mitjana d’uns 60 anys. Gent de la Jonquera en la majoria, però també d’altres pobles, comarques i de la Catalunya Nord.

Quines són les diferències entre Caça major i caça menor?
Actualment de caça menor n’hi ha poca: conill, llebre, perdiu, tort, becada i algun ànec. Caça major: el senglar, el cabirol i el mufló. També la guilla.
Darrerament el llop torna a ser notícia en alguns racons del Pirineu. Creieu que pot arribar el llop a l’Albera?
Si ha arribat al Canigó i a la serralada de Madres, també pot arribar a l’Albera. A més, cal pensar que tradicionalment el llop havia viscut en aquestes muntanyes i que de fet, hi ha noms i indrets que ens ho recorden. El Pou del llop a Canadal, el cau del llop a Cantallops, a Mirapols hi ha l’esgarrapall del llop...

Quan comença i acaba la temporada?
A Girona la cacera del senglar es va obrir l’1 de juliol i acabarà el 31 de març. A la Jonquera però, com la majoria de les colles de l’Albera, per voluntat pròpia, la temporada la comencem el primer diumenge de setembre i l’acabem el darrer diumenge de febrer o abans. A més, ja en la passada temporada i la que esta en curs també, la finalitzarem a mitjans de gener coincidint amb el tancament de la banda francesa.
En canvi, per a la caça menor, comença a mitjans d’octubre i finalitza el primer diumenge de febrer.

Feu repoblacions?
Sí, cada any. Precisament aquesta primavera vam deixar anar progressivament unes 500 perdius facilitades pel departament d’Agricultura i també per la Federació de Caça, i 80 més per part d’iniciativa particular dels propis socis.
També de conills, portats d’altres territoris amb excés de població on se’ls va anar a capturar per alliberar posteriorment dins la reserva de caça menor de la que disposem.

Què cal fer quan els excursionistes o boletaires ens trobem amb un rètol que diu: “atenció: batuda del senglar”?
Sobretot deixar-se veure i sentir. La prevenció hi ha de ser sempre per ambdues bandes, evitar conductes imprudents. No sortir de les pistes i camins, no embardissar-se, portar roba de color llampant, vistosa. No s’ha de tenir por, els caçadors som prudents i sabem com actuar. Ara bé, deixar-se sentir sí, però tampoc fer xivarri en excés.

Quines són les millors zones de caça de la Jonquera?
Els animals es desplacen, depenen del factor alimentari que cada any varia i que ve condicionat per les pluges. S’ha d’anar controlant el moviment dels animals dies abans d’anar a caçar, buscar els rastres, les petjades, tenir en compte els canvis de temps... Però per orografia i geografia, sí que hi ha llocs més propicis per a caçar, com ara les serralades o les carenes.
Per segons quines espècies, com ara el mufló, haurem d’anar a unes zones determinades, com el salt del Fitó, o per segons quines altres, com ara el cabirol i la caça menor, seran millors els espais oberts com ara Canadal. El senglar, en canvi, és present més o menys a tot arreu.

Voleu afegir o dir alguna cosa?
Doncs sí, que en contra dels tòpics establerts entorn als caçadors, som gent preocupada en què la natura i la fauna es mantinguin equilibrades. Som els primers interessats en poder continuar practicant la nostra afició, ja que en gaudim de tot plegat, de la caça, del bosc i la natura i perquè sabem que sense aquest equilibri sostenible i necessari entre ambdues parts, no hi pot haver caça. Cal gestionar el territori en conjunt: fauna, flora i patrimoni.
També, ressaltar la bona harmonia i convivència existent entre totes les colles veïnes: Cantallops, St. Martí d’Albera, El Portús, Morellàs, Agullana i Capmany, amb les quals sovint acordem caçar plegats per acabar organitzant dinars de germanor on a vegades ens reunim fins a 150 participants!
I ja per acabar, que gràcies a aquestes polítiques i a l’abundància d’aliment que han portat les pluges de la darrera primavera, aquest any hem notat una recuperació molt important tant en abundància de fauna en general, com en la recuperació dels indrets cremats, cosa que ens fa ser optimistes de cara al futur.

Ivan Sanz
Octubre de 2013
info@infojonquera.cat

Informació complementària:

Com i què ha caçat la colla del senglar de la Jonquera en les darreres temporades?

Temporada 2008/2009 (48 dies - Del 07/09/08 al 15/02/09)
125 senglars, 1 cabirol, 1 mufló i 2 guilles

Temporada 2009/2010 (49 dies - Del 06/09/09 al 28/02/10)
84 senglars, 4 cabirols, 14 muflons i 4 guilles

Temporada 2010-2011 (50 dies - Del 05/09/10 al 27/02/11)
83 senglars, 3 cabirols, 13 muflons i 2 guilles

Temporada 2011-2012 (42 dies - Des del 04/09/11 al 19/02/12)
68 senglars, 5 cabirols, 33 muflons i 4 guilles

Temporada 2012-2013 (19 dies - Del 02/09/12 al 13/01/13)
58 senglars, 1 cabirol, 2 muflons i 1 guilla

Temporada 2013-2014 (Iniciada el 01/09/13)
Temporada encara en curs: 28 senglars i 1 cabirol (fins al 31/10/13)

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article