“El meu fill i jo ens vam tirar a l’aigua”

Neus Mont Afectada pel foc del 22 de juliol de 2012

Neus Mont, davant la piscina ara buida d’aigua
Neus Mont, davant la piscina ara buida d’aigua | Infojonquera.cat
On eres el dia del foc i quan vas rebre el primer avís?
Vaig baixar a la Jonquera a comprar. Va ser aleshores quan ja es va veure una columna de fum i sentia alguna sirena dels bombers.

Com vas reaccionar i què és el primer que vas fer?
Doncs de seguida vaig tornar cap a casa, on hi tenia la família: el meu home, els fills, els néts... Ja vam veure que allò anava creixent i prenent força així que de seguida el meu home va marxar a recollir el ramat que tenim al mas per portar-lo cap a l’Estrada. Vam fer fora els nens i aquí a casa només ens hi vam quedar jo i el meu fill Martí a l’espera de com evolucionava la cosa. Mentrestant, anàvem remullant les bales de palla i l’entorn de la casa.

Quan arribà el foc? Què vareu fer?
No et sabria dir quina hora era. Va pujar a ajudar-nos en Joan Ventura, que té la granja de conills aquí sota, molt a prop, i veient com anaven les coses vam mirar de fer un contrafoc en aquestes alzines que veus aquí. Però per sort el foc ja havia passat avall, direcció sud, per la zona del còrrec. Semblava que no ens afectaria quan de cop i volta el vent va fer com un remolí que va fer tornar enrere el foc, des del còrrec i pujant pel pendent, cremant aquest bosc molt brut i espès. Quan vam veure que el foc se’ns tirava a sobre vam avisar els bombers, vàrem trucar al 112, als mossos, etc però ningú va venir, només un helicòpter que ens feia senyals perquè marxéssim. Va intentar pujar en Robert Baserba de Can  Romans amb la cuba però quan ja era a prop va haver de fer mitja volta per culpa de les flames.
De cop i volta el foc va arribar pel darrere de la casa, pel bosc que hi ha a prop de la piscina. El fum i la calor feia que allò no és pogués aguantar. Ens vam separar no sé com, el meu fill Martí i jo ens vam tirar a la piscina. No es podia respirar, feia una calor insuportable, l’aire cremava, sort que vam fer servir una jaqueta ignífuga d’on treballo, la Repsol, que ens aïllava el cap, que el teníem fora de la piscina.

I quanta estona vau estar a l’aigua?
No t’ho sabria dir, tot va passar molt ràpid. Potser 10 minuts, potser un quart d’hora, no ho sé. Quan vaig veure que el foc i el fum ja no eren tan intensos vaig sortir de l’aigua. En Joan Ventura s’havia amagat bé i estava sa i estalvi. Després vam anar a buscar els bombers a la cruïlla de l’Estrada però tenien ordres de no moure’s d’allà. Llavors va coincidir que pujava un altre camió de bombers que venia des de  la Jonquera, el vaig parar i el vaig fer venir fins a casa per apagar el foc. No en van tenir prou amb l’aigua que portaven i sort de la piscina, que va servir per salvar la casa.
En quant valoreu les pèrdues de la casa?
A la vivenda la part afectada és la instal·lació elèctrica, però l’estructura sembla que està bé, teulat a part, que segurament s’haurà de refer. El pitjor són els dos magatzems, un dels quals s’havia acabat recentment. Potser 80.000 euros, o 100.000, encara no ho sabem.

Alguna cosa més per afegir?
Va ser molt dur però estem sans i estalvis i això ara mateix és el més important. Hem procurat oblidar ràpid tot això i posar-nos a treballar per restaurar-ho tot quan abans millor: l’aigua, la instal·lació elèctrica.... I ara esperem que l’assegurança respongui. Encara ens n’hem sortit força bé, podia haver estat pitjor.

I.S.T. / Info@infojonquera.cat

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article