“Alguns clients no volien marxar”

Josep Feliu Propietari Restaurant Els Fogons de Canadal

Josep Feliu
Josep Feliu | Infojonquera.cat
On eres el dia del foc i quan vas rebre el primer avís?
Dins el restaurant, preparant els plats dels prop de 40 comensals que hi havia aquell dia. Avís no en vaig rebre cap, nosaltres mateixos ja vam veure que sortia fum cap a la zona del Portús

Com vas reaccionar i què és el primer que vas fer?
Aquell dia van venir les meves filles a treballar. Elles mateixes controlaven des de la terrassa com evolucionava la cosa i jo els hi vaig dir que quan veiessin flames rere aquell turó (1) que m’avisessin de seguida. Però semblava que el foc no arribaria, que aniria en direcció cap a Agullana i això ens va mantenir tranquils.

I quan vas rebre l’avís de les teves filles que veien venir les flames, què vas fer?
Devia passar una hora i mitja o dues des que va aparèixer el fum fins el moment en què la meva filla em va avisar que veia les flames rere el turó. A partir d’aquí tot va anar molt ràpid.

Què vau fer amb els clients que devien estar dinant?
Just acabava de tirar a la planxa 10 magrets d’una taula en què curiosament tots van demanar el mateix per dinar. La meva filla em va avisar que “ja es veuen les flames allà sobre aquell turó” i de seguida vam donar l’ordre als clients que havien de marxar, que el foc era molt a prop, i que potser només teníem deu minuts per marxar tots d’allà.
Recordo que dues taules de clients habituals van marxar sense pagar, ja els vaig dir que no es preocupessin, que en tot cas ja vindrien un altre dia.
Recordo especialment la taula dels que no volien marxar, perquè no creien que hi hagués perill. Era la taula dels deu magrets, em deien que ja en farien via per menjar i marxar. Els vaig dir que no, que no ens podíem entretenir, que ja estàvem veient les flames eren a prop i que no era moment d’estar menjant; que jo no volia cap responsabilitat amb aquell panorama. Al final un dels comensals de la taula va sortir amb la meva filla a la terrassa i quan va veure el foc va quedar ben convençut que calia marxar.

Devien ser moments de por i nerviosisme...
Por no, però nerviosisme una mica sí. Primer vam tancar les claus de pas del gas i vam tancar portes i finestres. Vam fer fora els clients i ja ens tocava marxar a nosaltres i aleshores recordo que faltava un cambrer, no sabíem on era. No podíem marxar sense ell. El vam cridar i finalment el vam trobar rere el restaurant mirant com avançava el foc. El vaig renyar perquè, clar, només ens faltava això, entretenir-se mirant el foc enlloc de marxar a corre-cuita.
Quan ja érem gairebé a baix al poble la meva filla em va recordar que ens havíem deixat els dos gats, però ja era tard per anar a buscar-los.

En quina quantitat calcules les pèrdues de l’incendi? Has rebut algun tipus d’ajuda?
He calculat que prop de 60.000 euros, de mercaderia del celler i de la cuina, coberteria, llibres de cuina de gran valor, taules, etc. Tampoc et sabria dir les hores de feina dedicades després de l’incendi a netejar l’interior del restaurant, que va quedar ple de cendra. Va ser dur tornar poques hores després de l’incendi i veure tot això. Vam tardar quatre o cinc dies a netejar.
Ajuda no n’he demanat però és que ja em van desanimar molt quan vaig fer la consulta de com funcionava el sistema. Ho he deixat estar perquè veig molt difícil accedir-hi.

Alguna cosa més per afegir?
Imagino que les temperatures a què es devia arribar aquí dalt devien ser impressionants. La caravana que teníem darrere la capella no es va cremar però va quedar fosa. I les ampolles de vidre, una màquina de cafè, una caldera, etc, de dos petits magatzems que tenim al costat de la caravana també van quedar literalment foses, no per les flames, sinó per les altes temperatures.
I finalment donar les gràcies als clients que ens continuen donant suport, sobretot en moments de dificultat com els actuals.

Ivan Sanz
Novembre de 2012

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article