Els historiadors Juan Manuel Alfaro Gil (Barcelona, 1973) i Pablo de la Fuente (1965) han reconstruït en el llibre "Dues hores... als búnquers de la Jonquera", editat per la fundació Les Fortaleses Catalanes, la singular història de l'organització defensiva C-6, que plantegen com l'«encarnació d'una contradicció»: mentre Franco enviava la División Azul a lluitar al costat de Hitler al front de Leningrad, el dictador espanyol feia construir el 1943 a la Jonquera un sistema defensiu de nius de metralladora i antitancs –no pròpiament búnquers– per intentar evitar una possible invasió de la península Ibèrica per part de l'exèrcit alemany. El llibre, presentat el divendres 9 de gener al Museu Memorial de l'Exili, recull 15 búnquers, que ara l'Ajuntament de la Jonquera vol protegir i fer visitables.
rnTot i tenir lloc al matí d'un divendres plujós, la presentació de Dues hores... als búnquers de la Jonquera va ser tot un èxit de públic i els autors van signar-ne uns quants exemplars, després d'haver explicat detalladament les circumstàncies històriques en què va sorgir l'organització defensiva C-6, presentada com «un conjunt d'una rellevància i espectacularitat úniques al nostre país», tant des del punt de vista històric com patrimonial. A la taula, els dos autors va estar acompanyats pel director dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació, Miquel Sitjar; l'alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas, i el president de la fundació privada Les Fortaleses Catalanes, Joan Manuel Alfaro Guixot. Aquest és el tercer volum que publica la fundació dins la col·lecció Dues hores..., per a la divulgació del patrimoni militar català. Els anteriors, tots dos signats per Alfaro Guixot i també editats amb ajuts del programa europeu transfronterer Interreg, estaven dedicats al castell de Sant Ferran de Figueres i al castell d'Hostalric. El nou llibre té 164 pàgines i 78 il·lustracions, entre mapes, fotografies i dibuixos, tot plegat fruit d'un intens treball de recerca a diferents arxius militars –especialment, l'Arxiu Intermedi de la Regió Militar Pirinenca, de la caserna del Bruc, a Barcelona– i també un treball de camp, per localitzar els búnquers en els llocs més insospitats de les muntanyes que envolten la Jonquera i entrevistar testimonis directes, com ara Casimiro Coto, de 93 anys, que va ser sergent del Regiment de Fortificació número 3, amb seu a Figueres, a la dècada dels quaranta. El llibre descriu amb detall aquests equipaments defensius, però en cap moment no diu on es troben exactament. «Ara són béns indefensos, molts dels quals es troben en finques particulars, i no volem donar pistes per a possibles espolis», va dir Alfaro Guixot, segons el qual amb aquest llibre ja hi ha feta la investigació i la catalogació d'aquests «monuments» –«És el que són per nosaltres», va remarcar– perquè les autoritats actuïn en la seva protecció i divulgació. «Aquesta recerca té un gran interès local i comarcal, però també servirà perquè la Generalitat pugui protegir aquests testimonis patrimonials, per a una possible explotació turística, però sobretot per no perdre la memòria i no repetir la història», va dir Sitjar. L'alcalde va dir que demanaran que els búnquers siguin declarats béns culturals d'interès local (BCIL). I probablement Les Fortaleses Catalanes (www.lesfortalesescatalanes.info) s'encarregarà d'organitzar més endavant visites guiades i rutes per aquestes construccions militars de difícil accés per a qui no conegui bé els voltants de la Jonquera. Tot plegat, per valorar un patrimoni com el militar que, segons Alfaro Guixot, ho mereix tant com l'industrial o qualsevol altre llegat cultural.