PAISATGES INTERIORS,
rnUNA VISIÓ POÈTICA DE L’EQUILIBRI INESTABLE
rn
rnEn observar les peces de Jordi Gispert l’espectador es troba al davant una obra paradoxal en la qual conviuen d’una manera harmònica la contundència i la fragilitat.
rnEn aquesta ocasió, al porxos de Can Laporta, Gispert exposa dues sèries, un conjunt de 10 pintures i un altre de 6 escultures que suposen un doble exercici de representació dels seus paisatges interiors.
rnEs tracta de paisatges passats pel filtre de la memòria i en els quals es percep un estrany equilibri entre la intensitat de les sensacions recollides davant la natura i la lleugeresa del tractament artístic al qual han estat sotmeses aquelles sensacions.
rnEn la sèrie pictòrica que exposa en aquesta ocasió, Gispert ens presenta un conjunt de teles en les quals el fons aïlla i potencia la figura/paisatge i on els símbols elementals com ara les creus, les aspes, els arcs actuen com a fites que marquen territori entre el fons i la figura però també com a embastes que van cosint la figura sobre el fons. En alguns casos els regalims, les finíssimes línies verticals sorgides d’un extrem del paisatge retallat semblen elevar-lo sobre un fons que esdevé indefinit.
rnEs tracta de pintures que destil·len tot l’ofici de pintor que té en Jordi Gispert i que es fa evident en la valentia de la pinzellada, en el gust per experimentar entorn de les textures i dels reflexos. Un treball molt meditat però fet des de la espontaneïtat guiada per la saviesa de l’ofici.
rnLa sèrie d’escultures ens apareix com una evolució natural, potser inevitable, de l’obra pictòrica ja que, en realitat, són figures retallades del quadre i que s’han alliberat del fons i ens arriben lleugeres, sobre suports delicats i fràgils cosa que els permet un moviment oscil·latori només que una mica d’aire hi incideixi.
rnSón escultures fetes amb materials discrets, austers i sobre els quals Gispert aconsegueix fer sorgir una explosió de colors i tonalitats extraordinària. Són paisatges retallats que suren oscil·lants en l’aire i dels quals pengen escales i cordes que tant poden servir per entrar en aquell món com poden esdevenir una via des de la qual quelcom pugui despenjar-se secretament.
rnEl que tenen en comú totes aquestes obres és que amb elles Gispert aconsegueix formalitzar una representació poètica i molt precisa del que és l’equilibri inestable, una posició davant la vida que ha guiat sempre el treball d’aquest artista, fidel a un manera d’entendre el món i l’art on la llibertat és un valor irrenunciable i el rigor tècnic arriba a conviure amb la sinceritat expressiva.
rnEnric Tubert Canada
rnLlicenciat en Història de l’Art