Article de l'alcalde Jordi Cabezas sobre els "Trenta Anys d'Ajuntaments democràtics"

30 ANYS D’AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS
rnAquest mes d’abril hem commemorat els 30 anys de les primeres eleccions democràtiques, celebrades el 1979, per governar  els ajuntaments dels nostres pobles, viles i ciutats.
rnA la Jonquera ho hem commemorat amb un acte celebrat el dia 25 d’abril en què s’han col·locat les fotografies dels cinc alcaldes d’aquests últims 30 anys de democràcia, a la Sala de Sessions del nou Ajuntament. També s’ha celebrat un acte públic a la Sala d’actes de la Societat la Unió Jonquerenca, en què s’ha reconegut a tots els regidors, regidores i Alcaldes d’aquests últims 30 anys,  la seva feina i dedicació en benefici de la Jonquera i de la consolidació de la democràcia al nostre país. 
rnAmb l’assistència de la Directora dels Serveis Territorials del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, Sra. Mireia Mata i dels Alcaldes més antics de la comarca de l’Alt Empordà: l’Alcalde d’Espolla, el Sr.Jaume Coderch, i l’ Alcalde de Torroella de Fluvià, el Sr. Pere Moradell, s’ha fet lliurament a tots els regidors, regidores i alcaldes d’un diploma commemoratiu i d’un pin amb l’escut de la Jonquera. Els diferents parlaments han fet esment a la importància d’aquests 30 anys en la consolidació de la democràcia al nostre país i a la millora i qualitat dels serveis dels quals ens hem dotat a la majoria dels nostres pobles. Hem acabat l’acte amb un recital de l’Orfeó Jonquerenc.
rnAmb aquest article, a part de fer esment a l’acte celebrat el dia 25 d’abril, voldria que els jonquerencs i jonquerenques, especialment els que ja l’any 1979 vivíem a la Jonquera, féssim un esforç de memòria i recordéssim com era la Jonquera llavors, i com es ara després d’aquests 30 anys.
rnPer a molts, ben segur que pensaran que era millor aquella Jonquera, amb pocs serveis, però amb poca  immigració, amb la duana i el comerç com a element vertebrador de la feina de la població, i amb una activitat social,  cultural i esportiva  prou important que giraven a l’entorn de la Societat La Unió Jonquerenca,  de l’Associació Cultural i Esportiva Jonquerenca, ACEJ, i de la Unió Esportiva La Jonquera.  Aquella era una Jonquera que havia superat amb escreix les restriccions de tota mena de l’època franquista i que mirava el futur amb optimisme. Era una Jonquera amb identitat. Però era una Jonquera en què les administracions, ni la local ni l’estatal, havien invertit en serveis per a millorar la qualitat de vida de les persones.
rnVa ser a partir de les primeres eleccions democràtiques, que els ajuntaments del país, i també el de la Jonquera, van iniciar un procés de millora dels nostres pobles i ciutats, amb la creació d’equipaments esportius, culturals, educatius, sanitaris, etc.
rnEls primers ajuntaments democràtics de la Jonquera, encapçalats pels Srs. Josep Ma Mesquida, Joan Monjonell i Josep Rigau, a part de treballar per crear totes aquestes infraestructures que ens mancaven, van haver de treballar de valent per mantenir a la Jonquera les instal·lacions i equipaments de la Duana que durant molts anys van córrer el perill de ser traslladades a Vilamalla. Es van millorar els serveis de revisió de camions, amb l’obertura de noves zones d’aparcament i instal·lacions municipals i es va aconseguir mantenir la majoria dels serveis duaners d’importació i exportació a la Jonquera, fins a l’any 1993.
rnA part d’aquesta lluita aferrissada per mantenir els serveis duaners a la Jonquera, en aquells primers anys de democràcia municipal i,  durant el mandat d’en Josep Maria Mesquida i d’en Joan Monjonell, es van millorar les instal·lacions esportives, es va realitzar la depuradora, es va sanejar el riu Llobregat, es va construir la llar d’infants, la casa de cultura, la creu roja, la nova escola, la urbanització de carrers i noves zones urbanes  de la població, com el carrer Nord, la zona compresa entre La Caixa-hotel Jonquera,  el Prat d’en Malagrava, etc.
rnEn el període del mandat del Sr. Josep Rigau, a més de les millores de planejament urbanístic que van comportar posteriorment la construcció dels polígons industrials i comercials del sector sud de la població,  es va construir el Poliesportiu, el Dispensari nou i el Parc d’en Lloveras, i es va adquirir la casa de Can Laporta.  
rnVa ser al llarg del mandat del Sr. Pere Brugat que es va haver de lluitar per superar la sotragada de l’atur provocat l’any 1993 per l’obertura de les fronteres i el tancament de moltes agències de duanes. L’Alcalde Brugat va treballar molt intensament per superar aquella crisi.En aquell temps es van edificar els polígons de la Campa i del Mas Morató i es va consolidar el polígon Vilella, amb la creació de moltes noves empreses i molts nous llocs de treball, el que va comportar passar de més del 30% de taxa d’atur l’any 1993,  a un atur tècnic de menys del 3% l’any 1999.
rnL’acabament de la biblioteca, la urbanització del carrer Major, el col·lector del riu Llobregat i  la portada d’aigües des de Peralada, que ha solucionat per sempre la problemàtica de l’aigua a la Jonquera, van ser les seves obres més rellevants.
rnAquests darrers 10 anys han estat els de consolidació i acabament  de la feina iniciada pels anteriors alcaldes. Fins a l’any 2007, la Jonquera va viure un dels períodes mes pròspers de la seva història, amb la creació de noves empreses i activitats econòmiques que aportaven uns ingressos importants per l’Ajuntament, cosa que no havia passat en altres èpoques. Aquesta bonança econòmica ha comportat que, a part de millorar l’estructura de l’administració municipal, s’hagin pogut construir un seguit d’equipaments i dotar-nos d’uns serveis impensables i impossibles en els anteriors mandats. S’han millorat les instal·lacions esportives,  s’ha construït l’equipament de Can Laporta com a centre cultural de primer ordre, el Museu Memorial de l’Exili, el nou Ajuntament, l’Institut d’Ensenyament Secundari, el nou parvulari, la deixalleria,  les naus del Mas Morató, per a petits industrials i comerciants, els 41  habitatges de protecció oficial,  la portada d’aigües al Portús, la depuradora del Portús, els Aparcaments del Portús, s’ha millorat la urbanització Carme-Cavi, s’ha instal·lat el gas a la població, s’està construint la nova depuradora, etc.
rnA partir del 2008 hem entrat en el període de crisi que tots coneixem, cosa que ha portat a una reducció dràstica dels ingressos municipals, que fan perillar el manteniment i la millora de molts dels equipaments municipals de què disposem.  
rnEls problemes i reptes  de futur que tenim els ajuntaments, i molt especialment els ajuntaments de pobles petits, és el mal finançament per part de l’administració de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya.  Ens parlen que hem de ser capaços d’integrar la nova immigració,de combatre l’atur i la crisi econòmica. Hem de combatre la creixent desafecció política de la majoria de la població. Ens cal una nova Llei de Governs Locals que ha de millorar l’equilibri i l’autonomia local, però també, molt especialment ha de millorar les hisendes municipals. Necessitem una revisió i una millora urgent del finançament local. Les noves generacions d’Alcaldes i Alcaldesses, Regidors i Regidores, han de poder treballar amb unes economies locals sanejades per poder complir amb les demandes dels nostres conciutadans. Aquests darrers 30 anys han estat de consolidació de la democràcia i de la millora dels equipaments i dels serveis dels nostres municipis. Els propers anys han de ser els de la revisió del finançament del municipis, que fa més de 25 anys que esperem.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article