Era l’any 1994. En aquells moments la Jonquera vivia la ressaca per la pèrdua d’activitat econòmica a la duana. En aquella conjuntura, però, un grup de jonquerencs vam tirar endavant una iniciativa editorial i va néixer el que avui és aquesta revista.

El moment va ser oportú ja que d’una banda hi havia un buit, la manca d’informació sobre el nostre poble, i de l’altra una necessitat, que era donar a conèixer el què hi passava i que no es reflectia en cap mitjà de comunicació.
Ja en aquells moments la majoria d’informació sobre la Jonquera estava vinculada a la seva condició de municipi fronterer. Els mitjans sovint no publicaven les notícies que més podien interessar als jonquerencs i aquesta realitat va ser, amb tota seguretat, la llavor de la revista. Hi havia entre aquell grup d’entusiastes el convenciment que la Jonquera necessitava un canal de comunicació propi. I estàvem convençuts que tindria una bona acollida. Si les revistes locals funcionaven en poblacions similars a la nostra, per què no ho hauria de fer aquí?

El número zero

Les primeres decisions passaven per buscar un nom, per concretar una periodicitat que es pogués complir, comptar amb uns col·laboradors fidels i garantir un finançament amb publicitat. Per fer tot això es va publicar de forma experimental el número zero que es va editar el març de 1994 de forma gratuïta. L’objectiu era arribar al màxim nombre de gent  i donar-se a conèixer.
El nom escollit va ser L’Esquerda de la Bastida i el motiu era que es tractava de la primera construcció en la història de la Jonquera, o sigui, el moment històric en què trobem els primers jonquerencs que comencen a escriure. La peridiocitat era trimestral. El suport econòmic serien els anunciants i els lectors. Les eines per fer-ho possible van ser assumides per la que aleshores ja era l’única impremta que quedava a la Jonquera.
Per fer el número zero es van recuperar alguns articles ja publicats en altres mitjans i finalment vam sortir al carrer a finals de març. Pocs dies després, el 23 d’abril, aprofitant la diada del llibre, es va fer la presentació pública a la Casa de Cultura. L’Esquerda començava la seva particular història.
Organització i filosofia

L’Esquerda de seguida va comptar amb una bona relació de col·laboradors. Això ens va permetre organitzar seccions i apartats. L’Ajuntament informa, Opinió, La Salut i Natura van ser els primers espais en consolidar-se. Progressivament s’hi van incorporar noves seccions.  Els lectors no ens van fallar mai. Alguns de forma intermitent ens enviaven les seves cartes i altres religiosament comprant la revista a les llibreries de la Jonquera. Inicialment no es comptava amb el suport de subscriptors, que no arribarien fins a l’any 1996.
Però L’Esquerda aviat va trobar una filosofia pròpia, un estil que la feia singular. Era una revista de poble i el llenguatge també reflectia aquesta faceta, que li donava una personalitat pròpia. A més, a cada edició es tractava un tema central. Tot plegat ens va donar una filosofia de treball que consistia en tractar temes d’interés i actualitat oberts a tothom. El tractament havia de ser, necessàriament, autocrític.

Qüestions tècniques

Tècnicament la revista es feia amb els interiors a una tinta i la coberta a dues, negre i verd, color que vam entendre que era el més identificatiu de la Jonquera.
El programa de maquetació era la versió 4 de Page Maker i les imatges es tractaven per mitjà de fotolits realitzats amb una repromaster. El Photoshop encara no existia.  El paper era un estucat mat de 125 grs. i la màquina una “voluntariosa” offset de fulla marca Abdick, de fabricació americana.
Però el 94 va passar ràpid i aviat es va veure la necessitat d’incrementar el nombre de pàgines per acollir les nombroses col·laboracions. Un any més tard arribaria el color a la portada.
Dos anys després la revista passava a imprimir-se amb una Offset Heidelberg, en concret una GTO, fins que en arribar a l’any 2004, quan amb el trasllat de la impremta del centre del poble a un polígon del sud de la Jonquera, també es va incorporar una Offset Roland 201 amb la qual es va estar imprimint L’Esquerda fins a l’any 2011. A partir d’aquesta data s’adopta la impressió en Offset Digital, que millora la impressió i economitza la producció.

PERIODICITAT

Pel que fa a la periodicitat la revista va començar sent trimestral fins a l’any 2001, a partir del qual es va passar a bimestral. En arribar l’any 2006 s’incorporava el color a les pàgines centrals de la revista.
El 2007 es va fer el pas possiblement més important: es passava a publicar mensualment i s’estabilitzava el nombre de pàgines impreses en 36.
Un altre pas important va arribar el 2011: a partir d’aquell any les 36 pàgines passaven a imprimir-se a color.

INFOJONQUERA, EL COMPLEMENT DIGITAL DEL PAPER

L’Esquerda sempre ha estat una revista amb vocació de servei públic...
(ARTICLE COMPLET EN VERSIÓ PAPER)