«Estem patint la pandèmia igual que qualsevol altra persona de la classe obrera». Així s'expressava la Janet, portaveu del col·lectiu Putes Indignades, en ple confinament. Malgrat estar confinades i sense ingressos pel fet de no poder treballar, els plans de contingència de les administracions «s'han oblidat des del minut zero de les treballadores sexuals». Denunciava la Mercè Meroño, coordinadora de la fundació Àmbit Prevenció, que lamentava que «ningú es pregunta què passa amb aquestes dones» ara. I en una línia similar s'expressava l'Anna Saliente, representant de l'associació Genera, que advertia que s'estava generant una situació «d'emergència social».

«Són dones que un dia per l'altre deixen d'exercir», deia Saliente, destacant les poques possibilitats que moltes tenen d'accedir a ajudes o prestacions laborals, així com la manca de planificació econòmica que ja de per si suposa dedicar-se a la prostitució. I Meroño afegia que quan va començar l'estat d'alarma moltes dones que eren al carrer estaven «desorientades». «És el seu mitjà de supervivència i de cop i volta els tallen els ingressos, no tenen altra possibilitat d'obtenir diners i confinar-se a casa significa entrar en una greu crisi», resumia.

«La realitat de cada persona és diferent, l'únic que tenim en comú és que fem treball sexual», recordava la Janet de Putes Indignades. Ella es dedica sobretot a l'activisme i abans de l'estat d'alarma exercia de prostituta, però només de forma puntual amb alguns clients fixos. Als seus 60 anys, se sent una «privilegiada» perquè viu amb els seus fills, que teletreballen, i a més té estalvis. Moltes, diu, no tenen la mateixa sort, i algunes més joves fins i tot van optar per tornar als seus països d'origen abans del tancament de fronteres.

Atenció i suport de les entitats

Tot i la sorpresa inicial de les mesures decretades a meitats de març pel govern espanyol, les entitats seguien actives per atendre consultes i oferir suport a través de línies de telèfon. Ara moltes de les noies que treballen a la Jonquera i el seu entorn tornen a exercir, però la situació continua sent extremadament complicada per a elles, tant per la crisi econòmica com pel risc d'infecció.

La Janet explica que els dubtes o consultes que fan les prostitutes són sovint perquè moltes es troben sense papers o tenen por que les facin fora del pis perquè no poden pagar el lloguer. «Nosaltres tenim un contacte i se les informa dels drets que tenen com a ciutadanes, perquè de vegades per la barrera de l'idioma o l'estigma no s'atreveixen a preguntar», comenta. Meroño, però, es queixa que les entitats desconeixen «l'impacte real» de la crisi sobre tot el col·lectiu de treballadores sexuals, ja que només els arriba la realitat de les persones que les contacten.

Segons Saliente, des de Genera atenen diverses casuístiques des de diferents àmbits, com ara canalitzar demandes d'ajuda de necessitats bàsiques, oferir suport emocional via telefònica o per whatsapp pel confinament o mirar de resoldre dubtes legals o jurídics. A més, remarca, totes les atencions les han fet «amb l'ull posat» en casos específics de dones que poden estar en una situació de violència a casa o en xarxes de prostitució forçada.

Recursos i plans de contingència

Davant de la realitat que viuen les treballadores sexuals, les entitats demanen recursos i estan en contacte amb les administracions i els exigeixen que s'activin «tots els circuits d'emergència o contingència» per abordar la situació.

Segons Saliente, el que ha passat és que «no hi ha prou recursos» i per això, diu, s'han hagut de fer uns condicionants per atorgar les ajudes i que depenent de l'administració varien. Diu, per exemple, que a Figueres o la Jonquera els circuits són diferents en funció de si les dones estan o no empadronades.

Mirada llarga

La Janet destaca que dins del treball sexual, les que exerceixen a la via pública són «la baula més dèbil» perquè estan «més exposades». Per això, a les entitats els preocupa què passarà amb les treballadores en els pròxims mesos i demanen una mirada llarga més enllà del desconfinament. «Estem preocupades per com serà d'aquí a uns mesos, les administracions han de pensar també en com donen suport a les entitats que responen a les necessitats d'aquestes dones», diu Meroño.

«Hem d'intentar que la institució, el govern espanyol, es faci càrrec de la població, que no quedi enrere ningú», afegeix la Janet, que espera a veure si totes les persones podran optar a l'ingrés vital mínim. «Estem exigint ser tractades com a ciutadanes, res més», conclou.