Els anys 1985 i 1990 la Unió Europea va aprovar el Tractat de Schengen, uns acords per a suprimir punts de control fronterer, tràmits i instal·lacions vinculades a la frontera. En general, però, els governs espanyol i francès sempre s'han mostrat reticents a desmantellar les cabines de control policial en diversos punts fronterers, des de Portbou fins a Irun, i entre aquests els del punt fronterer de la Jonquera i el de Puigcerdà. El motiu no és clar, però el cas és que dels dos governs, l'espanyol acostuma a ser el més reticent a treure-les, tot i les demandes que han rebut de Brussel·les, en especial en el cas de la frontera del Portús, a la Jonquera.

En el cas de la Jonquera, en concret al pas fronterer d'El Portús, encara se sap menys del perquè les actuals marquesines no només no han estat retirades, sinó que fins i tot s'han renovat algunes de les cabines de control policial instal·lades sota la marquesina.

Sobre el terreny el Ministeri de l'Interior espanyol no ha volgut explicar mai als diputats del Congrés que s'han interessat per aquest tema el perquè s'havien tret d'altres punts fronterers entre l'Estat espanyol i francès, com és Irun, Portbou o Coll d'Ares, i, en canvi, es mantenien en altres punts, com la Jonquera o Puigcerdà.

Imatge de les marquesines de control policial d'El Portús (Foto: Infojonquera).

Retirades de l'Ap7 al Portús

Com a cas curiós esmentar que fa gairebé deu anys, l'octubre de 2010, començaven les obres per desmantellar les antigues cabines frontereres de l'AP7, al Portús. En aquest cas tan les cabines espanyoles com les franceses es trobaven, per pocs metres, íntegrament dins França, per això les obres i despeses d'enderroc van anar a càrrec de l'administració francesa. L'Estat francès va respondre d'aquesta manera a l'amenaça de la Comissió Europea (CE), que li havia comunicat que el multaria amb una sanció milionària si no les retirava. Les obres van durar 6 mesos i avui dia, quan se circula pel tram d'autopista on hi havia les antigues garites i marquesines policials, gairebé res recorda la seva existència ni que s'està traspassant la frontera entre dos Estats membres de la UE.

La CE en aquell moment va recordar que aquestes estructures dificultaven el trànsit de vehicles i incomplien el codi de fronteres que regula el Tractat de Schengen i que estableix un espai europeu sense fronteres interiors però la mateixa petició no la va fer arribar al Govern espanyol.

El resultat és que encara avui es mantenen les estructures de l'N-II, que correspon a l'Estat espanyol de treure-les, ja que es troben, per pocs metres, dins l'Estat espanyol. Vint anys després del Tractat de Schengen continuen les marquesines policials al Portús i en alguns casos s'han renovat instal·lacions o fins i tot s'han canviat algunes de les cabines policials, posant-les noves i equipant-les amb equips d'aire condicionat.

La revisió de 2006 recorda que no hi poden haver barreres físiques

Una revisió de l'any 2006 del reglament de Shengen que desenvolupa els acords d'aquest Tractat estableix que no hi poden haver barreres físiques, i de fet les marquesines d'El Portús no són realment un impediment físic, però transmeten i mantenen clarament que es tracta d'un antic punt de control de revisió que permetia a les autoritats policials refugiar-se de les inclemències meteorològiques.

També és evident que la majoria de vehicles que circulen per sota la marquesina acostumen a reduir la velocitat, conscients que estan circulant per algun tram que visualment demana moderar la velocitat.

Què són els Acords de Schengen?

El primer Acord de Schengen va ser signat el 1985. El 19 de juny de 1990 es va ratificar que se signaria el tractat definitiu per entrar en vigor el 26 de març de 1995. Schengen va ser signat per diversos països de la Unió Europea amb l'objectiu de suprimir de forma progressiva els controls fronterers. L'objectiu final és garantir la lliure circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i viatgers.

L'espai Schengen va entrar en vigor el març de 1995 a Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal. Posteriorment s'hi han anat afegint la major part dels altres estats de la Unió Europea (amb excepcions com el Regne Unit i la República d'Irlanda, que només hi participen parcialment), a més d'Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa. Alguns micro-estats europeus, sense ser-me membres, hi pertanyen de facto. Des de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam, els nous estats membres de la UE han d'integrar-se també a l'Espai Schengen. Aquest espai Schengen engloba actualment més de 400 milions d'habitants sobre una superfície de 4.312.099 km².

Les normes de l'espai Schengen impliquen, a més de l'eliminació dels controls a les fronteres internes i el seu reforçament a les fronteres exteriors, l'establiment d'una política comuna sobre l'estada temporal de les persones (com el visat Schengen), i la col·laboració transfronterera policial i judicial. Els estats que s'hi adhereixen han de garantir que estan preparats per aplicar les regles Schengen. La seva adaptació és avaluada mitjançant un qüestionari i visites dels experts de la Unió prèviament a la seva incorporació efectiva.