Testimonis i familiars d’exiliats republicans van voler commemorar els 75 anys de l’èxode que va obligar milers de persones a deixar Catalunya i buscar refugi a l’altra banda de la frontera. Més de 250 persones vingudes d’arreu del país van compartir experiències i records amb l’objectiu de reviure aquells fets i demanar que no caiguin en l’oblit.
Les tropes franquistes van entrar a Barcelona l’any 1939 i milers de persones es van veure obligades a deixar Catalunya per salvar la seva vida. Es calcula que 475.000 persones van creuar els Pirineus per buscar refugi a França, la majoria en camps de concentració, en unes condicions molt precàries. Eren tant membres de l’Exèrcit Popular de la República -que estava en retirada- com civils que s’havien significat amb les idees republicanes i fugien de la repressió franquista.
Dissabte 26 d’abril, 75 anys més tard, el Memorial Democràtic de la Generalitat, conjuntament amb el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, van organitzar una jornada per recordar aquell èxode i homenatjar els testimonis d’aquell capítol de la història. L’acte va arrencar a la sala ‘La Societat’ de la Jonquera, on més de 250 persones vingudes d’arreu de Catalunya van escoltar els testimonis de persones que van viure en pròpia pell la dura experiència de l’exili (a través de vídeos del Banc Audiovisual del Memorial Democràtic) i també van repassar aquells anys de la mà d’historiadors.

Memòria i justícia

L’acte del 26 d’abril no només volia ser un record i un homenatge als exiliats republicans sinó també un toc d’atenció per recordar que encara no s’han jutjats els crims del franquisme. El director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, va lamentarque els tribunals espanyols hagin “tancat la porta” a investigar els crims de la dictadura i que hagi hagut de ser la justícia argentina la que hagi fet els primers passos.

Reflexions com aquesta es van deixar sentir durant tot el matí entre les persones que van ser presents als actes de commemoració i que, la majoria, van viure en pròpia pell o en la dels seus familiars què comporta l’exili o la repressió franquista.

El president de l’Associació catalana d’expresos polítics del franquisme, Enric Pubill, va reclamar que cal seguir fent memòria i reivindicant la resistència republicana. El seu pare formava part de l’exèrcit de la República i l’última vegada que el va veure tenia només sis anys.

D'ACN