19/11/09 “Reflexionant l’exili: l’aproximació a l’experiència de l’exili republicà entre la història, l’art i el testimoniatge” és el títol del col·loqui de debat i reflexió que se celebrarà els dies 20,21 i 22 de novembre al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de La Jonquera, i que reunirà un centenar d’investigadors.
rn
rnEl divendres 20 de novembre, a les 10 h, inauguraran el col·loqui el director del Memorial Democràtic de la Generalitat, Miquel Caminal, el director del MUME, Jordi Font, el president del Consorci del MUME, Jordi Cabezas, i el vicerector de Relacions Institucionals, Societat i Cultura de la Udg, Joaquim M. Puigvert.
rn
rnDesprés de prop d’un any de commemoracions del setantè aniversari de l’acabament de la Guerra Civil i l’inici de l’exili republicà, el MUME celebra aquest cicle de conferències per difondre el coneixement d’aquell episodi històric, contribuir a homenatjar els seus protagonistes i aportar elements de reflexió sobre el que comporta el fenomen de l’exili i, més específicament, sobre com encaixa el gran èxode republicà en la història del segle XX.
rn
rnPartint d’un enfocament interdisciplinar, el col·loqui pretén crear un espai de diàleg entre la construcció de la història científica i rigorosa, l’estudi de l’expressió artística derivada del patiment de l’exili, i el processament de la memòria o de les memòries que van associades al testimoniatge dels protagonistes. Tot plegat confereix al col·loqui una intenció reflexiva, que s’expressa amb l’aplec de les aportacions de diferents punts de vista procedents de parcel·les del coneixement com la història, la història de l’art, la filosofia, la ciència política, la crítica literària i els estudis culturals.
rn
rnAquesta diversitat temàtica l’aportaran les ponències que es presentaran en el decurs dels tres dies. La voluntat dels organitzadors és que investigadors i intel·lectuals de reconegut prestigi provinents d’universitats catalanes, espanyoles, franceses i angleses, donin a conèixer i treguin a debat aspectes i qüestions claus per arribar a comprendre en tota la seva magnitud la desfeta republicana causada per la victòria franquista a la Guerra Civil. La historiadora francesa Geneviève Dreyfus-Armand –una de les especialistes sobre l’exili de més renom actualment- obrirà el torn de les conferències. En total, un conjunt de divuit intervencions es combinaran amb diversos espais de debat en què podran participar les persones inscrites.
rn
rnLa transmissió d’una mirada plural sobre l’exili és, per tant, una de les fites principals del col·loqui. Aquest caràcter divers queda palès amb la participació, entre altres, d’historiadors com Francesc Vilanova -estudiós de l’exili català i, especialment, d’aspectes relacionats amb la política i les institucions-, de la jove historiadora Mercedes Yusta -que ha centrat la seves investigacions sobre qüestions de gènere i l’antifeixisme- o de Fina Birulés, estudiosa, des del camp de la filosofia, del pensament europeu de la primera meitat del segle XX vinculat amb el fenomen de l’exili causat pels estats totalitaris.
rn
rnDurant el col·loqui també es realitzaran dues activitats complementàries. D’una banda, dos dels ponents, Francesc Vilanova i Josep-Vicent Garcia Raffi, presentaran la reedició per part de Club Editor del llibre de Ferran de Pol, Un de tants i, de l’altra, el també ponent Àngel Quintana comentarà, després de la seva projecció, la pel·lícula sobrer l’exili republicà a Mèxic En el balcón vacío (1961) del realitzador José Miguel García Ascot.
rn
rnEl diumenge 22 de novembre, després de la conferència de clausura del col·loqui, que pronunciarà el professor de la Universitat Pompeu Fabra, Vicenç Navarro, el secretari general d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Joan Boada, i el president del Consorci del MUME i alcalde de La Jonquera, Jordi Cabezas, tancaran els actes.
rn
rnEl col·loqui, sota la direcció de Jordi Font –director del MUME- i l’assessorament del Consell Científic i Pedagògic del mateix MUME, té com a principal finalitat mostrar i resituar l’exili republicà dins la història complexa del segle XX. La centúria en què la lluita entre les ideologies de diferent signe i les amenaces totalitàries a la democràcia van ser més cruentes, sense perdre de vista l’exili com un fenomen general, encara avui, molt vigent en molts indrets del planeta