Aquest dissabte 24 de maig, a les 18h., s'inaugura al MUME l'exposició "Catalunya Bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs de la població civil i a les infraestructures catalanes".
L’acte comptarà amb la intervenció del director del Memorial Democràtic, Sr. Jordi Palou-Loverdos. Aquesta mostra, que aborda els bombardeigs aeris que va patir Catalunya durant la Guerra Civil, fa especial atenció als darrers dies del conflicte, dels quals enguany es commemora el 75è aniversari, en què la ciutat de Figueres i altres poblacions de l’Alt Empordà en plena evacuació del Principat  i atapeïdes de refugiats camí de l’exili van ser objecte d’intensos i brutals atacs per part de les aviacions de la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi que donaven suport a l’exèrcit franquista.

Durant l’acte d’inauguració hi intervindran els testimonis Lluïsa Padrosa (Figueres) i Joaquim Sabiol (la Jonquera). Així mateix,  Marta Marin-Dòmine llegirà un fragment  de les memòries inèdites del seu pare, Joaquim Marín Caballol, que evoquen i descriuen els darrers bombardeigs sobre la Figueres del gener-febrer de 1939.

Dades:
Inauguració, dissabte 24 de maig, a les 18h.
Exposició del 24 de maig al 6 de juliol de 2014
Exposició produïda pel Memorial Democràtic / Generalitat
A l’exposició hi col·labora l’Ajuntament del Port de la Selva
Entrada lliure

Aquesta exposició, que va ser produïda pel Memorial Democràtic l’any 2013, parteix de la base que la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) esdevingué el primer conflicte armat en què l’aviació va tenir un paper decisiu. Els bombardeigs intensius que afectaren l’anomenada zona republicana són un exemple d’un nou model d’enfrontament bèl·lic en què la reraguarda es convertí en front de guerra i la població civil, en blanc per a l’enemic.

Aquesta mostra aborda els bombardeigs a Catalunya, que causaren milers de morts, ferits i danys materials, parant atenció a les ciutats referents de la massacre i la destrucció com Barcelona, Lleida, Granollers, Tarragona, Reus o Figueres. A més, s’incideix en la resistència ciutadana materialitzada en la construcció de centenars de refugis antiaeris a tot Catalunya per fer front als atacs indiscriminats de l’aviació feixista, principalment italiana i alemanya, que donaven suport a l’exèrcit franquista. En els darrers anys s’ha dut a terme una important tasca de documentació i recuperació d’aquests refugis, alguns dels quals s’han posat en valor com a patrimoni memorial fent los visitables per tal de conèixer tant els horrors de la guerra com la seva construcció, que es basava en estrets valors de solidaritat i comptava amb un destacat paper de les dones i els infants. Enfront de la destrucció i els crims dels sollevats, la ciutadania va demostrar una important capacitat organitzativa fonamentada en actituds com el civisme, el treball en equip, el voluntariat i la resistència social.

La segona part de l’exposició es dedica a un episodi poc conegut, però de gran transcendència tant per a les poblacions directament afectades com per al conjunt de Catalunya. Un dels primers objectius dels militars sollevats va ser intentar paralitzar la indústria catalana mitjançant els bombardeigs de les centrals hidroelèctriques que les abastien i, a la vegada, minar la moral de la població civil. Els atacs es van succeir durant tot l’any 1937 i els primers mesos de 1938 i van fer arribar, de sobte, els horrors de la guerra a uns indrets que fins aquell moment se n’havien mantingut allunyats.

Alhora, aquesta mostra, que aborda els bombardeigs aeris que va patir Catalunya durant la Guerra Civil, fa especial atenció als darrers dies del conflicte, dels quals enguany es commemora el 75è aniversari, en què la ciutat de Figueres i altres poblacions de l’Alt Empordà en plena evacuació del Principat i atapeïdes de refugiats camí de l’exili van ser objecte d’intensos i brutals atacs per part de les aviacions de la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi. A fi de recordar aquells fets que van deixar una petja inesborrable a la comarca de l’Alt Empordà, durant l’acte d’inauguració de l’exposició hi intervindran els testimonis Lluïsa Padrosa, de Figueres, i Joaquim Sabiol, de la Jonquera. Ambdós eren dos infants en el període final de la contesa bèlica i, a través del seu testimoniatge, recordaran l’experiència de viure sota els bombardeigs. Així mateix, la professora Marta Marin-Dòmine llegirà un fragment de les memòries inèdites del seu pare, Joaquim Marin Caballol. En aquest fragment es descriu el pas de qui era aleshores un adolescent allistat a l’aviació republicana per una Figueres i el camí de la Jonquera-el Portús que es trobaven assetjats per continuats raids aeris de l’aviació italiana i alemanya.