Procedent de Mallorca, on ara viu, Glòria de Castro va començar la seva intervenció agraint la possibilitat de participar en un cicle que per a ella “suposa un exemple de descentralització de la cultura”, concepte en el qual creu fermament. Durant la sessió es va posar a la butxaca les gairebé vuitanta persones assistents a la sisena sessió del Punt de Lectura i va generar en dels col·loquis més animats de la temporada.

Sobre la seva dedicació a escriure, va comentar “des de sempre he tingut el costum d’escriure dietaris en llibretes on hi llançava com un vòmit tot allò que duia dins i volia expulsar fora. Per donar sentit a les sis hores diàries que havia d’estar a la feina sense res a fer vaig decidir obrir una carpeta amb el títol tràmits i allà vaig anar llançant el meu vòmit durant els sis anys que va durar aquesta situació”.

Glòria de Castro va afegir que aquell material inicial havia estat objecte d’un procés d’elaboració molt llarg fins a esdevenir un conjunt de píndoles encapçalades cada una per un NO i estructurades en forma d’un suposat dietari escrit durant un any. “De fet hi ha un principi en publicitat que ve a dir que Mai comencis un titular amb un NO, al marge de rebel·lar-me contra aquest principi jo volia denunciar el fet que el sistema em deia que NO servia per aquell treball però SI que servia per alimentar el món consumista”.

“La publicitat et fa treballar molt el llenguatge, t’obliga a no desbordar ni el temps ni l’espai que t’han assignat. T’obliga a ser contundent, precís, a anar directa al gra i treure tot allò de prescindible”. I encara va afegir: “En aquest cas jo volia alliberar-me del que fem els publicistes que és, ni més ni menys que xuclar el sentit de les paraules fins que ja no signifiquen res però volia fer-ho utilitzant les eines que la publicitat m’oferia”.

La protagonista es pregunta què està fent amb la seva vida i acaba plantejant-se qui o com li hagués agradat ser. Sobre això Glòria de Castro va comentar que “la protagonista de la meva novel·la no vol ser una heroïna. És un personatge de ficció però està explicada des de la veritat”.