El MUME inaugura aquest dissabte 12 de juliol, a les 12 del migdia,  l'exposició "Helios Gómez. La revolució gràfica". A l’exposició s’apleguen, en format de reproducció ampliada, algunes de les cèlebres sèries gràfiques d’un dels artistes més innovadors i compromesos  durant els convulsos anys trenta, amb la Guerra Civil i l’exili com a punts culminants. Exposició oberta del 12 de juliol al 2 de novembre de 2014 amb entrada lliure.
 
Helios Gómez (Sevilla, 1905 – Barcelona, 1956) fou un dels artistes més rellevants dels anys trenta en l’escena catalana i espanyola. Sens dubte, acarar-se amb l’univers biogràfic i creatiu d’aquest artista –i poeta– nascut a Andalusia significa endinsar-se enmig de les cruïlles històriques més rellevants del segle XX. Helios Gómez fou un home travessat literalment per la història, segurament per l’interval temporal més dens de la centúria passada.
 
Artista sorgit de les classes subalternes del barri sevillà de Triana, va destacar per la seva valentia en la lluita en favor dels més desfavorits i el desplegament del seu talent artístic en unes situacions delicades, d’extrema gravetat, en què les esperances d’un món millor per als sectors més nombrosos i populars eren amenaçades i sabotejades per la violència i la repressió promogudes pels sectors més poderosos de la societat o, fins i tot, traïdes pels mateixos representants del suposat proletariat alliberat, tal com va succeir a la Unió Soviètica de la dècada dels anys trenta. En aquest escenari convulsionat va irrompre amb força l’enginy creatiu del jove andalús mig gitano del barri de Triana.
 
Helios Gómez es va traslladar a Barcelona en plena dictadura del general Miguel Primo de Rivera, un dels epicentres urbans en què regnava la complexitat d’aquell context de “guerra civil europea”. Serà a l’efervescent capital catalana on prendrà el camí d’artista revolucionari en el sentit més polièdric del mot. Definitivament, un creador que connectarà amb les pràctiques més innovadores i avantguardistes dins del camp del grafisme i el cartellisme.
 
Així, doncs, la militància antifeixista, l’obrerisme, els vincles amb els cercles intel·lectuals i artístics europeus més engatjats amb la revolució social, els seus viatges i estades forçats i a vegades voluntaris –entre 1927 i 1934- als llocs claus d’aquella Europa convulsa  –Berlín, Moscou, Viena, Amsterdam– i la capacitat per a l’aprenentatge i adopció de les tècniques artístiques més avançades i lligades a les tecnologies de la reproducció, situen a Helios Gómez en el nucli de la modernitat. Enmig de l’assumpció de les aportacions dels corrents de la modernitat, cal destacar que la seva intensitat creadora no es va focalitzar només en un marcat posicionament polític, sinó també en l’estètica en el sentit que va ser capaç de fer conviure en els seus dibuixos vestigis d’arrels populars, sovint folkloritzants, amb tècniques pròpies de l’univers fotogràfic i dels processos de muntatge i enfocament visual del mateix cinema. Alhora, tampoc no es pot obviar l’influx que va tenir el surrealisme en una part considerable de la seva obra. De cap manera  la politització de l’art que va conrear Helios Gómez va ser  un simple panfletarisme. Es va tractar d’una estètica de la resistència per a la transformació social molt ben articulada que es nodria del compromís vital d’un “home d’acció” que va ser present en quasi tots aquells fronts en què semblava que es podien aconseguir més quotes de llibertat i igualtat, o que era necessari defensar-les de les limitacions democràtiques que preconitzaven els règims liberals en crisi i de les escomeses del feixisme creixent: la Barcelona de les acaballes dels anys vint, el Berlín dels anys finals de la República de Weimar, les vagues mineres a Bèlgica a inicis dels anys trenta, els fets d’Octubre de 1934 a Astúries i Catalunya i, finalment, la Guerra Civil espanyola.
 
Helios Gómez, a fi de  guanyar-se la vida, va tocar totes les facetes de les arts gràfiques i plàstiques: frescos, pintura, decoració, dissenyador publicista, il·lustrador de llibres, maquetista i grafista de premsa. No obstant això, l’essencial de la seva producció està consagrat a la lluita social: més de 500 dibuixos, segells, octavetes, fulletons, cartells, per als sindicats i partits revolucionaris, per a les editorials i la premsa progressistes de Barcelona i Madrid, així com per a diaris de Paris, Berlín i Brussel·les. L’abril de 1936, fou cofundador del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya, que serà la punta de llança del cartellisme de guerra i del qual en serà elegit president. Durant la Guerra Civil va combatre als fronts de les Illes, Aragó, Madrid i Andalusia.
 
Després de la fi de la Guerra Civil, l’exili, l’internament a França (camps de Bram, Montolieu, Argelers i Vernet), la deportació al camp algerià de Djelfa i el retorn l’any 1942 a l’Espanya del Nuevo Estado, que li va suposar persecució i presó arran de la seva implicació en moviments antifranquistes de l’interior, van frenar una carrera fèrtil vinculada al projecte de construir una alternativa a l’explotació i la injustícia. I malgrat tot, ni la derrota bèl·lica i política, ni el desencís enfront dels resultats de l’stalinisme van acabar amb les ànsies creadores de qui quasi dues dècades enrere havia sortit del barri de Triana per veure i, en certa manera, conquerir el món. La constatació de la persistència de la seva vitalitat creadora és visible en els treballs pictòrics, més intimistes i surrealitzants, i en l’obra escrita que va dur a terme en condicions pèssimes, sovint en llargues estades a la presó Model de Barcelona, fins a l’any 1954.  De fet, l’exploració de la identitat gitana i els seus quadres surrealistes es podrien considerar una exploració introspectiva més personal, però també són un acte de resistència. En aquest sentit, destaca el fresc que va crear en una cel·la de la presó Model de Barcelona, que és un manifest de la resistència antifranquista, avui ocult sota una capa de pintura blanca la restauració del qual reivindica l’Associació Cultural Helios Gómez.  
 
Les sèries gràfiques presentades a l’exposició:
 
1- Días de Ira, Berlín, 1930
L’any 1927, Helios Gómez s’exilia a Bèlgica a fi d’escapar de la dictadura de Primo de Rivera. Des d’allà descobreix Amsterdam, Viena, Moscou i Berlín, ciutat on residirà tot l’any 1929. A Berlín, publica el seu primer àlbum gràfic, els Días de Ira  de les classes treballadores del món i d’Espanya en particular. En el context de crisi econòmica, de radicalització de les lluites socials, amb l’auge del NSDAP (Partir Obrer alemany Nacionalsocialista) i de la ideologia nazi.
 
Helios Gómez no es va limitar a beure en la font de les revistes, de l’avantguarda russa, del suprematisme, del constructivisme i de l’expressionisme, sinó que va treballar amb les associacions d’artistes compromesos (la ARBKD - Associació d’Artistes Revolucionaris i el grup de la Progressive Kunst) seguint una formació pràctica de tipografia i maquetació. Construeix el seu llenguatge icònic i el seu estil com a instrument d’agitació social i es compromet amb Días de ira amb una crítica contra la monarquia i la dictadura militar a Espanya.
 
L’àlbum multilingüe, de vocació internacional, encàrrec de l’Associació Internacional dels Treballadors (AIT) de tendència anarcosindicalista amb seu a Berlín, presenta una notable síntesi visual.
 
A la fi de la dictadura, el gener de 1930, Helios Gómez torna a Barcelona on treballarà professionalment com a maquetista i grafista per a la premsa il·lustrada, l’edició i la publicitat. L’any 1931, reedita Días de Ira a Barcelona.
 
2- Revolución española, Moscou, 1933. El viatge a l’URSS
Aquesta sèrie té el seu origen en l’estada d’Helios Gómez a la Unió Soviètica. La primavera de 1932, després de la seva exposició a l’Ateneo, fou detingut a Madrid com a militant del Partit Comunista espanyol.  Empresonat, els seus amics comunistas del nord d’Europa van procurar que fos convidat, a través del V.O.K.S. (Societat Panunionista Soviètica d’Enllaç  Cultural amb l’Estranger), a fi que participés com a representant español en el Congrés d’Artistes Proletaris a Leningrad. En llibertat provisional, va fugir a Brussel·les. Un cop expulsat de Bèlgica, va sortir cap a l’URSS.
Helios Gómez, com molts altres artistes i intel·lectuals de l’època, fou convidat per donar testimoniatge de les transformacions econòmiques i socials del país dels soviets. Durant la seva estada va fer treballs d’encàrrec, així com,  a la seva tornada a Barcelona, va publicar un seguit de reportatges a la premsa republicana catalana. A la Unió Soviètica va publicar l’àlbum Revolución española, seguint l’estètica del realisme socialista. L’obra la componen 22 dibuixos, alguns d’ells creat a l’URSS i altres són originaris d’il·lustracions anteriors per a Mundo Obrero, L’Opinió, Días de ira. Arran de la seva posició crítica contra el partit i contra l’imperatiu del realisme en l’art  i en les arts gràfiques en particular, va ser pressionat a escurçar la seva estada i va retornar a Barcelona a inicis de 1934.
 
3. Horrores de la guerra, 1936-1939
Helios Gómez va concebre un nou cicle, Horrores de la guerra, sota la forma de testimoniatge gràfic. En aquest àlbum inacabat i inèdit, els seus dibuixos, inspirats en reportatges de premsa, il·lustren diversos episodis i circumstàncies tràgiques de la guerra, en particular els atacs contra la població civil. Els cinc dibuixos palesen l’evacuació d’un poble, el bombardeig  terrestre, aeri i marítim dels 40.000 fugitius per la carretera des de Màlaga a Almeria després del bombardeig de la ciutat (al·lusió al treball humanitari d’una ambulància canadenca), dels bombardeigs aeris contra Barcelona el febrer de 1937 i el març de 1938, de la població de Barcelona refugiada a les estacions de metro durant els bombardeigs i de l’internament dels refugiats espanyols als camps de concentració a França, a partir de la Retirada el febrer de 1939. Aquestes darreres tintes seran en part realitzades al camp de Montolieu, ja a l’exili a França.
 
La importància de la técnica i la reproducció gràfica
 
A l’exposició es mostren en format majoritàriament de 50 x 70 cm les reproduccions de les làmines dels llibres que editava Helios Gómez. Aquesta dimensió té la seva lógica atès que la dimensió dels originals produïts per Helios Gómez solien oscil·lar aquestes mides. Els originals, concebuts per exposar i reproduir, medien 50 x 65 cm com en el cas d’ Horrores de la guerra,  o 100 x 80 cm. en el cas de l’exposició d’homenatge a Durruti: Atarazanas, la Columna en marcha. Aquests originals eren traslladats sobre matrius de zenc i eren reproduïts industrialment. La dimensió de reproducció variava segons les necessitats d’edició.
 
La majoria dels dibuixos originals ha desaparegut. Queden molt poques edicions originals i sovint tenen un estat precari. A l’exposició que es presenta al MUME s’ha optat per la reproducció fotogràfica i digital dels seus dibuixos i per una dimensió que s’assembli a l’original.
 
 
Per a imatges de les obres i bibliografia  es pot consultar: www.heliosgomez.org