Paciència, paciència, paciència...

10/03/2010 Paciència. Amb la reobertura ahir al migdia del pas fronterer amb França, tant per l’autopista AP-7 com per la carretera N-2, no va tornar de seguida l’anhelada normalitat ni es va acabar el malson de milers de camioners que feia més de 48 hores, des que diumenge van arribar a una Catalunya ja en alerta meteorològica, que s’esperaven per poder seguir camí cap al nord. Paciència era l’única paraula viable, davant el panorama d’hores i més hores de retencions, 50 quilòmetres de camions a l’autopista –en què França solament va obrir un carril pel seu costat– i 29 més de camions i cotxes a la carretera, on s’havia de pujar l’últim tram amb cadenes.
rnUna paciència ja aplicada per molts en la que va resultar ser la nit més llarga d’aquest hivern. Una nit difícil per als que es van quedar atrapats a la neu i no van ser rescatats fins a sis, set, vuit hores després. Sobretot ocupants de turismes, fràgils entre els fins a 10.000 camions de gran tonatge que els envoltaven en la desventura, camions conduïts per xòfers que van preferir quedar-se al vehicle a passar la nit i esperar la llum del matí per seguir avançant a velocitat de cargol. > TRACTE VERGONYÓS Antonio Salida es va col·locar ahir a primera hora a la fila índia que travessava la Jonquera, a l’espera de notícies. Havia sortit diumenge al matí de Màlaga amb alvocats. «Aguantaran. El que és una vergonya és el que ens han fet aquí. Diumenge ens van desviar a prop de Granollers a un aparcament amb centenars de camions i cap bar, cap tipus d’ajuda. Ens treuen de l’autopista, però després s’obliden de nos-altres. Encara sort que portava alguna cosa de menjar. Altres, ni això. A França solen muntar carpes per als camioners si es tanca una autopista. Però aquí ens tracten horriblement».
rnSalida ja havia superat la N-2 des de Maçanet de la Selva, on l’AP-7 va quedar tallada fins ahir al migdia. La nacional era una llarga filera de tràilers absorbits per la neu, encara que van ser molts, uns milers, els camioners que van aconseguir arribar dilluns al poble de la Jonquera, davant l’estupor dels seus habitants. Sense llum, pel tall que va afectar tota la província, el poble empordanès semblava a les cinc de la matinada un immens i silenciós cementiri de camions.
rn«Amb les previsions de neu que hi havia i tal com estaven les coses, és increïble que els Mossos encara deixessin pujar cotxes i camions a la Jonquera. Per altre costat, els francesos van parar el trànsit abans, així que tothom es va quedar atrapat aquí», deia Santi Gimeno, l’encarregat del restaurant Tramuntana, on es vivien algunes escenes de tensió, sobretot entre viatgers francesos, que eren majoria entre els atrapats.
rn
rn> AL PAVELLÓ Quan el restaurant va tancar després d’esgotar existències (van ser els hostalers els que van subministrar als sense sostre ocasionals entrepans i aigua), molta gent es va desplaçar al poliesportiu que l’ajuntament havia habilitat especialment. Va ser una bogeria, explicaven a les sis del matí Tatiana Tarantino i Miquel Guri, dos voluntaris de la Creu Roja. «Ara s’ha calmat una mica, la gent se n’ha anat a dormir als autocars perquè al no haver-hi llum al pavelló no va la calefacció. Però hem arribat a tenir fins a 700 persones aquí dins».
rnA més de francesos, hi havia molts marroquins i algerians per als quals la neu no era una bella novetat, sinó un suplici. Com Ahmed, al volant d’un camió amb maduixes. «Fa dos dies que arrenquem i parem. Les maduixes no aguantaran».
rnPaciència. No sempre va ser fàcil mantenir-la. Ni la calma. «Vam haver d’aturar el cotxe pel quilòmetre 772, més o menys. No parava de nevar, vam estar hores tement el pitjor, fins que al final ens van treure els bombers. Vam passar por», recordava una dona de Perpinyà, que havia aconseguit una manta al poliesportiu.
rnHi va haver, com gairebé sempre en situacions d’aquest tipus, poca informació. Ningú sabia res. Poques patrulles policials, també, al llarg camí nocturn de Barcelona a la Jonquera. Sort que dimarts al matí la jornada va començar assolellada. Però va ser necessari afrontar el dia amb la mateixa paciència. (Font: Elperiodico.cat - Imatges de Falgués Fotografia - Tatiana Tolentino i altrs membres de protecció civil al pavelló poliesportiu la nit de dilluns)
rnUna paciència ja aplicada per molts en la que va resultar ser la nit més llarga d’aquest hivern. Una nit difícil per als que es van quedar atrapats a la neu i no van ser rescatats fins a sis, set, vuit hores després. Sobretot ocupants de turismes, fràgils entre els fins a 10.000 camions de gran tonatge que els envoltaven en la desventura, camions conduïts per xòfers que van preferir quedar-se al vehicle a passar la nit i esperar la llum del matí per seguir avançant a velocitat de cargol. > TRACTE VERGONYÓS Antonio Salida es va col·locar ahir a primera hora a la fila índia que travessava la Jonquera, a l’espera de notícies. Havia sortit diumenge al matí de Màlaga amb alvocats. «Aguantaran. El que és una vergonya és el que ens han fet aquí. Diumenge ens van desviar a prop de Granollers a un aparcament amb centenars de camions i cap bar, cap tipus d’ajuda. Ens treuen de l’autopista, però després s’obliden de nos-altres. Encara sort que portava alguna cosa de menjar. Altres, ni això. A França solen muntar carpes per als camioners si es tanca una autopista. Però aquí ens tracten horriblement».
rnSalida ja havia superat la N-2 des de Maçanet de la Selva, on l’AP-7 va quedar tallada fins ahir al migdia. La nacional era una llarga filera de tràilers absorbits per la neu, encara que van ser molts, uns milers, els camioners que van aconseguir arribar dilluns al poble de la Jonquera, davant l’estupor dels seus habitants. Sense llum, pel tall que va afectar tota la província, el poble empordanès semblava a les cinc de la matinada un immens i silenciós cementiri de camions.
rn«Amb les previsions de neu que hi havia i tal com estaven les coses, és increïble que els Mossos encara deixessin pujar cotxes i camions a la Jonquera. Per altre costat, els francesos van parar el trànsit abans, així que tothom es va quedar atrapat aquí», deia Santi Gimeno, l’encarregat del restaurant Tramuntana, on es vivien algunes escenes de tensió, sobretot entre viatgers francesos, que eren majoria entre els atrapats.
rn
rn> AL PAVELLÓ Quan el restaurant va tancar després d’esgotar existències (van ser els hostalers els que van subministrar als sense sostre ocasionals entrepans i aigua), molta gent es va desplaçar al poliesportiu que l’ajuntament havia habilitat especialment. Va ser una bogeria, explicaven a les sis del matí Tatiana Tarantino i Miquel Guri, dos voluntaris de la Creu Roja. «Ara s’ha calmat una mica, la gent se n’ha anat a dormir als autocars perquè al no haver-hi llum al pavelló no va la calefacció. Però hem arribat a tenir fins a 700 persones aquí dins».
rnA més de francesos, hi havia molts marroquins i algerians per als quals la neu no era una bella novetat, sinó un suplici. Com Ahmed, al volant d’un camió amb maduixes. «Fa dos dies que arrenquem i parem. Les maduixes no aguantaran».
rnPaciència. No sempre va ser fàcil mantenir-la. Ni la calma. «Vam haver d’aturar el cotxe pel quilòmetre 772, més o menys. No parava de nevar, vam estar hores tement el pitjor, fins que al final ens van treure els bombers. Vam passar por», recordava una dona de Perpinyà, que havia aconseguit una manta al poliesportiu.
rnHi va haver, com gairebé sempre en situacions d’aquest tipus, poca informació. Ningú sabia res. Poques patrulles policials, també, al llarg camí nocturn de Barcelona a la Jonquera. Sort que dimarts al matí la jornada va començar assolellada. Però va ser necessari afrontar el dia amb la mateixa paciència. (Font: Elperiodico.cat - Imatges de Falgués Fotografia - Tatiana Tolentino i altrs membres de protecció civil al pavelló poliesportiu la nit de dilluns)

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari