Antoni Clapés i Alícia Casadesús han fet aquest cap de setmana una visita guiada per les instal·lacions artístico-poètiques que tenen exposades al Museu de l'Exili (MUME) de la Jonquera. L'exposició, titulada Fer un lligall amb la roba ben plegada, es va inaugurar dissabte i es podrà visitar fins al proper 8 de gener.

«Només la bellesa pot salvar-nos enmig de la barbàrie», diu el subtítol de la mostra. I la frase és ben coneguda, expressada en múltiples variants al llarg de la història, especialment en el segle XX, en què la Xoà i el Gulag (autèntiques fàbriques d'horror) van fer creure als qui, d'una manera o altra, van veure com la condició humana podia ser anorregada a través de la inhumanitat.

Fer un lligall amb la roba ben plegada és un assaig d'interpretació artística fet a partir de la tria de 15 imatges de fotògrafs que van saber entendre i copsar el drama d'aquelles persones que visqueren amb tota la seva dimensió humana, històrica, social i política l'exili de febrer de 1939, i en van ser testimonis avantatjats i portaveus de denúncia. L'artista i el poeta han intentat copsar alguns instants d'efímera bellesa (com un somrís, el frec d'una mà, el record d'una música o d'un poema, un gest solidari, una mirada compassiva o la tendresa d'un raig de sol), i contraposar-los al drama de l'exili a través de petites peces que prenen com a referent la imatge en qüestió i de poemes que no pretenen ser complexos sinó transparents i fluids.

Per a l'espectador actual, Fer un lligall amb la roba ben plegada ha de ser una crida i una invitació a l'esperança, a la no renúncia, a accentuar la convicció que la bellesa és el lloc on hem d'habitar, nosaltres humans, per no repetir els excessos passats.