17/06/2010 La creació de la xarxa de reserves forestals de boscos madurs, per part de la Diputació de Girona, ha rebut un important impuls en els últims dos anys. Després que es va començar amb dues finques al Montseny el 2005 i el 2006, ara per ara ja s'han signat 54 convenis que permetran protegir finques que ocupen 563 hectàrees. Els convenis amb els propietaris dels boscos – tant públics com privats– tenen com a principal característica que estableixen una compensació econòmica perquè durant 25 anys no hi hagi cap tipus d'aprofitament forestal. Els boscos madurs es consideren uns dels hàbitats amb més interès natural, perquè són d'arbres centenaris. Això ha donat lloc a un ecosistema propi molt ric que s'ha anat desenvolupant sense que hi hagi influït la mà de l'home.

Tot i que la gestió forestal travessa un moment crític, la tradicional explotació dels boscos ha fet que sigui difícil trobar rodals que compleixin les característiques de bosc madur. Per això la protecció dels pocs que queden ha centrat una de les línies més importants de l'àrea de Medi Ambient i Territori de la Diputació, a través del programa Selvans i amb la col·laboració de la Fundació Caixa Girona. Aquests boscos es consideren d'alta qualitat, amb una estructura equilibrada amb arbres de grans diàmetres, arbres vells i arbres morts. Això permet abrigar una àmplia biodiversitat, amb un ecosistema propi que inclou tot tipus de líquens, fongs, plantes, vertebrats i invertebrats, lligats a l'evolució del bosc. En aquest sentit, la presència de fusta morta és vital, perquè dóna refugi a moltes espècies d'invertebrats i permet la proliferació de fongs i el desenvolupament d'una cadena tròfica diferent de la que hi ha a la resta de boscos. Tot plegat també ho aprofiten ocells protegits, com ara el mussol pirinenc, el picot i les ratapinyades, que utilitzen les cavitats de la fusta com a nius. De fet, boscos d'aquesta mena han permès descobrir espècies d'escarabat o de ratapinyada que es consideraven extingides al país.

La protecció de boscos madurs és habitual sobretot al centre i el nord d'Europa. En tot cas, a les comarques gironines s'ha intentat desenvolupar un mosaic que representi els diversos tipus de bosc –pi nedes de pi roig i negre, rouredes, alzinars i fagedes–, i en diverses parts més del territori. Els rodals de més qualitat, però, s'han identificat sobretot a la Cerdanya, el Ripollès i l'Alta Garrotxa, en zones habitualment inaccessibles. També n'hi ha que d'aquí a pocs anys entraran en estat de maduresa, i en algun cas també s'ha decidit protegir-los per garantir-ne l'evolució i perquè són un bosc o espai natural únic a la zona.

Un dels punts innovadors és la compensació econòmica que es dóna al propietari –tant si és públic com privat–, amb un pagament del valor de mercat que té la fusta del bosc. Això garanteix que durant 25 anys no s'hi podrà fer cap explotació. El diputat Josep Maria Rufí ha destacat l'impuls que ha rebut aquesta iniciativa, si bé la falta de recursos econòmics obligarà ara a ser molt més selectius amb els rodals elegits: «Però molta feina ja està feta, i ara del que es tracta és de desenvolupar-la», ha dit.

Entre els municipis amb Reserves de propietat privada hi ha Espolla amb 27 ha (auroneda) i La Jonquera amb 10,3 ha (bosc mix d'alzina, roure, auró negre, faig i ribera).