17/05/2010 El sentit comú, diuen, és el menys comú dels sentits. Altra vegada els molins.
rnLa cançó enfadosa. Agullana, La Jonquera, Cantallops, Capmany, Masarac,
rnEspolla i Sant Climent, a els quals, hi sumen Darnius. Com es pot condemnar,
rnalegrement, una de les zones més ben conservades de l’Empordà i que fou
rncandidata a Patrimoni mundial de la Humanitat? Per què no ho posen al
rncorredor estricte de les infraestructures?
rnQuè ens està passant? Hem de saber que els anomenats parcs eòlics (amb
rnaquest nom se’ls decora i maquilla de bondat) necessiten vents constants i poc
rnviolents per ser rendibles. Una condició que a l’Empordà, almenys en els
rnpobles de l’Albera, no es compleix. Aquí hi ha vents violents, inconstants i a
rnratxes. Hem de saber que un dels indrets idonis i amb vents adequats és la
rnciutat de Barcelona (amb una gran demanda d’electricitat).
rnQuè ens està passant? No podem deixar que la nostra carta de presentació,
rn"l’etiqueta", el paisatge (clau de prosperitat i equilibri) amb excuses com la
rncreació de llocs de treball i d’altres justificacions insòlites, ens sigui robada per
rncompanyies elèctriques que no els importa el territori i que només estan
rninteressades en la subvenció d’una energia que en molts llocs s’ha demostrat
rninoperant.
rnAra estira, ara arronsa. Ara mapa eòlic, ara un suposat corredor
rnd’infraestructures. Ara sí, ara no. No ens cansaran. L’Albera, tant la part inclosa
rnen el paratge natural com la que no, guarda uns valors naturals i culturals
rnincalculables. Per Lluís Serrano (Cantallops).