El 20 de desembre de 2002 l'Assemblea General de les Nacions Unides en la Resolució 57/245 va decidir declarar l'11 de desembre Dia Internacional de les Muntanyes. Des d'aleshores diferents organismes, entitats o empreses organitzen actes a tots els nivells en aquest dia per tal de ressaltar la importància del desenvolupament sostenible de les muntanyes.

Les muntanyes cobreixen entorn d'un 22% de la superfície terrestre, hi viu un 15% de la població mundial i acullen una quarta part dels animals. Són font d' aigua dolça per més de la meitat de la humanitat i la seva conservació és clau, tal qual especifica l'Objectiu 15 dels ODS.

No obstant això, es troben fortament amenaçades pel canvi climàtic, el desglaç i la sobreexplotació. Per als qui practiquem els esports de neu als països mediterranis, les muntanyes han esdevingut el nostre veritable santuari. És el nostre espai on practicar esports com l'esquí alpí, de travessa, nòrdic o tantes altres activitats que també ens agrada practicar, com ara el senderisme, la bicicleta o la hípica, entre altres.

Per aquest motiu avui ens sumem a la celebració. Nosaltres ho fem amb un gest senzill, amb una breu descripció de tres elements que identifiquen la Jonquera com a un poble de muntanya.

Us en fem una breu síntesi.

El Puigneulós

El Puig Neulós és el cim més alt de la serra de l’Albera, amb 1.257 m. És compartit pels municipis de la Jonquera, vessant sud i per Sureda al vessant nord. La seva carena fou fronterera entre els antics comtats d’Empúries i de Rosselló i, des del Tractat dels Pirineus (1659), ho és entre els estats espanyol i francès, entre el Principat de Catalunya i la Catalunya del Nord.

El Centre Excursionista va organitzar els anys 2004 i 2005 una cursa de muntanya que passava pel cim.

El Refugi del Carmanxel, Marc Guixeras.

La torre del Carmanxel (s. XVII, segons catàleg municipal del POUM), coneguda originalment amb el nom de “carabanxel”, queda situada a la part de llevant del casc urbà. Té forma tribolada i és la més gran de les tres. Va ser restaurada l’any 1999 per l’Ajuntament de la Jonquera.

L’any 2001 la va cedir al Centre Excursionista Jonquerenc. A partir d’aquell any els seus interiors van ser condicionats com a refugi de muntanya per a senderistes que segueixen els GR11 o que volen inciar els GR2 o el Camí de Sant Jaume, (aquests dos darrers tenen inici precisament a la Jonquera). Actualment la gestió la fa directament l’Ajuntament. Segons el POUM de 2004 té la qualificació d’edifici d’interés.

El proper 2023 es compliran deu anys del bateig del refugi amb el nom de Marc Guixeras, ja que va ser el diumenge 19 de maig de 2013 quan el CEJ (Centre Excursionista Jonquerenc) va reobrir-lo amb aquest nom.

El GR 11 i GR 2

El GR 11, o Sender del Pirineu, és un sender de gran recorregut que recorre els Pirineus per la seva vessant sud, des del Cantàbric fins a la Mediterrània passant per la Jonquera, travessant pics, valls, poblets, boscos i serralades d'una gran bellesa i valor natural. Amb un recorregut de 378 km, va ser homologat el 1985. Encara que no ataca cap cim, el seu recorregut s'ha de qualificar com d'alta muntanya perquè en molts trams supera els 2.000 m d'altitud i per tant té la dificultat pròpia d'aquestes altituds.

També per la nostra vila hi trobem l'inici de la Ruta catalana del Camí de Sant Jaume i el GR 2, un sender que uneix la Jonquera amb Aiguafreda. Això ha fet que l'abans esmentat refugi del Carmanxel "Marc Guixeras", restaurat i condicionat com a espai per acollir excursionistes, tingui un paper destacat per ser lloc de pas o d'inici d'etapes.