El passat cap de setmana va ser el torn per a la 6a xerrada de l'edició del cicle Punt de Lectura d'aquest estiu a Agullana. En aquesta ocasió Helena Guilera Recoder va presentar la seva novel·la "L'escuma". 

A causa de la forta tramuntana, en aquesta ocasió l'acte es va fer a la sala polivalent adjunta a La Concòrdia hi van assistir noranta persones.

La crònica

Amb només trenta anys, a punt de ser mare, Helena Guilera Recoder, serà l’autora més jove dels que acabaran intervenint en aquesta edició del Punt de Lectura. Amb una sòlida formació musical i literària, l’escriptora i editora va decidir prioritzar la professionalització en l’àmbit de la literatura i va fer un màster en edició internacional.

Lúcida i ordenada, amb un discurs molt rigorós i assequible, en parlar de L’escuma, la seva primera novel·la, i del seu procés de treball, va aconseguir seduir el nombrós públic assistent (unes noranta persones) reunit en aquesta ocasió a la sala polivalent adjunta a la Societat La Concòrdia, a causa de la forta tramuntana.

Estructurada en dues parts L’escuma explica una història familiar plena de joia i de desgràcies, i ho fa de dues maneres. Una des d’una certa distància, en una primera part del llibre titulada Les ones. 

L’altra des de la proximitat en una segona part que porta el títol L’escuma i que acaba sent el títol final de la novel·la.

Sorgida a partir de textos breus que van acabar esdevenint una novel·la en la qual es reflexiona sobre l’Alzheimer i sobre la bipolaritat, Helena Guilera va explicar que va acabar fent una analogia entre aquestes malalties i el concepte de forat negre, perquè tant unes com l’altre són experiències contradictòries, que superen el llenguatge habitual amb què parlem i va explicar que el seu objectiu amb la novel·la era “explorar totes les formes de comunicació on el llenguatge normal no arriba”.

En la novel·la es parla de ciència en termes molt poètics i es fan analogies molt curioses. Guilera va comentar que durant el procés d’escriptura ha pogut entendre la ciència com una forma d’expressió i de creativitat perquè que tot el que acaba sent una teoria, primer s’ha d’inventar i va confessar que li agrada traçar ponts entre diferents disciplines i fer evident que la física també pot ser poètica.

L’escuma inclou un llistat de la multitud de peces musicals referenciades en la novel·la i un codi QR que permet escoltar-les. Segons l’autora, en el procés d’escriptura va acabar definint la banda sonora de cada personatge i ha volgut facilitar que el lector les pugui escoltar.

Malgrat que L’escuma és un llibre sobre els forats negres, sobre la malaltia, sobre el temps i el concepte de distància, és evident que l’Helena Guilera ofereix als lectors un relat en el qual l’amor és omnipresent i actua com un teixit que ho uneix tot. Confessava que és optimista, i va dir que té clar que “l’amor dona consol, però no és la resposta de tot”.

El divendres 18 d’agost a les 7 h del vespre (19 h) Maria Mercè Roca presentarà la seva darrera novel·la Marí, als jardins de La Concòrdia.