El 1985 la Unió Europea va aprovar el Tractat de Schengen, uns acords per a la retirada dels antics punts fronterers. Fins ara, però, els governs espanyol i francès s'han mostrat reticents a desmantellar les cabines que la policia té a l'N-II, a l'entrada del Portús. Els dos governs són reticents a treure-les tot i les demandes que han rebut de Brussel·les. El Ministeri de l'Interior espanyol no ha volgut explicar mai als diputats del Congrés que s'han interessat per aquest tema el per què s'havien tret d'altres punts fronterers entre l'Estat espanyol i francès, com és Irun, i, en canvi, es mantenien a la Jonquera.

El més curiós del cas és que el 15 d’octubre de 2010 començaven les obres per desmantellar les antigues cabines frontereres de l’AP7, al Portús. Ho va fer l’Estat francès que va respondre d’aquesta manera a l’amenaça de la Comissió Europea (CE), que li havia comunicat que el multaria amb una sanció milionària si no les retirava. La CE en aquell moment va recordar que aquestes estructures dificultaven el trànsit de vehicles i incomplien el codi de fronteres que regula el Tractat de Schengen i que estableix un espai europeu sense fronteres interiors però la mateixa petició no la va fer arribar al Govern espanyol. El resultat és que encara avui es mantenen les estructures de l’N-II, que correspon a l’Estat espanyol de treure-les ja que es troben, per pocs metres, dins l'Estat espanyol. En aquest cas, cinc anys després, encara no hi ha hagut cap moviment per eliminar-les i no queda clar si en els pressupostos de 2015 hi ha cap partida destinada a aquesta finalitat.

La revisió de 2006 recorda que no hi poden haver barreres físiques

A la frontera de la Jonquera van desaparèixer l’1 de gener de 1993 els controls duaners i més tard s’aplicaria la lliure circulació de les persones en el marc de les dues mesures de l’acord de Shengen per crear un espai europeu sense fronteres interiors. Des d’aleshores la infraestructura s’ha mantingut a la N2 de la Jonquera mentre que ha desaparegut a l’AP7 o en altres llocs com Coll d’Ares-Molló o Portbou. Una revisió de l’any 2006 del reglament de Shengen que desenvolupa els acords d’aquest Tractat estableix que no hi poden haver barreres físiques. Però el reglament es va aprovar fa nou anys sense que hagi suposat cap canvi a la frontera francoespanyola a la N2.

Què son els Acords de Schengen?

Els Acords de Schengen foren signats el 1985 i 1990 a Schengen per diversos països de la Unió Europea per suprimir de forma progressiva els controls fronterers. L'objectiu és garantir la lliure circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i viatgers.

L'espai Schengen va entrar en vigor el març de 1995 a Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal. Posteriorment s'hi han anat afegint la major part dels altres estats de la Unió Europea (amb excepcions com el Regne Unit i la República d'Irlanda, que només hi participen parcialment), a més d'Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa. Alguns micro-estats europeus, sense ser-me membres, hi pertanyen de facto. Des de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam, els nous estats membres de la UE han d'integrar-se també a l'Espai Schengen. Aquest espai Schengen engloba actualment més de 400 milions d'habitants sobre una superfície de 4.312.099 km².

Les normes de l'espai Schengen impliquen, a més de l'eliminació dels controls a les fronteres internes i el seu reforçament a les fronteres exteriors, l'establiment d'una política comuna sobre l'estada temporal de les persones (com el visat Schengen), i la col·laboració transfronterera policial i judicial. Els estats que s'hi adhereixen han de garantir que estan preparats per aplicar les regles Schengen. La seva adaptació és avaluada mitjançant un qüestionari i visites dels experts de la Unió prèviament a la seva incorporació efectiva.