A flor de terra és el nom que porta la nova exposició d'Antonio Federico a L'Estrada. L'exposició s'inaugura el dissabte 5 d'octubre a les 12 del migdia i estarà oberta fins al 3 de novembre.

Acostumat a passar moltes hores treballant en el seu estudi de l'Estrada, Antoni Federico entén la creació artística com un camí de recerca, com un exercici de creixement personal.
Amant de posar la seva obra contemporània en relació amb espais patrimonials d'altres èpoques, Antoni Federico s'imposa periòdicament exposicions ubicades en llocs poc convencionals i, curiosament, sol aconseguir que el fet d'ocupar amb les seves peces construccions en els quals no és massa comú poder contemplar obres d'art contemporani, acabi produint que l'espai en qüestió llueixi d'una manera especial.

Això és exactament el que passa en aquesta ocasió amb "A flor de Terra", en un espai ben proper al seu estudi, concretament a l'església de l'Estrada, un temple que des de 1936 fins als anys 1988-1993 va passar per un llarg període de decadència i de ruïna total, però que gràcies a iniciatives com les del grup Art i treball, i la de la comissió pro recuperació de l'església de l'Estrada, va ser objecte d'una restauració modèlica.

És aquí, en aquest espai, on Federico s'ha limitat a traslladar des del seu estudi un ample conjunt de peces i a deixar-les sobre el terra, amb una distribució estratègica que, en un primer cop d'ull pot semblar aleatòria, però que lluny de ser així, ocupen cada una d'elles un lloc concret, tot molt ben calculat, fet que provoca un efecte potenciador de l'espai ocupat.

En aquest "A flor de terra", Federico ha col·locat, una a una, un conjunt molt heterogeni d'obres fetes en èpoques diferents, presidides per dues peces relatives a la muntanya de Montserrat que, en aquest any en el qual se celebra el mil·lenari de la creació del monestir, ha volgut que presideixin l'exposició des de la posició de l'altar major que ocupen.

Moltes de les peces exposades generen dubte entorn als límits entre allò que es pot considerar pictòric i allò que desborda els límits de la pintura i esdevé escultura o ho sembla i, al revés també. La peça central envoltada per un cercle d'una trentena de peces de petit format ens apareix com quelcom que ens atreu amb força i que ens ofereix tota mena d'artefactes fets dels materials més diversos, però que sempre ens interroguen des de la seva condició artística i que ens sorprenen constantment per la seva monumentalitat.

Ceràmica, metacrilat, fusta, metall... s'articulen de forma molt intel·ligent i es fonen en objectes que contenen elements absolutament futuristes combinats amb detalls d'aire ancestral. Són obres que ens remeten a referents molt diversos que Federico ha assimilat i ha fet seus, aconseguint així un estil molt personal, inconfusible.

El temple, més enllà d'actuar com a contenidor, llueix amb tota la seva força i actua com una metàfora de tot el classicisme que envolta l'obra d'aquest artista que ha buscat en l'estudi dels clàssics les eines que ara li permeten ser transgressor i representatiu del present en el qual estem immersos.

L'exposició s'inaugura el dissabte 5 d'octubre a les 12h i estarà oberta fins al 3 de novembre, estarà oberta cada dia des de les 11 h del matí fins a les 8 h del vespre (20 h)