El dilluns 8 de març de 2010, una intensa nevada va sorprendre l'Alt Empordà, i molt especialment la part nord, l’Albera i el massís de Les Salines, i això tot i les advertències prèvies dels serveis meteorològics. A primera hora del matí, els primers flocs van començar a caure tímidament, però a mesura que avançava el dia, la neu es va anar acumulant fins a cobrir carrers, carreteres i teulats amb una capa blanca que recordava la històrica nevada de 1986.

A les 10 del matí, la nevada ja era considerable, i una hora més tard, la situació començava a ser crítica. Els centres educatius del municipi, com l’escola Josep Peñuelas i l’institut, van suspendre les classes i van enviar els alumnes i professors cap a casa. El mateix va passar al polígon de Mas Morató, on la jornada laboral es va aturar completament, i només quedaven camions immobilitzats i algun client despistat als buffets i la gasolinera. A l’avinguda Euskadi, el gruix de neu ja arribava als 10 centímetres.

A la carretera N-II, la situació es complicava: camions aturats al voral sense cadenes, furgonetes entravessades i conductors intentant circular sense saber per quin carril ho estaven fent. A la rotonda de Can Quartos, els primers camions ja havien quedat entravessats, mentre viatgers i turistes intentaven posar cadenes sota la intensa nevada. Dins el nucli urbà, la Jonquera s’havia convertit en una postal hivernal, amb l’avinguda Carles Bosch de la Trinxeria pràcticament deserta i només un operari municipal vigilant la cruïlla del Parc d’en Lloveres.

Els records de la nevada de 1986 estaven presents a la ment de tothom. La por a quedar-se aïllats durant dies va provocar que els veïns s’afanyessin a proveir-se de queviures, i com ja havia passat anys enrere, el "pan Bimbo" va ser dels primers productes a exhaurir-se als supermercats.

A la tarda, la situació es va complicar encara més. La llum va començar a fallar, els vehicles quedaven abandonats als vorals i moltes persones es veien obligades a caminar per la carretera N-II sota la nevada intensa, intentant arribar a algun refugi. Fins i tot un llevaneus va quedar embarrancat. Mentrestant, les previsions meteorològiques anunciaven sis hores més de neu intensa, fent reviure el malson de l’any 1986.

A les 7 del vespre, la nevada començava a afluixar, i una hora més tard el cel es va obrir deixant entreveure els primers estels. Però la pitjor notícia arribaria a les 9 de la nit: la Jonquera es quedava sense llum. Sense electricitat, sense televisió, i per a molts, també sense calefacció. La nit es preveia llarga, especialment per als que havien de passar-la al pavelló poliesportiu, els equips de protecció civil i els cossos de seguretat.

A mitjanit, les xifres ballaven: 55 centímetres de neu a la Vajol, 50 a Cantallops i, a la Jonquera, segons la font, es parlava de 25, 30 o 40 centímetres. El que sí era segur: 19 hores sense llum, en ple segle XXI, en un municipi a tocar de França i d’una central hidroelèctrica.

Avui, 15 anys després, aquella nevada continua viva en la memòria dels jonquerencs com un dels episodis més extrems que ha viscut el municipi en dècades.