Stop Radar manté l’activitat malgrat la manca de resposta de l’Ajuntament de la Jonquera. El col·lectiu se centra ara en buscar encara més suports en el territori i s’aposta pel diàleg amb alcaldes dels pobles afectats pel radar de la Jonquera. Stop Radar no es resigna a la situació i manté viva la seva acció.

El moviment veïnal Stop Radar, nascut arran de la instal·lació del radar de tram a la N-II a l’entrada sud de la Jonquera, continua actiu i buscant solucions, malgrat que, de cara enfora, la seva activitat sembli haver baixat d’intensitat. Lluny d’haver-se dissolt, el col·lectiu ha optat per una etapa més discreta, centrada en el diàleg amb representants del territori.

Tot i els esforços, l’Ajuntament de la Jonquera continua defensant el radar com una eina de seguretat viària i no ha mostrat cap intenció de revisar-ne ni el funcionament ni la ubicació. Aquesta actitud ha portat molts veïns i veïnes a sentir-se desemparats davant d’un dispositiu que ha generat, segons Stop Radar, milers de sancions en molt poc temps (veure dades en notícies anteriors: 443 sancions diàries de mitjana).

Davant d’aquesta situació, el moviment ha volgut fer arribar el seu missatge a càrrecs electes d’altres municipis afectats. En les darreres setmanes han mantingut trobades amb alcaldes i exalcaldables d’una desena de pobles de l’entorn —com Agullana, Darnius, la Vajol, Maçanet de Cabrenys, Cantallops i Capmany— per compartir les seves preocupacions i presentar propostes.

"Detectem que es comença a desinformar, a voler fer creure coses que no són veritat, com que no ens importa la seguretat viària de les persones, i, finalment, decidim explicar-nos en primera persona", expliquen des del col·lectiu. Consideren que el debat s’ha distorsionat i que cal recordar que no estan en contra dels radars per se, sinó de la manera com aquest s’ha implantat a la Jonquera.

"Qualsevol equip de govern té el dret a posar un radar, i si calen tres radars, doncs que es posin", afirmen, "però les raons que addueixen a la Jonquera per posar-lo no s’aguanten per enlloc". A més, critiquen la gestió feta per Xaloc, l’organisme encarregat de les multes, que consideren opaca i massiva: "Que la gestió de Xaloc, quant a notificar sancions, hagi estat escandalosa, ho hem d’assumir al 100% els vilatans?"

Les trobades amb alcaldes han estat, segons diuen, ben rebudes: "Hem trobat les portes obertes" i detecten "interès i preocupació pel tema, ja que afecta part dels seus vilatans". Malgrat això, la relació amb el consistori jonquerenc és pràcticament nul·la, i denuncien que, fins ara, només han rebut "pals a les rodes i menysteniment" per part de l’equip de govern local.

Stop Radar assegura que el seu objectiu sempre ha estat col·laboratiu: "Només volíem ajudar, i fer-nos al costat quan ells tinguessin avenços per reconduir la situació", expliquen. Per això van elaborar i fer arribar propostes concretes per alleugerir la situació de les persones més afectades per les multes, però aquestes no han tingut recorregut.

Tot i la manca de resposta per part del consistori, el col·lectiu no dona la batalla per perduda. "Seguim pensant que és possible" trobar una sortida a la problemàtica, i mantenen el contacte amb el territori per seguir treballant des de la base. "Encara no ha arribat aquest moment", afirmen, referint-se al punt de rendició. Mentrestant, diuen, continuaran actius i mobilitzats, ara amb més silenci però amb la mateixa determinació.