El canvi climàtic i la gestió de l’aigua; les activitats agrícoles, ramaderes i forestals; les activitats recreatives, i la caça i recol·lecció d’animals. Aquestes són, a grans trets, les principals amenaces que posen en perill la supervivència dels hàbitats autòctons del Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de l’Albera. Així ho avança el pla estratègic 2025-2029 que està preparant la Generalitat. Un document que ha de fixar les prioritats que cal seguir a l’hora de gestionar el paratge natural jonquerenc per excel·lència durant els propers quatre anys.

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica acaba d’obrir un procés participatiu perquè els actors implicats puguin aportar propostes a aquest pla. Però la base que planteja diverses actuacions concretes que afecten el nostre terme municipal ja està més o menys definida, i avui us en donarem alguns detalls. L’objectiu final és clar: assegurar la conservació del patrimoni natural, cultural i paisatgístic del territori, equilibrant-lo amb un ús sostenible dels recursos i el desenvolupament socioeconòmic local.

Per aconseguir-ho, el document s’articula en set eixos estratègics: natura; cultura; coneixement; desenvolupament local; ús públic i social; educació, voluntariat i comunicació, i gestió i administració. Cada un d’aquests eixos porta associats uns objectius generals, estratègics i operatius; accions concretes, i indicadors per mesurar-ne el progrés. Però abans d’explicar-vos-els analitzarem quines són les espècies que vol protegir el pla (que són les més comunes de la nostra Albera), i de què.

Elements a conservar

El nou pla rector de l’Albera (en podeu veure l’esborrany AQUÍ) permetrà gestionar les 4.207,55 hectàrees del Paratge Natural d’Interès Nacional, però també incorporarà algunes actuacions que aniran més enllà i abastaran les àrees de Xarxa Natura 2000 de L’Albera i de les Basses de l’Albera. En base a això és important saber que, segons la normativa d’espais naturals de protecció especial de Catalunya, els PNIN volen garantir la protecció dels elements singulars per interès científic, paisatgístic i educatiu pels quals s’han declarat, i també el seu entorn; mentre que les reserves naturals parcials poden ser diverses (protegir d'una manera absoluta les formacions geològiques i geomorfològiques i determinats biòtops, espècies, hàbitats i comunitats, o conservar o constituir escales en les vies migratòries de la fauna salvatge).

En aquest sentit, la Generalitat considera que identificar i prioritzar els elements d’interès per a la conservació és cabdal perquè la planificació i la gestió dels espais naturals sigui efectiva. I la missió del document que ens ocupa és precisament «la conservació dels hàbitats de caràcter centreeuropeu presents a l’espai, amb fagedes i rouredes, així com dels hàbitats de caràcter mediterrani, amb suredes i brolles i espais on es troba la tortuga mediterrània, entre altres espècies amenaçades», com ho podrien ser els ratpenats.

Més concretament, la llista dels elements de conservació de l’espai considerats rellevants per a la planificació estratègica de la gestió de l’Albera inclou tres hàbitats d’interès comunitari i una quarantena d’espècies diferents. Els hàbitats d’interès comunitari són les suredes, les basses i tolls mediterranis, i les vernedes i altres boscos de ribera afins.

Pel que fa a les espècies que habiten al nostre entorn i que la Generalitat vol preservar de manera prioritària, són les següents:

• Mamífers: el ratpenat de bosc, el llop, el gat salvatge, el ratpenat de dits llargs cavernícola, el turó comú, el ratpenat de Bechstein, el ratpenat de musell agut, el ratpenat d'orelles dentades, el nòtcul petit, el ratpenat de ferradura mediterrani i el ratpenat de ferradura gros.
• Aus: l’àguila daurada, l’àguila cuabarrada, la terrerola, la merla d’aigua i l’òliba comuna.
• Rèptils: el lluert occidental, la tortuga de rierol i la tortuga mediterrània.
• Amfibis: el tritó verd.
• Invertebrats: el cranc de riu de potes blanques, el banyariquer del roure, l’Hoplia coerulea, l’escanyapolls, l’escac ferruginós, l’osmoderma eremita, l’osphya aeneipennis, el banyarriquer del faig i l’Synchita undata.
• Peixos: el barb de muntanya.
• Flora: la isoetes durieui, la marsilea strigosa, la falguera reial, la pedicularis comosa, la ranunculus nodiflorus i la saxifraga fragosoi.
• Fongs: el bolet carner.

Amenaces a mitigar

A més, el pla estratègic detalla que a l’espai també s’hi gestionen altres espècies com el porc senglar, el liró gris i la musaranya aquàtica mediterrània (mamífers); la pallavicinia lyellii i el capell d’aigua (flora), i el duc eurasiàtic (au). I a partir d’aquesta priorització, s’han llistat una sèrie de pressions i amenaces que afecten o poden afectar tots aquests elements, amb l’objectiu final de revertir-ne els efectes.

Entre els més destacats, hi ha els impactes del canvi climàtic relatius a l’alteració del règim de precipitació i la sequera, la gestió de l’aigua, l’activitat agrícola, la ramaderia, les molèsties per activitats recreatives, i la caça i recol·lecció d’animals. Però també tenen efectes secundaris importants els treballs forestals, els incendis, les espècies invasores, la introducció de genotips aliens, la gestió d’hàbitats, els vials de transport o la desaparició d’activitats tradicionals, entre d’altres.

Actuacions (i prohibicions) ja definides

En base a la llista d’elements a prioritzar i les seves principals amenaces, el pla es desenvolupa en diferents nivells estructurats de manera jeràrquica, de més generals a més específics, que s’acaben concretant en unes mesures genèriques que caldrà concretar en els plans d’actuació anuals. I malgrat que el document encara està en fase de redacció, ja s’han formulat algunes propostes específiques.

Entre les que tindran una repercussió directa en la nostra Albera hi ha ordenar l’acampada i pernoctació a l’espai protegit; ordenar també les activitats esportives com la BTT, l’escalada, el barranquisme o l’espeleologia, així com la circulació de vehicles (aplicant-hi fins i tot restriccions temporals) i els aparcaments; regular les observacions de fauna; millorar la coordinació dels cossos de seguretat a l’hora de fer controls; fomentar acords de custòdia i bones pràctiques entre els propietaris; elaborar inventaris de patrimoni i de camins ramaders; coordinar treballs de restauració arquitectònica i de recuperació del patrimoni cultural; crear i desenvolupar jornades de recerca relacionades amb l’espai protegit; monitoritzar les visites a l’Albera i elaborar-ne un registre d’activitats; promoure la recuperació i conservació de marges i punts d’aigua; promoure fires d’artesania i productes locals; revisar els plans de gestió cinegètica, o elaborar recursos educatius i millorar l’oferta pedagògica.

Pla participatiu en marxa

Tal com expliquen des del Departament de Territori, l’elaboració del Pla Estratègic del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera 2025-2028 s’ha acompanyat de la participació de diferents agents del territori «amb l’objecte d’incloure totes les opinions, inquietuds i propostes formulades, i maximitzar la proximitat territorial, el consens i la participació ciutadana». En aquest sentit, el 27 de març es va activar un procés participatiu que estarà obert durant tot el mes d’abril. A través del portal Participa Gencat els actors implicats poden deixar propostes sobre cada un dels eixos del pla.