El debat sobre la presència del llop al Pirineu ha tornat al primer pla després que, el passat 14 d’abril, diverses entitats ecologistes i animalistes expressessin el seu rebuig a la moció aprovada a sis municipis del Pallars Jussà que es declaren lliures d’aquesta espècie protegida. Aquest context actual convida a mirar cap a altres punts del país, com l’Alt Empordà, on el llop ha deixat una empremta prou rellevant, tant en la memòria popular com en la geografia.

Tot i que fa dècades que la seva presència és gairebé testimonial, la toponímia ens recorda que aquest mamífer carnívor va habitar àmpliament el territori. En són exemple indrets de l’Alt Empordà amb noms com el mateix poble de Cantallops o paratges com Les Comes Llobes a Rabós. Cert que només són dos exemples propers, però n’hi ha més arreu del país. Aquests topònims evoquen antics hàbitats, rutes de pas o punts de trobada entre humans i llops, i han sobreviscut com a testimonis d’una convivència que va formar part del dia a dia de moltes generacions. Hi podríem afegir, més enllà de la comarca, paratges que hi fan referència i que, sovint, es repeteixen en més d’una comarca: el Pas del Llop, la Font del Llop, el Pla del Llop o, més explícitament, Les Llobateres de Sant Celoni.

En aquest sentit, el nostre entorn més proper no només ens parla del llop en passat. En el darrer any i mig, s’ha confirmat la seva presència a l’Albera i a Cistella, amb dues deteccions puntuals que apunten a un possible retorn, encara incipient, de l’espècie a l’entorn de les Alberes, el massís de Les Salines i l’Alta Garrotxa. Aquestes observacions, juntament amb els registres de toponímia i llegendes populars, suggereixen doncs que el llop sempre havia format part d’aquests paisatges. 

La situació actual desperta preguntes sobre com s'ha de gestionar aquesta possible reaparició, i convida a reflexionar sobre l'equilibri entre conservació de la biodiversitat, l’activitat ramadera i la convivència amb la fauna salvatge. Sense entrar en el debat polític recent iniciat al Pallars Jussà, el cas del llop ofereix una oportunitat per reconnectar amb la història ecològica i cultural del territori, i per entendre com el passat pot ajudar-nos a interpretar el present. El llop ha donat senyals que vol tornar a viure entre nosaltres i caldrà tenir-ho ben present.