Ara fa 25 anys la Jonquera lluitava contra la revisió de fronteres en plena Europa sense fronteres. L’Ajuntament va aprovar una moció per rebutjar la inspecció anual de les mugues. També va denunciar públicament la permanència d’elements físics com les marquesines policials al Portús, encara vigents malgrat l’Acord de Schengen, segons el qual ja no hi haurien de ser, com passa a la resta d’Europa.

Imatge de les marquesines de control policial d'El Portús (Foto: Infojonquera).

Ara fa 25 anys, el maig del 2000, l’Ajuntament de la Jonquera va aprovar en sessió plenària una moció contrària a la revisió anual de les mugues (fites frontereres) entre Espanya i França. Aquesta revisió, establerta per tractats com el del Pirineus (1659) i convenis del segle XIX, consisteix a comprovar sobre el terreny l’estat de les fites que delimiten la frontera.

El consistori jonquerenc considerava aquesta pràctica obsoleta i contrària als principis fundacionals de la Unió Europea, que promou la lliure circulació i la supressió de fronteres interiors. La moció defensava que aquests recursos podrien destinar-se a projectes de cooperació transfronterera i reclamava substituir les inspeccions físiques per tecnologies modernes com el GPS. La Moció va generar molt ressò mediàtic i el cas va arribar a òrgans del consell de la UE, sense que es pronunciés en cap sentit.

Malgrat aquest posicionament, i després de força polèmiques al seu entorn i d’uns quants anys d’estira i arronsa sobre la qüestió, l’Ajuntament es va veure obligat a continuar amb la revisió, com estableixen els acords internacionals encara vigents. Tal com es recollia en una crònica d’Infojonquera l’any 2017, aquestes inspeccions continuen realitzant-se periòdicament, amb la participació de representants municipals i tècnics dels dos estats.

Revisió de les mugues de frontera a la carena de l’Albera l’estiu de 2017 (Foto: Infojonquera).

Unes marquesines que ja no haurien d’existir

En aquest mateix sentit, l’Ajuntament també denunciava la permanència d’elements físics propis d’un espai amb control fronterer, com les marquesines policials al pas d’El Portús, a la N-II. Malgrat que els Acords de Schengen —signats el 1985 i ratificats el 1990— estableixen la supressió de controls, tràmits i estructures vinculades a les fronteres interiors de la UE, aquestes marquesines es mantenen encara avui.

Vint anys després de l’entrada en vigor de l’Acord de Schengen, les marquesines del Portús continuen infringint el reglament europeu, que prohibeix barreres físiques a les fronteres interiors. Mentre que en altres punts, com l’AP-7 o el Coll d’Ares, s’han desmantellat aquestes instal·lacions —fins i tot per pressió directa de la Comissió Europea—, al Portús fins i tot s’hi van renovar no fa gaires anys les cabines policials i s’hi van instal·lat nous equips, com aire condicionat. Una prova evident que continuen funcionant a la pràctica com una veritable frontera amb controls.

El Ministeri de l’Interior espanyol no ha ofert mai una explicació clara per aquesta excepció, malgrat les preguntes de diputats al Congrés. La permanència d’aquestes marquesines no només contravé l’esperit del Tractat, sinó que reforça visualment la idea de frontera i obliga sovint els vehicles a reduir la velocitat com si estiguessin entrant en un espai controlat.

Aquest conjunt de fets —la revisió anual de les mugues, la persistència d’elements físics i la inacció estatal— reflecteix com la realitat material de les fronteres continua xocant amb els ideals fundacionals d’una Europa sense fronteres. I en mig, com sempre en aquesta qüestió, la Jonquera.