Va ser en un dia com avui, 29 de maig, però de 1985. La trobada a la Jonquera de la Coordinadora en Defensa de l’Albera i les jornades d’estudi de 1986 van sembrar la llavor d’un moviment del qual en va sortir un projecte ben raonat per al que avui és la possible creació d’un Parc Natural de l’Albera.

Riu Llobregat d’Empordà. Imatge d’arxiu | Josep Ribas - Falgués Fotografia

La trobada del 29 de maig de 1985 a La Jonquera, organitzada per la Coordinadora en Defensa de l’Albera amb la participació de grups ecologistes de la Catalunya Nord, va ser un moment clau en la història de la defensa ambiental transfronterera al Pirineu Oriental. Tot i que no sempre ha transcendit en els mitjans de comunicació, sembla que la iniciativa va tenir dues conseqüències força evidents. D’una banda, va contribuir a la consolidació d'un moviment ecologista compromès amb la protecció del patrimoni natural i cultural de la zona, i de l’altra, la defensa institucional.

Així, un any més tard, el març de 1986, naixia el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, i encara un any més tard, el febrer de 1987, les reserves naturals parcials dins del Paratge Natural.

En paral·lel a les institucions, els dies 18 i 19 d’octubre de 1986, també a la Jonquera, es van celebrar les Jornades d’Estudi de l’Albera, organitzades pel Centre d’Estudis i Protecció de l’Albera, la Coordinadora de Defensa i el Comité de Coordination pour la défense de l’Albère. Hi van intervenir 130 estudiosos i polítics de totes dues vessants de la serralada, amb una àmplia participació de l’Albera del Nord. 

S’hi van presentar prop de quaranta ponències i comunicacions elaborades per especialistes en camps com l’arqueologia, la història, l’economia, la geografia, la botànica i la zoologia. La majoria d’aquestes van assolir un alt nivell científic i van aportar noves dades valuoses per a l’estudi de la zona, establint un punt de partida i un fons documental essencial per a futures recerques sobre l’Albera. En aquells dos dies es van generar diversos debats centrats en la problemàtica general de la serralada.

D’excursió per les fagedes de l’Albera. Imatge d’arxiu | Josep Ribas - Falgués Fotografia

Evolució del moviment en defensa de l’Albera

A partir d’aquestes dues vies, la institucional i la dels moviments proteccionistes de l’Albera, la defensa de la serra i el seu entorn ha continuat evolucionant en diversos àmbits i zones. Per exemple, la declaració l’any 1992 dels espais PEIN entorn el Paratge Natural d’Interès Nacional, com ara els “Estanys de la Jonquera”, integrat a la Xarxa Natura 2000, i que encara va ser reforçada quatre anys més tard com a Reserva natural de fauna salvatge.

També ha ajudat en la consolidació i conscienciació de la protecció de la zona, i que caldria anar més enllà, la declaració del Paratge Natural d'Interés local de Sant Julià i Salt del Fitó l’octubre de 2001. Un fet inèdit i que feia de la Jonquera un municipi amb iniciativa pionera en aquesta qüestió.

Des d’aleshores, també ha crescut la col·laboració transfronterera. Les relacions entre entitats de la Catalunya Nord i del sud han persistit, especialment en àmbits com la gestió forestal, la prevenció d’incendis i la promoció del patrimoni natural.

A més, s’ha incrementat l’Educació ambiental, i s’han desplegat programes educatius i accions de voluntariat per sensibilitzar la població local i els visitants sobre la importància de conservar l’Albera.

Ara, exactament quaranta anys després d’aquella trobada de 1985, la creació d’un Parc Natural de l’Albera sembla cada vegada més a prop i materialment possible. És un bon moment per posar en valor aquella llavor que es va sembrar fa just quatre dècades i que, sembla que a inspiració de com creix una alzina surera a la serra de l’Albera, la conscienciació per protegir la zona ha crescut lentament però amb força i resistència, d’acord amb la convicció de les persones i col·lectius que han vetllat per saber posar en valor la importància i singularitat d’aquest paisatge compartit.

Tanmateix, cal recordar que La Jonquera —una de les poblacions que més hi ha apostat des del principi— no sempre ha estat la més beneficiada institucionalment. De fet, les oficines centrals del paratge es van ubicar a Espolla, i encara sort que, per iniciativa municipal, la Jonquera va cedir anys més tard un espai per acollir el Centre d’Interpretació de l’Albera. Va ser l’abril de 2003 quan es va inaugurar oficialment el Punt d’Informació i el Centre d’Interpretació de l’Albera, situats als baixos de Can Laporta. Un espai que, malgrat el seu valor, en alguna ocasió va ser oblidat en el web oficial de turisme o en el del mateix paratge i que, encara avui, costa de localitzar-ne informació clara i actualitzada de què s’hi ofereix. 

Una absència simbòlica que contrasta amb el pes històric i el compromís constant del municipi amb la defensa i difusió de l’Albera que l’hemeroteca ens ha recordat avui.

Fonts: Hemeroteca Cronohistòria de la Jonquera de Ramon Boix, Esquerda de la Bastida i Infojonquera.

Vaques de l'Albera a la carena entre Puigneulós i Puig dels Pastors (Foto: Falgués Fotografia).