El CEJ participa a l'Emmona 2015 amb tres corredors
El cap de setmana 13 i 14 de juny es va celebrar a Sant Joan de les Abadesses les curses de muntanya Gran ultra (172 km.), l'ultra trail ( 123 km.) i la trail de l'Emmona (67 km.). Per la gent de Girona és l'ultra de casa, l'ultra de referència, qui l'ha fet o qui ha escoltat comentaris sap que és una cursa molt dura, exigent, tècnica però a la vegada meravellosa per un paratge únic i incomparable.
Aquesta edició el gran protagonista ha estat el temps que ha fet anar de bòlid tant a l'organització com als corredors. Finalment l'organització durant el dissabte va anant neutralitzant totes les curses per tempestes elèctriques i pedregades. En aquest dos dies hem llegit molts comentaris a favor i en contra de la decisió de l'organització però al final el més important és que cap persona, repetim, cap persona va pendre mal a la muntanya durant la cursa i que tothom va tornar a casa.
Per part del CEJ hi van participar en David Baserba a la trail, a ell el van neutralitzar a Bastiments per una pedregada i va recular fins vallter. A la classificació general consta a la 151 posició amb un temps de 7 hores i 12 minuts just quan millor es trobava. Enhorabona David cada any més gran!
A la gran ultra van sortir en Josep Penalva i en Jose Garrote, en Penalva va caure baixant del Balandrau a Setcases, en una baixada molt vertical, i a l'arribada a Setcases va decidir abandonar ja que encara faltava molta cursa. Enhorabona també Josep a tu per posar-te a la línia de sortida que no és gens fàcil!!!
En Jose Garrote va ser neutralitzat al km.105 a Dòrria després d'haver passat la zona més alpina de la cursa i amb molt de desnivell fet. En Garrote consta a la classificació a la posició 23, amb un temps de 22 hores i 48 minuts. Enhorabona a tots tres per ser-hi i per representar al nostre Centre, potser l'any vinent hi ha més sort, però com ja sabem la muntanya sempre mana.
Roger Viñas tenia un somni: la gran ultra de l'Emmona. El corredor de Ripoll havia dedicat la temporada exclusivament a preparar la disputa de les primeres 100 milles del Pirineu català i aquest cap de setmana ha demostrat que ho havia fet a consciència. Va ser un dels dos únics participants en poder arribar a Campdevànol, al quilòmetre 150 de 172, just abans que es neutralitzés la prova a causa del mal temps. Tot i això, i després d'agafar el cotxe fins a Sant Joan de les Abadesses, va voler passar per sota de la línia de meta del passeig del Comte Guifré per tal d'assaborir una victòria més que merescuda.
Crònica de Nació digital Muntanya
La gran ultra, que es disputava per primera vegada, va arrencar divendres a les set de la tarda. Poc més de 24 hores després l'organització decidia neutralitzar-la a causa de les fortes tempestes que descarregaven a pràcticament tot el Ripollès després d'una jornada que ja havia estat complicada a nivell meteorològic. Gemma Avellí, per la seva banda, va ser l'única dona capaç d'arribar a Planoles, al quilòmetre 100.
L'ultra de 123 quilòmetres tampoc es va poder completar. El campdevanolenc Pol Bertran va ser declarat guanyador en ser el primer en arribar al seu poble natal, a tot just vint quilòmetres de la meta mentre que Mariona Masanas va endur-se la victòria en categoria femenina després de passar per Planoles. Al trail, que per primera vegada s'acabava a Planoles després d'allargar la distància fins al 67 quilòmetres, el ripollès Marc Carós no va fallar i es va endur el triomf amb 8 hores, 50 minuts i 55 segons, nou minuts menys que el seu amic Manel Amor i amb un quart d'hora de marge sobre Jordi Martín. En dones, triomf de Núria Ferrer (11:50:25) per davant de Marian Bertolo i Núria Villegas, en l'única cursa que es va poder acabar amb normalitat.
La boira condiciona la primera nit
La gran ultra de l'Emmona va començar amb molta expectació el divendres a les set del vespre. Els veïns de Sant Joan de les Abadesses, com sempre, van respondre i van omplir el passeig del Comte Guifré per acomiadar els valents que s'atrevien amb unes xifres temibles: 172 quilòmetres, 12.000 metres de desnivell positiu i 22 cims de més de 2.000 metres. Roger Viñas, conscient que jugava a casa, es va avançar un parell de metres respecte la resta de favorits i es va dedicar a saludar a tothom en l'arrencada de la cursa on es donava una volta pel centre de Sant Joan.
Tanmateix, les hostilitats van començar ben aviat. El basc Imanol Aleson, tot un especialista en les llargues distàncies i que ostenta el rècord de l'Ehunmilak, es va situar en primera posició amb un ritme molt alt. Va passar pel Taga com a líder fent honor al dorsal 1 i va baixar a tota velocitat en direcció Pardines on va ser rebut per desenes de veïns amb esquelles. Per darrera, a sis minuts, hi va passar Miguel Martínez, un "outsider" respecte el grup dels favorits, i que finalment acabaria en onzena posició superant el pas pel coll de la Creueta. Tercer, a onze minuts d'Aleson, arribava a Pardines un Roger Viñas que rebia el suport d'una autèntica legió de familiars amb unes “xapes” commemoratives de l'Emmona a la solapa. El corredor de Ripoll s'havia perdut just després de coronar el Taga –ho havia fet en segona posició- i això el va obligar a augmentar el ritme per recuperar part del temps perdut. L'anècdota del primer gran avituallament de la cursa la va posar Joel Jaile, un dels principals atractius de la prova malgrat que va acabar abandonant a Fontalba, bevent una Voll Damm fent bona la seva llegenda.
La cursa, després del bon ambient viscut a Pardines (km 20), es va començar a complicar en l'ascens al coll dels Tres Pics. Era de negra nit i la boira va començar a limitar la visibilitat dels corredors. Davant d'aquesta situació Aleson va afluixar la marxa i, ràpidament, els participants van anar agrupant-se per evitar perdre's. Això va fer que a la mitjanit, en el tram que els portava fins a Setcases, la cursa la comandés un grupet de set corredors amb Pablo Criado, Roger Viñas, Javier Puit, Miquel Silva, Miguel Mataix, Patxi Rubio i el mateix Aleson. A poca distància hi havia altres corredors com el vallesà Jaume Folguera, que ja sabia què era pujar al podi a l'Emmona –segon el 2012- i que el 2014 havia estat cinquè.
La boira va fer reduir molt la marxa dels participants i es van començar a allargar els temps de pas previstos. A més, la majoria de corredors no es van estalviar perdre's poc abans de Setcases. La situació però va anar millorant a mesura que avançava la matinada i, després de pujar al Costabona, es dirigien a Vallter, al quilòmetre 59, punt previ al tram més tècnic i dur de la gran ultra.
Roger Viñas, líder en solitari
Roger Viñas va arribar com a líder en solitari a l'estació d'esquí de Vallter 2000. Després de descansar una mica va sortir de l'avituallament a les cinc en punt del matí, tot just cinc minuts abans que arribessin els seus perseguidors, Imanol Aleson i Jaume Folguera. El corredor de Ripoll va fer bo el seu coneixement del terreny en el pas pel Bastiments, el Noucreus i la resta de muntanyes de la travessa de Núria per ampliar distàncies. Al complex de muntanya de la Vall de Ribes, al quilòmetre 75, hi arribava amb mitja hora de marge sobre el dorsal número 1.
La situació no va canviar en l'ascens al Puigmal, passant pel pic d'Eina i Finestrelles. Viñas va ser el primer en coronar el sostre de la prova amb 42 minuts sobre Aleson. A Fontalba, al km 89, hi arribava amb bona cara. “Més enllà d'estar carregat pels quilòmetres que porto no tinc cap molèstia específica”, explicava a NacióMuntanya abans d'arribar a l'avituallament. Les diferències no només es mantenien sinó que augmentaven lleugerament (45 minuts) respecte un corredor basc que mostrava amb el gest la sensació de no estar passant els millors moments. Jaume Folguera, tercer a Vall de Núria, abandonaria abans d'arribar a Fontalba, i el tercer lloc l'assumien un grup de quatre corredors –Miguel Mataix, Egoitz Aragón, Javier Puit i Patxi Rubio- a una hora i 40 minuts del líder. Txomin Isuntza, Pablo Criado i Felipe Artigue els estalonaven a pocs minuts.
Mentrestant, Roger Viñas ja descansava a Planoles, al quilòmetre 100 de la gran ultra. “La cursa comença a Planoles”, havia repetit els dies previs el corredor de Ripoll. Per darrera es mantenien les distàncies mentre el temps es començava a complicar. Les tempestes descarregaven amb força als punts més alts, amb calamarsa inclosa, i l'organització es veia obligada a neutralitzar els participants que encara no havien passat per Vallter.
El líder de la gran ultra, per la seva banda, arribava a la collada de Toses i al pla d'Anyella poc abans que comencés a ploure en aquest sector. En l'ascens al coll de la Creueta, quilòmetre 125 i punt més a l'oest del traçat, encara ampliava l'avantatge a 50 minuts. Es mostrava optimista i amb ganes d'afrontar el darrer terç de la cursa. Menys content es veia Imanol Aleson que, mig renegant, s'exclamava: “Qui recoi ha pogut inventar això!”.
Les tempestes obliguen a la neutralització
A mesura que avançava la tarda la situació meteorològica es complicava. Les tempestes anaven guanyen intensitat i extensió. Tot plegat va suposar que a dos quarts de vuit del vespre l'organització decidís la neutralització de les tres curses i l'evacuació de tots els corredors. També es va acordar de donar com a bones les classificacions provisionals i, d'aquesta manera, Roger Viñas es convertia en el primer guanyador de la gran ultra ja que havia estat el primer d'arribar a Campdevànol, al quilòmetre 150. El de Ripoll, que havia plantejat continuar corrent fora de competició fins a la meta, finalment va optar per desplaçar-se amb cotxe a Sant Joan de les Abadesses i assaborir envoltat dels seus la mel de la victòria.
Aleson també va poder arribar a Campdevànol una hora i tretze minuts després de Viñas mentre que Patxi Rubio, Egoitz Aragón i Miguel Mataix continuaven junts en tercera posició en neutralitzar-se la prova. Per darrera se situaven Felipe Artigue i Pablo Criado mentre que Javier Puit havia perdut posicions i havia arribat al coll de la Creueta juntament amb Txomin Isuntza.
Aquesta edició el gran protagonista ha estat el temps que ha fet anar de bòlid tant a l'organització com als corredors. Finalment l'organització durant el dissabte va anant neutralitzant totes les curses per tempestes elèctriques i pedregades. En aquest dos dies hem llegit molts comentaris a favor i en contra de la decisió de l'organització però al final el més important és que cap persona, repetim, cap persona va pendre mal a la muntanya durant la cursa i que tothom va tornar a casa.
Per part del CEJ hi van participar en David Baserba a la trail, a ell el van neutralitzar a Bastiments per una pedregada i va recular fins vallter. A la classificació general consta a la 151 posició amb un temps de 7 hores i 12 minuts just quan millor es trobava. Enhorabona David cada any més gran!
A la gran ultra van sortir en Josep Penalva i en Jose Garrote, en Penalva va caure baixant del Balandrau a Setcases, en una baixada molt vertical, i a l'arribada a Setcases va decidir abandonar ja que encara faltava molta cursa. Enhorabona també Josep a tu per posar-te a la línia de sortida que no és gens fàcil!!!
En Jose Garrote va ser neutralitzat al km.105 a Dòrria després d'haver passat la zona més alpina de la cursa i amb molt de desnivell fet. En Garrote consta a la classificació a la posició 23, amb un temps de 22 hores i 48 minuts. Enhorabona a tots tres per ser-hi i per representar al nostre Centre, potser l'any vinent hi ha més sort, però com ja sabem la muntanya sempre mana.
Roger Viñas tenia un somni: la gran ultra de l'Emmona. El corredor de Ripoll havia dedicat la temporada exclusivament a preparar la disputa de les primeres 100 milles del Pirineu català i aquest cap de setmana ha demostrat que ho havia fet a consciència. Va ser un dels dos únics participants en poder arribar a Campdevànol, al quilòmetre 150 de 172, just abans que es neutralitzés la prova a causa del mal temps. Tot i això, i després d'agafar el cotxe fins a Sant Joan de les Abadesses, va voler passar per sota de la línia de meta del passeig del Comte Guifré per tal d'assaborir una victòria més que merescuda.
Crònica de Nació digital Muntanya
La gran ultra, que es disputava per primera vegada, va arrencar divendres a les set de la tarda. Poc més de 24 hores després l'organització decidia neutralitzar-la a causa de les fortes tempestes que descarregaven a pràcticament tot el Ripollès després d'una jornada que ja havia estat complicada a nivell meteorològic. Gemma Avellí, per la seva banda, va ser l'única dona capaç d'arribar a Planoles, al quilòmetre 100.
L'ultra de 123 quilòmetres tampoc es va poder completar. El campdevanolenc Pol Bertran va ser declarat guanyador en ser el primer en arribar al seu poble natal, a tot just vint quilòmetres de la meta mentre que Mariona Masanas va endur-se la victòria en categoria femenina després de passar per Planoles. Al trail, que per primera vegada s'acabava a Planoles després d'allargar la distància fins al 67 quilòmetres, el ripollès Marc Carós no va fallar i es va endur el triomf amb 8 hores, 50 minuts i 55 segons, nou minuts menys que el seu amic Manel Amor i amb un quart d'hora de marge sobre Jordi Martín. En dones, triomf de Núria Ferrer (11:50:25) per davant de Marian Bertolo i Núria Villegas, en l'única cursa que es va poder acabar amb normalitat.
La boira condiciona la primera nit
La gran ultra de l'Emmona va començar amb molta expectació el divendres a les set del vespre. Els veïns de Sant Joan de les Abadesses, com sempre, van respondre i van omplir el passeig del Comte Guifré per acomiadar els valents que s'atrevien amb unes xifres temibles: 172 quilòmetres, 12.000 metres de desnivell positiu i 22 cims de més de 2.000 metres. Roger Viñas, conscient que jugava a casa, es va avançar un parell de metres respecte la resta de favorits i es va dedicar a saludar a tothom en l'arrencada de la cursa on es donava una volta pel centre de Sant Joan.
Tanmateix, les hostilitats van començar ben aviat. El basc Imanol Aleson, tot un especialista en les llargues distàncies i que ostenta el rècord de l'Ehunmilak, es va situar en primera posició amb un ritme molt alt. Va passar pel Taga com a líder fent honor al dorsal 1 i va baixar a tota velocitat en direcció Pardines on va ser rebut per desenes de veïns amb esquelles. Per darrera, a sis minuts, hi va passar Miguel Martínez, un "outsider" respecte el grup dels favorits, i que finalment acabaria en onzena posició superant el pas pel coll de la Creueta. Tercer, a onze minuts d'Aleson, arribava a Pardines un Roger Viñas que rebia el suport d'una autèntica legió de familiars amb unes “xapes” commemoratives de l'Emmona a la solapa. El corredor de Ripoll s'havia perdut just després de coronar el Taga –ho havia fet en segona posició- i això el va obligar a augmentar el ritme per recuperar part del temps perdut. L'anècdota del primer gran avituallament de la cursa la va posar Joel Jaile, un dels principals atractius de la prova malgrat que va acabar abandonant a Fontalba, bevent una Voll Damm fent bona la seva llegenda.
La cursa, després del bon ambient viscut a Pardines (km 20), es va començar a complicar en l'ascens al coll dels Tres Pics. Era de negra nit i la boira va començar a limitar la visibilitat dels corredors. Davant d'aquesta situació Aleson va afluixar la marxa i, ràpidament, els participants van anar agrupant-se per evitar perdre's. Això va fer que a la mitjanit, en el tram que els portava fins a Setcases, la cursa la comandés un grupet de set corredors amb Pablo Criado, Roger Viñas, Javier Puit, Miquel Silva, Miguel Mataix, Patxi Rubio i el mateix Aleson. A poca distància hi havia altres corredors com el vallesà Jaume Folguera, que ja sabia què era pujar al podi a l'Emmona –segon el 2012- i que el 2014 havia estat cinquè.
La boira va fer reduir molt la marxa dels participants i es van començar a allargar els temps de pas previstos. A més, la majoria de corredors no es van estalviar perdre's poc abans de Setcases. La situació però va anar millorant a mesura que avançava la matinada i, després de pujar al Costabona, es dirigien a Vallter, al quilòmetre 59, punt previ al tram més tècnic i dur de la gran ultra.
Roger Viñas, líder en solitari
Roger Viñas va arribar com a líder en solitari a l'estació d'esquí de Vallter 2000. Després de descansar una mica va sortir de l'avituallament a les cinc en punt del matí, tot just cinc minuts abans que arribessin els seus perseguidors, Imanol Aleson i Jaume Folguera. El corredor de Ripoll va fer bo el seu coneixement del terreny en el pas pel Bastiments, el Noucreus i la resta de muntanyes de la travessa de Núria per ampliar distàncies. Al complex de muntanya de la Vall de Ribes, al quilòmetre 75, hi arribava amb mitja hora de marge sobre el dorsal número 1.
La situació no va canviar en l'ascens al Puigmal, passant pel pic d'Eina i Finestrelles. Viñas va ser el primer en coronar el sostre de la prova amb 42 minuts sobre Aleson. A Fontalba, al km 89, hi arribava amb bona cara. “Més enllà d'estar carregat pels quilòmetres que porto no tinc cap molèstia específica”, explicava a NacióMuntanya abans d'arribar a l'avituallament. Les diferències no només es mantenien sinó que augmentaven lleugerament (45 minuts) respecte un corredor basc que mostrava amb el gest la sensació de no estar passant els millors moments. Jaume Folguera, tercer a Vall de Núria, abandonaria abans d'arribar a Fontalba, i el tercer lloc l'assumien un grup de quatre corredors –Miguel Mataix, Egoitz Aragón, Javier Puit i Patxi Rubio- a una hora i 40 minuts del líder. Txomin Isuntza, Pablo Criado i Felipe Artigue els estalonaven a pocs minuts.
Mentrestant, Roger Viñas ja descansava a Planoles, al quilòmetre 100 de la gran ultra. “La cursa comença a Planoles”, havia repetit els dies previs el corredor de Ripoll. Per darrera es mantenien les distàncies mentre el temps es començava a complicar. Les tempestes descarregaven amb força als punts més alts, amb calamarsa inclosa, i l'organització es veia obligada a neutralitzar els participants que encara no havien passat per Vallter.
El líder de la gran ultra, per la seva banda, arribava a la collada de Toses i al pla d'Anyella poc abans que comencés a ploure en aquest sector. En l'ascens al coll de la Creueta, quilòmetre 125 i punt més a l'oest del traçat, encara ampliava l'avantatge a 50 minuts. Es mostrava optimista i amb ganes d'afrontar el darrer terç de la cursa. Menys content es veia Imanol Aleson que, mig renegant, s'exclamava: “Qui recoi ha pogut inventar això!”.
Les tempestes obliguen a la neutralització
A mesura que avançava la tarda la situació meteorològica es complicava. Les tempestes anaven guanyen intensitat i extensió. Tot plegat va suposar que a dos quarts de vuit del vespre l'organització decidís la neutralització de les tres curses i l'evacuació de tots els corredors. També es va acordar de donar com a bones les classificacions provisionals i, d'aquesta manera, Roger Viñas es convertia en el primer guanyador de la gran ultra ja que havia estat el primer d'arribar a Campdevànol, al quilòmetre 150. El de Ripoll, que havia plantejat continuar corrent fora de competició fins a la meta, finalment va optar per desplaçar-se amb cotxe a Sant Joan de les Abadesses i assaborir envoltat dels seus la mel de la victòria.
Aleson també va poder arribar a Campdevànol una hora i tretze minuts després de Viñas mentre que Patxi Rubio, Egoitz Aragón i Miguel Mataix continuaven junts en tercera posició en neutralitzar-se la prova. Per darrera se situaven Felipe Artigue i Pablo Criado mentre que Javier Puit havia perdut posicions i havia arribat al coll de la Creueta juntament amb Txomin Isuntza.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari