A la part alta del casc urbà de La Jonquera, al capdamunt del carrer Carmanxel, s’aixeca una construcció que ha estat testimoni de segles d’història i conflictes: la Torre de Carmanxel. Aquest edifici singular, amb la seva planta trilobulada i les seves espitlleres encara visibles, és molt més que una fortificació; és un símbol de resistència, comunicació i adaptació al llarg del temps.

Un origen defensiu

En general, hi ha molt poca informació sobre la seva construcció. La torre es devia començar a construir a finals del segle XVIII, o potser a inicis del XIX, doncs es desconeix quan es va iniciar ni acabar amb exactitud. Tampoc es pot descartar algun tipus de construcció prèvia del segle XVII. El que sembla més clar és que la seva funció havia de ser la de protegir i observar l’accés al poble, aleshores amb recinte murallat. 

Situada en un punt estratègic amb clares funcions de mirador, sobre un petit turó que domina l’entorn i el casc urbà, permetia controlar visualment les entrades i sortides de La Jonquera i servir de refugi defensiu en cas d’atac. Els seus murs de pedra irregular, gruixuts i reforçats amb espitlleres, eren pensats per resistir i defensar.

Dels canons al telègraf òptic

Amb el pas dels anys, la torre va canviar de funció. Al segle XIX es va integrar en la xarxa de telegrafia òptica, una mena d’Internet primitiu que connectava Barcelona amb la frontera. Era l’última del ramal de Barcelona a la Jonquera, que derivava de la línia civil principal de Madrid a València i Barcelona. Va entrar en funcionament el 1850.

Des de la seva terrassa, amb banderes o codis visuals lluminosos, s’enviaven missatges d’un punt a l’altre, com ara la torre del castell de Mont-roig, a Darnius, una tecnologia que va funcionar fins a l’arribada del telègraf elèctric.

Més endavant, durant la Tercera Guerra Carlina, el Carmanxel podria ser que hagués aconseguit algun tipus de paper estratègic durant el “foc” del 6 d’octubre de 1873.

Una arquitectura única

Un dels trets més característics de la torre és la seva planta trilobulada: tres cossos semicirculars adossats que li donen una forma gairebé floral, poc habitual en aquest tipus de construccions. Aquest disseny no només responia a criteris defensius, sinó que també permetia ampliar el camp visual i el nombre de punts de tir.

De ruïna a refugi

Després de segles de guerres i canvis, la torre va caure en desús fins que, l’any 1999, va ser restaurada per l’Ajuntament de la Jonquera. Avui es conserva en bon estat i ha trobat una nova vida com a refugi de muntanya, gestionat pel Centre Excursionista Jonquerenc. Es va equipar l’interior amb una taula, lliteres i ben a prop, però en una instal·lació a banda, uns sanitaris, dutxes i aigua corrent. D’alguna manera, s’ha acabat integrant com a opció logística o d’allotjament en rutes tan emblemàtiques com el GR-11, GR-2 o el Camí de Sant Jaume, i és un punt de referència disponible en cas de necessitat per als caminants que travessen l’Albera.

Un mirador amb història

Visitar la Torre de Carmanxel no és només fer un viatge en el temps, sinó també gaudir d’unes vistes panoràmiques privilegiades de La Jonquera i el seu entorn. El que abans era un punt de vigilància i defensa s’ha convertit en un espai d’acollida i contemplació, on la història i les necessitats actuals més orientades al lleure es donen la mà.

La Torre de Carmanxel és, en definitiva, un exemple de com els espais poden reinventar-se sense perdre la seva memòria. Des de petita fortalesa fins a telègraf òptic, i avui refugi de muntanya, continua sent un vigilant silenciós de la Jonquera i un patrimoni que mereix ser descobert.

Si la voleu visitar pel seu interior, o la voleu fer servir de refugi en la vostre etapa pel GR, ho podeu fer contactant amb la Policia Local de la Jonquera.

Altre enllaços que poden resultar d’interès.

Refugi del Carmanxel CEJ Marc Guixeras.