Fa un any que el radar del tram sud de l’N-II a la Jonquera va entrar en funcionament i es va convertir en un dels episodis més polèmics i mediàtics del municipi dels darrers anys. Dotze mesos després, les dades mostren un balanç clar: desenes de milers d’expedients, majoria de vehicles estrangers i una recaptació econòmica que confirma l’impacte econòmic i fins i tot social a la Jonquera i pobles de l’entorn.

Aquest dimecres, 9 d’octubre, s’ha complert un any de la instal·lació del radar al tram sud de l’N-II a la Jonquera. Aquell 9 d’octubre de 2024 marcaria l’inici d’un dels capítols més polèmics i mediàtics de la història recent del municipi.

Però, més enllà de la instal·lació sobre el terreny, què ha passat en aquests onze mesos i vint dies? Per poder oferir als lectors una radiografia precisa de les repercussions, fa unes setmanes vam sol·licitar les dades corresponents als primers dotze mesos d’activitat. Les xifres, ara sobre la taula, dibuixen una imatge prou clara —amb alguns matisos— d’un punt fronterer on el trànsit no s’atura mai.

Les tres xifres clau

D’acord amb la documentació facilitada per l’Ajuntament de la Jonquera a petició d’Infojonquera, aquest és el resum sintetitzat:

1 • Quasi 94.000 expedients en menys d’un any (del 10/10/2024 al 30/09/2025).

2 • Set de cada deu expedients corresponen a matrícules estrangeres.

3 • Més de 780.000 € recaptats fins al 31/08/2025 (els cobraments de setembre no consten per canvi d’aplicatiu).

Volum d’expedients: una arrencada forta i després estabilització

El 2024, amb només 83 dies de funcionament (del 10 d’octubre al 31 de desembre), es van registrar 31.821 expedients, és a dir, 383 al dia aproximadament.

El 2025, de l’1 de gener al 30 de setembre, el marcador puja a 62.169 expedients, amb una mitjana d’uns 228 al dia. La lectura és clara: arrencada intensa i ritme posterior més sostingut, possiblement per l’efecte dissuasiu inicial i l’adaptació dels conductors a la presència del radar o bé pel fet que hi ha conductors que l’eviten, tot circulant pels polígons Mas Morató (avinguda Euskadi i Països Catalans) i Les Oliveres (zona Gran Jonquera), fins a la carretera de Cantallops i enllaçant de nou amb la N-II.

Traduït a la carretera: el primer impacte va fer aixecar el peu de l’accelerador; després, el flux d’infraccions s’ha normalitzat a un nivell encara molt notable però més baix que el pic inicial.

Qui incompleix més? El pes de les matrícules estrangeres

La Jonquera és pas fronterer i això es nota. El 2024, el 61% dels expedients van ser de vehicles estrangers; el 2025 aquest percentatge s’enfila fins al 81%. En el còmput global del període, un 74% dels expedients tenen matrícula de fora de l’Estat. El perfil infractor, doncs, és majoritàriament transfronterer.

En aquest sentit, la conclusió és que la major part de multes no se les enduen veïns ni conductors habituals del municipi, sinó qui hi travessa. Cal tenir en compte, però, que percentualment els vehicles dels pobles de la zona són també molts menys que els que hi circulen amb placa estrangera.

Recaptació: gairebé tot és import “principal”

I finalment, les dades econòmiques d’aquests 11 mesos. Fins al 31 d’agost de 2025, els cobraments sumen 783.261,97 €. D’aquest import, la gran majoria correspon a l’import principal de les sancions. Els recàrrecs, interessos i costes tenen un pes petit (al voltant de l’1% el 2024 i el 0,2% el 2025), senyal que bona part de multes es paguen en termini o dins dels canals previstos amb reducció.

Nota important: els cobraments de setembre encara no consten per un canvi d’aplicatiu a XALOC, de manera que la xifra final anual serà lleugerament superior.

La lògica de les xifres

Analitzades les xifres la conclusió sembla força òbvia. Som en un punt fronterer, amb trànsit intens i divers, una de les portes d’entrada i sortida del país. El pas de vehicles turisme per aquest tram de la carretera correspon en bona part als turistes que entren i surten del país per carretera i als estiuejants que visiten la Jonquera pel seu atractiu comercial. A més, cal no oblidar els veïns de la Catalunya del Nord, habituals compradors que visiten molt regularment la Jonquera.

De fet, l’impacte d’estrena acostuma a concentrar moltes sancions els primers dies/setmanes; però després, la corba tendeix a estabilitzar-se.

I una de les altres conclusions que en podem obtenir, és que el compliment en el pagament és ràpid: la baixa incidència de recàrrecs i interessos suggereix pagaments àgils .

Conclusió

En menys d’un any, el radar de la Jonquera ha fet visible la pressió del trànsit a la frontera: moltes sancions al principi, predomini clar de vehicles estrangers i una recaptació vertiginosa pel seu volum que, a més, s’ingressa majoritàriament sense recàrrecs.

La foto final és, doncs, la d’un radar que funciona, i molt.