Fa avui quaranta anys, el 24 d’octubre de 1985, La Jonquera vivia una situació límit per manca d’aigua. El municipi es trobava en estat d’“alerta roja” després d’un estiu especialment sec que havia deixat els pous pràcticament exhaurits i les reserves mínimes.

Davant la gravetat de la situació, l’Ajuntament esperava els resultats d’un estudi geològic iniciat a l’estiu per determinar noves fonts de subministrament. Les dues alternatives sobre la taula eren la construcció d’un nou pou o bé d’una petit embassament, solucions considerades viables a curt termini.

Portar aigua des de l’embassament de Boadella també s’havia plantejat, però el projecte, pressupostat en 285 milions de pessetes, es veia inviable: l’Administració central només estava disposada a finançar-ne la meitat.

Aquella tardor de 1985, la sequera a La Jonquera exemplificava un problema que afectava molts municipis de l’Empordà i que posava de manifest la necessitat d’inversions estructurals per garantir el subministrament d’aigua en períodes de forta escassetat.

El problema com veurem més endavant, es va tornar a repetir l’estiu de 1986, i aleshores es tornava a plantejar la construcció d’una presa a la zona de confluència de la riera de la Guilla, la d’Agullana, amb el Llobregat, més o menys davant on hi han els pous de captació, a tocar de la N-II. També s’havia especulat en fer-la a la riera dels Querols.

De tot això, però, en parlarem en una altra ocasió.  De tot plegat se’n va fer ressò el diari El Punt i també la cronohistòria recollida per Ramon Boix.