El pas en paral·lel de tres infraestructures de comunicació com són la N-II, l'AP7 i les vies del TGV al seu pas per la Jonquera són un factor de reducció de la mobilitat de la fauna. Això ha propiciat que quan els animals es mouen d'est cap a oest, o en direcció contrària, ho puguin fer per uns pocs passos, motiu pel qual reben més freqüentació d'animals del que seria normal. Aquests passos de fauna són especialment escassos a l'entorn de la casc urbà de la Jonquera, on les tres infraestructures estan molt juntes, molt properes al casc urbà i emeten molt de soroll.

En pocs trams les vies de comunicació són impermeables al pas de fauna perquè sempre hi ha ponts, túnels i viaductes que ajuden a la permeabilitat. Ara bé, l'amplada de la carretera; la intensitat del tràfic; la llum dels vehicles i el soroll, són els principals factors que impedeixen el pas de fauna i això condiciona la mobilitat de la fauna a la zona de la Jonquera.

Segons un estudi publicat al web "caminsdefauna.cat" són els llums dels vehicles els que enlluernen a molts animals quan intenten creuar la carretera. Perden capacitat de reacció i acaben sent atropellats. Aquest és un factor important pel que fa a les poblacions faunístiques. Al Regne Unit l’any 1992, indicava que el 20% de la població de teixons mor cada any com a conseqüència dels atropellaments a les carreteres. Això és especialment visible amb certa freqüència a la carretera d'Agullana a la Jonquera, on no és estrany veure animals atropellats, com ara senglars, guineus i teixons, sobretot quan la carretera que uneix aquests dos pobles conflueix amb l'AP7 i les vies del tren de gran velocitat. És a dir, com més a prop de la Jonquera i de les vies de comunicació, més freqüents són els animals morts per atropellament que no pas en altres punts de la carretera. A més, quan les carreteres tenen un tràfic intens o quan tenen tanques que impedeixen el pas de la fauna, es transformen també en barreres que separen poblacions d’una mateixa espècie.