Entre els dies 30 i 31 de gener de 1986, una de les nevades més importants del segle XX va impactar amb força Catalunya i, de manera molt especial, La Jonquera, que va quedar aïllada per carretera i autopista durant quatre dies pels efectes d’una nevada que va deixar un gruix d’un metre de neu.

L’episodi va ser provocat per una profunda pertorbació procedent del nord d’Europa que es va intensificar en arribar a la costa catalana. La pressió atmosfèrica al seu centre va baixar fins a valors excepcionals, prop dels 970 hPa, una xifra molt poc habitual. De fet, l’Observatori de l'Ebre va registrar aquell dia la pressió més baixa de tota la seva sèrie històrica, iniciada feia més de cent anys.

Acompanyada d’aire molt fred en altura i vents forts i humits d’origen marítim, la tempesta va descarregar neu molt pesada i humida a cotes baixes, fins i tot a prop del nivell del mar en zones de la Costa Brava. La nevada es va allargar fins a la nit del divendres 31.

Vent, congestes i grans destrosses

A més de la neu, la tramuntana va tenir un paper clau en la formació de grans congestes, que en alguns punts recordaven les tempestes de neu de l’alta muntanya.

Les comarques més afectades van ser l’Alt Empordà, el Ripollès, la Garrotxa, la Cerdanya, el nord del Berguedà i Osona, on els gruixos de neu es van apropar en alguns casos als 100 centímetres. A la Catalunya del Nord l’impacte també es recorda encara avui com una de les nevades més importants del segle passat.

La neu humida va provocar nombrosos problemes: la caiguda de línies elèctriques i telefòniques va deixar moltes poblacions dies sencers sense subministrament, les carreteres van quedar tallades i àmplies zones van restar incomunicades. Els boscos també en van patir greument les conseqüències, amb branques trencades i arbres sencers vençuts pel pes de la neu, una ferida al paisatge que va trigar anys a cicatritzar. i que va tenir greus conseqüències sis mesos més tarda en forma d’incendi forestal.

Aquest episodi ha estat des de llavors objecte d’estudi i és recollit en informes del Servei Meteorològic de Catalunya com un dels temporals de neu més excepcionals registrats al país.

La Jonquera, al límit

A la Jonquera, la situació va ser especialment crítica. Els gruixos de neu van superar el metre i el municipi va quedar totalment incomunicat per terra durant quatre dies.

Centenars de camions i vehicles particulars van quedar atrapats als vorals de la N-II, i molts dels seus ocupants van ser acollits solidàriament pels veïns del poble. Les botigues es van quedar sense productes de primera necessitat i l’aïllament va ser doble: sense carreteres transitables, però també sense telèfon ni electricitat durant jornades senceres.

Com a curiositat que ha quedat en la memòria popular, des d’aquella nevada és habitual que cada vegada que neva amb intensitat s’esgoti el famós pa Bimbo als comerços de la vila.

Un record viu a l’hemeroteca local

El cronista local Ramon Boix descrivia aquells dies com un autèntic escenari dantesc: un cel gris deixant caure neu des del migdia, la tramuntana acumulant congestes, línies elèctriques caigudes i un poble aïllat mentre els boscos patien greus destrosses.

No va ser fins al 3 de febrer de 1986 que es va començar a recuperar una certa normalitat, encara amb milers de camions bloquejats a banda i banda de la frontera i controls especials per regular el trànsit.

Llegiu la descripció que en fa Ramón Boix de la situació en el seu treball de Cronohistòria de la Jonquera

1986 gener 30. Nevada. Dijous, un cel gris i tapat va deixar anar les primeres volves de neu cap el migdia, que es van intensificar al llarg de la tarda acompanyades d’una forta tramuntana. L’endemà tot era cobert de neu que ens deixava incomunicats, amb gran nombre de camions i turismes que van quedar atrapats a la Jonquera. La neu va fer caure línies elèctriques i de telèfon, o sigui que la població estava sense llum i incomunicada. Durant quatre dies fou impossible arribar per carretera a la Jonquera i rodalies. A més de l’economia de les empreses de duanes, d’hostatgeria i comerços en general, els boscos són els que més es van ressentir. Moltes branques van caure amb el pes de la neu acumulada i van deixar el bosc amb un aspecte dantesc que tindria greus conseqüències. - Pluviometria a Puig Neulós 108 dies i 1178,5 mm.

1986 febrer 3 dilluns. Nevada. Després de tres dies, ahir es començà a recuperar la “normalitat”. Una normalitat que passa per tenir encara tancat l’accés de camions per la NII i perquè els duaners hagin de fer hores extres per despatxar els més de sis mil camions que a un costat i altre de la frontera han quedat atrapats aquests dies. L’accés a França per l’autopista era reservat als camions, i la Guàrdia civil desviava els turismes cap a Portbou.

Un record no massa ben documentat però...

Quaranta anys després, aquella nevada continua sent un dels episodis meteorològics més recordats a la Jonquera i a tot el nord de Catalunya. Un fenomen extrem que va posar a prova infraestructures i serveis, però també va mostrar la solidaritat veïnal davant l’adversitat. Un record que forma part ja de la memòria col·lectiva i de la història meteorològica del país.

No us perdeu el vídeo que va venir a enregistrar RTVE a la Jonquera al quart dia de l’aïllament, just quan s’acabava d’obrir la carretera N-II, després de 4 dies incomunicats, al trànsit de vehicles lleugers entre Figueres i la Jonquera.