La responsable de l'enrenou meteorològic va ser una profunda pertorbació que, procedent d'Islàndia, va anar-se profunditzant a mesura que s'acostava cap a Catalunya, i es va acabar situant just al davant de la costa catalana el dijous 30 de gener. La pressió atmosfèrica al seu centre fou extraordinàriament baixa, de poc més de 970 hPa. Cal destacar, en aquest sentit, que l 'observatori de l'Ebre va enregistrar aquell dia la pressió més baixa de la seva sèrie, iniciada ara fa més de 100 anys, amb un registre mínim de 973,1 hPa. La pertorbació va anar acompanyada d'un embossament d'aire fred en altura i, amb el seu gir, va fer incidir també vents forts i molt humits d'origen marítim cap a Catalunya. Aquest 'còctel' va donar com a resultat precipitacions intenses en forma de neu molt humida a cotes relativament baixes, properes al nivell del mar entre la costa central i la Costa Brava. La nevada es va allargar fins a primeres hores de la nit del divendres 31.

A banda de la neu, el vent va ser també un dels elements més destacables i fou el responsable de la formació de grans congestes, talment com si es tractés d'una tempesta de neu a l'alta muntanya. Les comarques més afectades per la neu van ser el Ripollès, la Garrotxa, l'Alt Empordà, la Cerdanya, l'extrem nord del Berguedà i la comarca d'Osona, on en alguns casos el gruix de neu es va acostar als 100 cm.

La neu humida i molt pesant va acumular-se damunt de cables i torres d'alta tensió, un fet que va implicar que acabessin cedint en molts casos. Nombroses localitats del nord i del nord-est de Catalunya es van quedar sense llum i electricitat durant la nevada, i el tall en el subministrament elèctric es va allargar diverses jornades. Les carreteres també van patir els efectes de la gran nevada, sobretot a l'interior i al nord-est del país, i algunes zones van quedar totalment incomunicades. L'acumulació de la neu també va fer estralls als boscos, on es van trencar moltes branques dels arbres, i exemplars sencers van acabar cedint a causa del pes de la neu. L'empremta de la neu es va fer ben visible al llarg d'uns quants anys en extenses zones boscoses del territori. Aquesta nevada és encara, trenta anys després, especialment recordada per molts, i l'episodi ha passat a formar part de molts manuals i llibres de meteorologia com a cas d'estudi per la seva excepcionalitat i característiques.

Si en voleu saber més podeu consultar l'extens resum que ha elaborat el Servei Meteorològic de Catalunya d'aquesta nevada.

A la Jonquera

A la Jonquera els gruixos van superar el metre de neu i van provocar que el poble quedés incomunicat durant 4 dies. Centenars de persones van quedar atrapades als vorals de la N-II i van ser atesos i acollits per veïns de la Jonquera a casa seva. A les botigues es van acabar moltes provisions de primera necessitat i, curiosament i des d'aquell episodi, és típic que a la vila s'acabi el famós "pan bimbo" cada vegada que neva. A més d'incomunicats per carretera, l'aïllament també ho va ser per telèfon i el suministre elèctric també va tardar dies en tornar a la normalitat.

Descripció que en fa Ramón Boix de la situació en el seu treball de Cronohistòria de la Jonquera

1986 gener 30. Nevada. Dijous, un cel gris i tapat va deixar anar les primeres volves de neu cap el migdia, que es van intensificar al llarg de la tarda acompanyades d’una forta tramuntana. L’endemà tot era cobert de neu que ens deixava incomunicats, amb gran nombre de camions i turismes que van quedar atrapats a la Jonquera. La neu va fer caure línies elèctriques i de telèfon, o sigui que la població estava sense llum i incomunicada. Durant quatre dies fou impossible arribar per carretera a la Jonquera i rodalies. A més de l’economia de les empreses de duanes, d’hostatgeria i comerços en general, els boscos són els que més es van ressentir. Moltes branques van caure amb el pes de la neu acumulada i van deixar el bosc amb un aspecte dantesc que tindria greus conseqüències. - Pluviometria a Puig Neulós 108 dies i 1178,5 mm.

1986 febrer 3 dilluns. Nevada. Després de tres dies, ahir es començà a recuperar la “normalitat”. Una normalitat que passa per tenir encara tancat l’accés de camions per la NII i perquè els duaners hagin de fer hores extres per despatxar els més de sis mil camions que a un costat i altre de la frontera han quedat atrapats aquests dies. L’accés a França per l’autopista era reservat als camions, i la Guàrdia civil desviava els turismes cap a Portbou.

Si teniu imatges d'aquella nevada del 1986 ens les podeu fer arribar a través de Twitter o bé a info@lajonquera.cat.