Un miracle verd a la Jonquera? Entre serrats i llegendes, un bosc d’alzines s’ha mantingut intacte malgrat dècades d’incendis forestals.

Entre el castell de Rocabertí, el serrat de la Civadera i el serrat de l’Esquerda de la Bastida, hi ha un bosc d’alzines que ha resistit els dos grans incendis de la serra de l’Albera, amdós iniciats al Portús, a la Jonquera: el de 1986 i el de 2012. Es tracta, doncs, d’una illa dins d’un espai que ha suportat dos grans incendis i que, de manera aparentment inexplicable però sortosament, com un territori agraciat, ha resistit el pas del foc. I ha quedat com una illa verda. Una massa de bosc ben verd que sembla difícil d’explicar-ne el perquè va resistir.

Sobre el terreny, per tant, podem gaudir d’un bosc que es podria qualificar gairebé de verge i aliè als incendis forestals. Un espai màgic, llegendari, com tot allò que envolta el castell de Rocabertí. Bona part d’aquest bosc s’orienta cap al nord i entorn el còrrec de la Civadera, però no pas tot, ja que n’hi ha una petita part que ho fa clarament en un vessant cap a ponent, sota la petita fortalesa de l’Esquerda de la Bastida.

Aviat es compliran 40 anys del gran incendi de 1986, així que ens va semblar un bon moment per visitar aquest bosc màgic, d’alzines més aviat petites, algunes amb formes lleugerament recargolades i que ens transporten, amb certa imaginació, a un bosc de bonsais... potser per la duresa del sòl granític en aquest tram de la serra de l’Albera, o potser per la força de la tramuntana, que aquí impacta amb una intensitat especial a causa d’una exposició poc protegida per l’orografia de l’entorn. En tot cas, es tracta d’un espai especial, amb una aparença que també ho sembla: singular, única. I és que realment ho és.

Us deixem amb algunes imatges d’aquest bosc, capturades aquest dissabte.