Sovint, quan la Tramuntana comença a bufar i l’aire s’enfila per les carenes de l’Albera, apareix un núvol allargassat i blanc que corona la serra com un barret allargassat: és la rufa. Aquest fenomen, tan habitual en dies de vent de nord com fotogènic, desperta la curiositat dels veïns i dels observadors del temps, que el reconeixen com un senyal inequívoc de vent i retenció a l’Albera. El seu nom, d’origen popular, sembla que prové de l’aspecte esponjós i arrissat del núvol —com una cabellera “rufa”— que s’estén damunt la carena mentre la tramuntana hi acumula núvols que la muntanya reté pel vessant nord i part superior.

Quan bufa la tramuntana, el massís de l’Albera es cobreix amb un núvol blanc allargassat que anuncia vent i inspira identitat. La Rufa, més que un núvol, és un símbol viu de l’Empordà i molt especialment l’Albera i el seu cim més alt, el Puig Neulós (1.257 m).

Hi ha dies que el Puig Neulós no es veu. La tramuntana comença a bufar i, sobre la carena de l’Albera, apareix un núvol llarg, dens, estàtic i molt humit que s’enganxa a la muntanya com si volgués protegir-la. Els habitants de la plana empordanesa l’anomenem “la Rufa”, i sabem que és senyal inequívoc que el vent del nord arriba amb força. També hi ha qui li diu l’anguila o la rata, però el més acceptat o popular és el de la Rufa.

Aquest fenomen meteorològic, que es forma quan l’aire fred i humit de la tramuntana es troba amb les muntanyes de l’Albera, que actuen com a mur de retenció, crea un núvol orogràfic que es manté ancorat al cim del Puig Neulós (1.257 m) i a la seva carena. Sovint entre el Puig Pinyer, per la banda de ponent, i el Pic dels Pastors, fins i tot el de Sallafort, per llevant. De lluny, sembla un barret blanc o una bufanda d’escuma estirada pel vent. El plugim molt fi, de microgotes generat per aquesta retenció, ajuda a mantenir el terreny humit i fred a les parts més altes de la serra de l’Albera, on hi trobem els boscos de faig.

Amb el temps, la Rufa s’ha convertit en un símbol identitari. Tant, que el logotip del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera representa la silueta del Neulós amb el núvol al damunt. El disseny —coordinat per la Diputació de Girona i inspirat en la imatge recurrent del massís coronat pel núvol— vol capturar aquesta essència canviant i alhora constant del paisatge empordanès. És l’únic paratge natural de Catalunya que s’identifica amb un fenomen meteorològic, un veritable símbol d’identitat del nostre clima i paisatge.

Però la Rufa no només és un símbol gràfic. També ha inspirat productes locals: la cerveseria artesana Rufa, nascuda a Figueres, pren el nom d’aquest núvol com a homenatge a la tramuntana i al caràcter d’aquesta terra. Les seves etiquetes mostren la mateixa línia allargassada i ventosa que s’albira al cel. Fins i tot alguns forners i pastissers de la zona, com la pastisseria Albera de la Jonquera, han jugat amb el nom per batejar galetes i dolços de proximitat. Malauradament, s’han deixat de fer i des de fa uns anys només es poden menjar aquestes galetes si es produeixen a l’obrador previ encàrrec.

Des dels camins de Requesens o des del coll del Banyuls, la Rufa ofereix un espectacle canviant. De dia, és translúcida i lluminosa; al capvespre, es pot tenyir de tons rosats o daurats, segons condicions de vent i sol. És la mostra visible del diàleg entre vent i muntanya, un fenomen que els excursionistes i fotògrafs esperen per immortalitzar, sabent que tot dependrà de la intensitat i durada de la tramuntana.

La Rufa de l’Albera és molt més que un núvol: és el reflex d’un territori que viu pendent del vent, de la llum i de la muntanya. Una presència efímera que recorda com, fins i tot en els dies més clars, l’Albera sap cobrir-se d’un misteri bell i antic.