Aigua a banda, els aiguats de l’hivern passat també van deixar com a testimoni un abocador de deixalles al riu Llobregat d’Empordà, a tocar de la Jonquera. Plàstics, roba, rodes, peces de vehicles i tota mena de residus s’acumulen als marges del riu entre la N-II i la carretera del veïnat de l’Estrada, a Agullana. Els residus, arrossegats presumptament pels aiguats de l’hivern passat des de la zona urbana i els polígons de la Jonquera, suggereixen una actuació urgent abans que la vegetació els torni a amagar.

La baixada del cabal del riu Llobregat d’Empordà després dels episodis de pluges intenses de l’hivern passat ha deixat al descobert una imatge preocupant als marges fluvials situats més avall del nucli urbà i dels polígons industrials de la Jonquera. En concret, al passallís del riu situat entre la carretera Nacional II i la carretera local del veïnat de l’Estrada, al terme d’Agullana, molt a prop dels polígons sud de Mas Morató i Vilella, s’hi acumulen grans quantitats de residus de tota mena.

Entre les deixalles visibles hi ha bosses de plàstic, ampolles, embolcalls, restes tèxtils, rodes, peces senceres de vehicles de gran tonatge i altres materials de procedència diversa que han quedat atrapats entre les branques i la vegetació de ribera. Tot apunta que els aiguats van arrossegar aquests residus des de zones urbanes i industrials situades aigües amunt, i que ara han quedat encallats als marges a mesura que el nivell de l’aigua ha anat baixant.

La situació genera impacte ambiental i visual per la imatge de degradació que ofereix aquest espai natural. El creixement intens de la vegetació durant la primavera acabarà amagant novament aquestes deixalles entre la bardissa, fet que dificultarà ben aviat la seva retirada.

La pregunta és ara qui hauria d’assumir la responsabilitat de netejar aquest tram del riu. La competència podria recaure en diferents administracions i organismes oficials en funció de la titularitat de l’espai i de l’origen dels residus, però el que sembla evident és la necessitat d’una actuació coordinada i immediata per evitar que el problema s’enquisti.

Més enllà de la neteja puntual, aquesta situació també posa de manifest una realitat incòmoda: la persistència de comportaments incívics i la manca de respecte pel medi ambient. El paisatge que deixa aquest tram del Llobregat d’Empordà és, en definitiva, el reflex d’una societat que encara té pendent entendre que la natura no és un abocador.