Inaugurada l'exposició "Catalunya en transició 1971-1980" al MUME aquest dissabte
L'exposició es podrà veure al MUME fins al 27 de desembre

Aquest passat dissabte, 17 d’octubre de 2015, al MUME s'hi va inaugurar l'exposició "Catalunya en transició 1971-1980". Aquesta exposició ha estat produïda per Memorial Democràtic i se centra en els anys claus del procés de derogació del franquisme a Catalunya. L'acte el van inaugurar l'alcaldessa de la Jonquera Sònia Martínez , el director de Memorial Democràtic Jordi Palou-Loverdos, el director del MUME Jordi Font i Salomó Marqués, catedràtic d'Història de l'educació de la Universitat de Girona. L’exposició es podrà veure al MUME del 17 d’octubre al 27 de desembre.
Exposició
En els seus darrers anys, el franquisme va esdevenir un poder agònic, dinamitat per tots els seus flancs. Tan sols el mantenia viu la figura d’un dictador físicament acabat, la violència emprada contra els dissidents i la incertesa que imperava en el conjunt de la societat. La mort del general va precipitar el procés de dissolució del règim franquista i l’inici, no sense dificultats, de la construcció de l’estat democràtic. En una conjuntura política presidida per l’instint de supervivència dels sectors reformistes del franquisme, en aguda competència amb el bloc heterogeni de l’oposició democràtica i els propis sectors més intransigents de la dictadura, es va acabar imposant una via de sortida política consistent en una reforma política encapçalada per la restauració de la monarquia i la instauració de la democràcia parlamentària.
Concretament, l’exposició Catalunya en transició 1971-1980 vol retre homenatge a totes aquelles persones i organitzacions que van participar activament en la consecució de drets democràtics i llibertats. La mostra ofereix una mirada catalana sobre aquell període històric tan transcendent i parteix de dues singularitats. Una és el procés que condueix a les eleccions generals de juny de 1977, les quals, d’acord amb els resultats, adoptaran un clar caràcter constituent. El segon tret diferenciador és l’impuls que prendran els esdeveniments des de les eleccions del 15 de juny de 1977 fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980.
L’exposició proposa un plantejament global -iniciat l’any 1971 i que té com a colofó les eleccions autonòmiques de 1980- que ressalta la dinàmica canviant dels esdeveniments i que destaca, especialment, la rellevància de la mobilització ciutadana, tant des de l’àmbit més estrictament polític com des de l’àmbit de la societat civil. L’efervecència del moviment obrer i l’empenta de les associacions de veïns, la politització d’una “minoria àmplia” dels estudiants universitaris, la dissidència de bona part de l’Església catalana, la conformació de l’Assemblea de Catalunya, l’agonia del dictador i del propi règim, les accions repressives de la dictadura, les grans reivindicacions –llibertat, amnistia i estatut d’autonomia- i les manifestacions massives, el restabliment de la Generalitat republicana, la defensa de la llengua catalana, els moviments contraculturals i el feminisme, les convocatòries electorals ... apareixen tractats en aquesta completa exposició.
Durant l’acte d’inauguració, a títol de testimoniatge de la gran rellevància que va assolir la societat civil i els sectors més progressistes de l’Església catalana, intervindrà Salomó Marqués (catedràtic d’Història de l’Educació de la UdG), el qual a finals dels anys setanta va impulsar, com a president de l’entitat cristiana “Justícia i Pau” a Girona, una intensa activitat d’oposició al règim franquista en promoure els valors de la pau i els drets humans, així com una condemna explícita de la pena de mort.
La inauguració de “Catalunya en Transició” s’insereix en el marc d’una jornada organitzada per l’Associació d’Amics del MUME. Aquesta jornada inclourà la visita a la tomba d’Antoni Rovira i Virgili al Portús, al centre d’interpretació sobre l’Exili cultural català i al mas Perxés, ambdós situats a Agullana.
Exposició
En els seus darrers anys, el franquisme va esdevenir un poder agònic, dinamitat per tots els seus flancs. Tan sols el mantenia viu la figura d’un dictador físicament acabat, la violència emprada contra els dissidents i la incertesa que imperava en el conjunt de la societat. La mort del general va precipitar el procés de dissolució del règim franquista i l’inici, no sense dificultats, de la construcció de l’estat democràtic. En una conjuntura política presidida per l’instint de supervivència dels sectors reformistes del franquisme, en aguda competència amb el bloc heterogeni de l’oposició democràtica i els propis sectors més intransigents de la dictadura, es va acabar imposant una via de sortida política consistent en una reforma política encapçalada per la restauració de la monarquia i la instauració de la democràcia parlamentària.
Concretament, l’exposició Catalunya en transició 1971-1980 vol retre homenatge a totes aquelles persones i organitzacions que van participar activament en la consecució de drets democràtics i llibertats. La mostra ofereix una mirada catalana sobre aquell període històric tan transcendent i parteix de dues singularitats. Una és el procés que condueix a les eleccions generals de juny de 1977, les quals, d’acord amb els resultats, adoptaran un clar caràcter constituent. El segon tret diferenciador és l’impuls que prendran els esdeveniments des de les eleccions del 15 de juny de 1977 fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980.
L’exposició proposa un plantejament global -iniciat l’any 1971 i que té com a colofó les eleccions autonòmiques de 1980- que ressalta la dinàmica canviant dels esdeveniments i que destaca, especialment, la rellevància de la mobilització ciutadana, tant des de l’àmbit més estrictament polític com des de l’àmbit de la societat civil. L’efervecència del moviment obrer i l’empenta de les associacions de veïns, la politització d’una “minoria àmplia” dels estudiants universitaris, la dissidència de bona part de l’Església catalana, la conformació de l’Assemblea de Catalunya, l’agonia del dictador i del propi règim, les accions repressives de la dictadura, les grans reivindicacions –llibertat, amnistia i estatut d’autonomia- i les manifestacions massives, el restabliment de la Generalitat republicana, la defensa de la llengua catalana, els moviments contraculturals i el feminisme, les convocatòries electorals ... apareixen tractats en aquesta completa exposició.
Durant l’acte d’inauguració, a títol de testimoniatge de la gran rellevància que va assolir la societat civil i els sectors més progressistes de l’Església catalana, intervindrà Salomó Marqués (catedràtic d’Història de l’Educació de la UdG), el qual a finals dels anys setanta va impulsar, com a president de l’entitat cristiana “Justícia i Pau” a Girona, una intensa activitat d’oposició al règim franquista en promoure els valors de la pau i els drets humans, així com una condemna explícita de la pena de mort.
La inauguració de “Catalunya en Transició” s’insereix en el marc d’una jornada organitzada per l’Associació d’Amics del MUME. Aquesta jornada inclourà la visita a la tomba d’Antoni Rovira i Virgili al Portús, al centre d’interpretació sobre l’Exili cultural català i al mas Perxés, ambdós situats a Agullana.




No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari