13/11/2011 La torre del Carmanxel, coneguda originalment
rnamb el nom de “carabanxel”,
rnqueda situada a la part de llevant del
rncasc urbà. Té forma tribolada i és la
rnmés gran de les tres. Es va construir a
rnfinals del S XVII, amb murs de mamposteria.
rnTé espitlleres en tot el seu
rnperímetre.
rnSituada en un punt elevat hauria d’haver
rntingut una funció de defensa avançada,
rno de “guaita” però durant l’atac del 6
rnd’octubre de 1873 encara no estava
rnacabada, i no es va finalitzar completament
rnfins entrat el segle XVIII.
rnLa torre del Serrat de la Plaça (s. XVII)
rnqueda ubicada a l’altre costat del riu,
rna ponent, i està situada en un turó de
rnvistes privilegiades. És de forma circular,
rnconstruïda amb pedra del país, té
rnespitlleres i és més alta que les altres,
rnpossiblement per comunicar i avisar. Podria
rnser que tingués funcions pràctiques
rndurant les guerres carlines.
rnLa “torre de la Muralla”, a la plaça del
rnmateix nom, formava part del recinte
rnconegut com “la força”, però quedava
rnsituada en el centre d’un perímetre fortificat
rnmés ampli. Construida amb mur de
rnmamposteria de pedra, actualment coronada
rnamb una coberta de teula àrab,
rnque formava part del conjunt de, com
rnmínim, cinc torres més ja existents a la
rnprimera meitat del segle XVII, abans de
rnles guerres carlines.
rnLa “torre carrer del Vidre” (o adosa-
rn> Torres de defensa de la Jonquera
rn> Patrimoni natural i cultural de la Jonquera • Espai mensual de difusió del patrimoni
rnda) , al carrer del mateix nom, construcció
rndefensiva del segle XVII construida
rnamb mur de mamposteria de pedra,
rnamb funcions de defensa o vigilància
rnde planta circular. La seva importància
rns’ha de buscar, igual que els anteriors
rnexemples, més que en la seva qualitat
rnarquitectònica, en el context del sistema
rndefensiu del poble i el pas fronterer del
rnsegle XVII.
rn> ORÍGENS DE LA TORRE DEL SERRAT
rnDE LA PLAÇA
rnEn general hi ha poca informació a
rnl’entorn d’aquesta torre però tot fa
rnpensar que va ser construïda durant els anys previs al conflicte entre els lliberals
rni els carlistes.
rnÉs possible que la del Serrat de la
rnPlaça, formés part d’un sistema revolucionari
rnde transmissió d’avisos òptics,
rnja que des d’aquestes torres es podia
rniniciar o transmetre un missatge cap
rna altres torres altes que es visualitzaven
rnentre sí. Es coneixia com a xarxa
rncatalana de telegrafia òptica, i una línia
rnd’aquesta xarxa unia Girona amb la
rnJonquera... (Mé info a L'Esquerda 121).