En Jordi Rodríguez, conegut per tothom com en Rodri, ha deixat de ser l'assessor esportiu del CP Jonquerenc. Les dues bandes hem intentat combinar la feina al nostre club i al Shum Maçanet, on ell s'ha estrenat com a màxim responsable de l'equip de l'Ok Lliga i de la pedrera, però no ha pogut ser. 

En Rodri va arribar a la Jonquera l'estiu passat com a pal de paller d'un projecte a tres anys vista, que busca pujar un esglaó la qualitat de la formació dels nostres jugadors i jugadores. Això es tradueix en milorar el què, quan i com de la feina amb la pedrera jonquerenca, a més d'assessorar 'in situ' tots els tècnics, buscant un camí comú que ens porti a la millora general. 

La part tècnica del club té ben estipulats quins continguts han d'aprendre els jugadors, té un banc d'exercicis i continguts en forma de blog per consultar, i els tècnics han conegut moltes experiències i situacions que en Rodri els ha transmès.  

Però malauradament la seva aportació al projecte ha quedat de moment aturada. I diguem de moment perquè mai es pot saber què ens depara el futur, i les portes del club sempre resten obertes per aquells que demostren respecte i estima envers el Jonquerenc. 

El projecte continua en aquest segon any.  Molta sort Rodri! 

Carta de comiat

Els que ens dediquem amb tota passió a això de l’esport i de l’hoquei en general, sabem que el més gran que ens emportem, més enllà de resultats, victòries, derrotes i demés, són experiències de vida i persones. Fou del tot inesperat que jo pogués participar d’un projecte com el del Club Patí Jonquerenc, però tant inesperat com gratificant. I és important saber i llegir quan les coses cal "obrir-les", així com quan cal tancar-les. Però és igual d’important saber que quan l’experiència ha estat tant bona, tant des del punt de vista esportiu com de l’humà, les segones parts sí que poden ser bones.

Seguiu treballant amb les mateixes ganes i ambició per seguir fent créixer aquest club. Moltes gràcies a tota la família del Jonquerenc. Moltes gràcies, en particular, a en Koke del Campo. Moltes gràcies i fins aviat.


Jordi Rodríguez