Eren les 7 del matí del dilluns 8 de març. A aquella hora començaven a caure els primers flocs de neu amenaçadors. Cada cop amb més intensitat si bé encara no quallaven a la carretera. Va ser a partir de les 10 del matí quan la nevada ja era cosiderable i els carrers, la carretera, autopista, teulats, patis, terrats.... començaven a venir blancs.

La nevada, a les 11 del matí, començava ser més que respectable. L'escola Josep Peñuelas i l'institut d'ensenyament secundari del municipi suspenien les classes. Professors i alumnes, tots cap a casa.

Al polígon de Mas Morató, un dels espais de treball amb més varietat d'activitats econòmiques de la vila, els treballadors també paralitzaven la jornada laboral i cap a casa. Al mateix polígon, a 2/4 d'una del migdia ja gairebé no hi quedaven més que camions i algun client despistat dels buffets i de la gasolinera Repsol. A l'avinguda Euskadi el gruix ja era de 10 centímetres.

A la carretera N2, els primers camions aturats al voral, sense cadenes, furgonetes entravessades i la impossibilitat de saber per quin carril es circulava. A la rotonda de Can Quartos, primers camions entravessats, primers soferts "turistes" i viatgers posant cadenes.

Dins el casc urbà la neu ho cobria tot, com una veritable postal nadalenca en ple mes de març. L'avinguda Carles Bosch de la Trinxeria, gairebé deserta, només un operari municipal fent guàrdia a la cruïlla del vial provinent del Parc d'en Lloveres. Poques persones pel carrer Major, la nevada intensa arribava a la màxima intensitat mentre el pas més o menys continuat dels vehicles permetien deixar el carrer Major transitable.

Tothom s'espavilava com podia per proveïr-se, per desplaçar-se o per solventar els imprevistos: la situació començava a ser similar a la nevada del 1986 i semblava que tothom la tenia present. Calia doncs proveir-se de tot, i com era d'esperar pel record dels 4 dies aïllats de 1986 el "pan bimbo" s'acabava als supermercats de la vila.

A la tarda males notícies: la llum començava a fallar, vehicles abandonats per tot arreu, figures humanes caminant sota la neu per la carretera N2, totes en direcció sud, un llevaneus "embarrancat" i tot això mentre les previsions meteorològiques a primera hora de la tarda anunciaven 6 hores més d'intensa nevada... el fantasma dels 4 dies fatídics del gener-febrer de 1986 venien a tothom a la memòria.

A les 7 de la tarda, la nevada ja no era intensa i anava de baixa. Una hora més tard el vent escombrava el cel i es podien veure els primers estels.

A les 9 del vespre però arribaria la notícia menys desitjada: sense llum, sense notícies "via tele", i potser sense calefacció... La nit seria llarga, especialment per als "hostes" del pavelló poliesportiu, els membres de protecció civil i pels cossos de seguretat i els llevaneus. Però el fantasma dels quatre dies atrapats de 1986 s'esvaïa poc a poc.

A les 12 del vespre, ball de xifres: a la Vajol 55 centímetres, a Cantallops 50, a la Jonquera.... 25, 40, 30, però una dada segura: 19 hores sense llum, malgrat ser a prop d'una central hidroelèctrica, malgrat ser a tocar de l'estat francés, malgrat ser al segle XXI.  Així va ser la nevada tal dia com avui de fa 6 anys a la Jonquera.