Disssabte, a les 11.30 h., s'inaugura l'exposició  “J’ai dessinée la guerre. la mirada de Françoise i Alfred Brauner”. Aquesta exposició proposa, d’una banda,  un retrat de les guerres en l’època contemporània a partir de dibuixos realitzats per infants que s’han trobat atrapats en aquests conflictes. De l’altra, els dibuixos són també un testimoni personal punyent de l’experiència dels infants en els contextos bèl·lics.

L’exposició es basa en els fons dels dibuixos fets per infants en temps de guerra que van recollir Françoise i Alfred Brauner en el decurs del segle XX; des de la Guerra Civil espanyola fins a Txètxènia passant per la Segona Guerra Mundial, Vietnam, Algèria, Afganistan, Palestina...

L’exposició, les curadores de la qual són Rose Duroux i Catherine Milkovitch-Rioux (Université Blaise Pascal, Clermont-Ferrand), ha estat realitzada en el marc del programa de recerca de l’Agence Nationale pour la Recherche Enfance, Violence, Exil. Així mateix, té el patrocini de la Unesco.

Catherine Milkovitch-Rioux assistirà a l’acte d’inauguració i farà una intervenció a l’entorn del projecte EVE (Enfance, Violence, Exil), un projecte encapçalat per la Université Blaise Pascal.

Més sobre l'exposició

« J'ai dessiné la guerre. La mirada de Françoise et Alfred Brauner » proposa un retrat dels conflictes contemporanis a partir de dibuixos d’infants que, condicionats per aquella situació extrema, en van deixar un testimoni punyent. L’exposició es basa en el fons ingent dels dibuixos d’infants en temps de guerra recollits per Françoise i Alfred Brauner des de la Guerra Civil espanyola fins a múltiples conflictes en el món: la Segona Guerra Mundial, Vietnam Algèria, Afganistan, Palestina, Txetxènia... Per tant, també resulta significativa la mirada dels adults, en aquests cas de Françoise i Alfred Brauner, sobre dibuixos realitzats per infants i d’alguna manera es revela la percepció que ells tenien de la infància. Aquesta mirada es fa perceptible en la selecció desl dibuixos.
Per a totes les edats, aquests dibuixos susciten debat i anàlisi sobre la manera de copsar els conflictes contemporanis, els drets de l’home i la necessitat d’escoltar les veus de les víctimes dels esdeveniments bèl·lics, en particular, les dels infants.

Aquesta exposició ha estat realitzada en el marc del programa de recerca de l'Agence Nationale pour la Recherche Enfance Violence Exil, pilotat pel Centre de Recherche sur les Littératures et la Socio-poétique (Université Blaise Pascal–Clermont-Ferrand). Les responsables científiques són Catherine Milkovitch Rioux i Rose Duroux ( Université Blaise Pascal, Clermont-Ferrand). Així mateix, té el patrocini de la UNESCO.

L’origen de l’exposició és la feina que van dur a terme Françoise Brauner i Alfred Brauner des dels anys de la Guerra Civil espanyola. Amdòs es trobaven a Espanya els anys 1937 i 1938, enquadrats en les Brigades Internacionals, ella com a metge, ell en tant que pedagog que treballava amb els infants evacuats. L’any 1938, van rebre d’una escola de Barcelona un paquets de dibuixos. No es tractava només d’infants catalans que anaven a escola, sinó també d’infants refugiats de la resta de l’Estat que havien viscut esdeveniments tràgics. Aquesta diferència es percep de manera clara en els dibuixos. És així que va sorgir la idea d’una experiència a gran escala: el recull de dibuixos de totes les escoles de Catalunya. Es tenien en compte tres temes: “la meva vida abans de la guerra”; “el que he vist de la guerra”; “com veig la meva vida després de la guerra”. Més endavant faran el mateix en molts dels conflictes bèl·lics que van assolar el segle XX. Els fons aplegaven documentació de més de 10.000 dibuixos.

Els dos autors van treballar conjuntament, en una primera època, al servei dels infants víctimes dels esdeveniments bèl·lics: Guerra Civil espanyola, infants jueus perseguits pel nazisme, també van ser actius a la Resistència a França, en la zona ocupada. El 1945 van participar en l’acollida de nens supervivents dels camps nazis. Més endavant van treballar en la recuperació dels nens discapacitats, privilegiant l’aspecte educatiu. També es van especialitzar en l’autisme infantil. La recerca sobre els dibuixos de l’infant en la guerra, que va començar a la Guerra Civil espanyola, s’inscriu en el seu esforç d’investigació, però també forma part de la seva voluntat per lluitar per la pau.
El matrimoni Brauner no s’entén per separat. Els Brauner són mundialment coneguts pels seus escrits sobre els infants deficients mentals amb discapacitats múltiples i per la seva col·lecció de dibuixos infantils realitzats en contextos de guerra. Romain Rolland va ser el primer a destacar "el considerable interès pedagògic, històric i humà de la col·lecció".
Françoise Brauner (Viena, 1911 – París, 2000), psiquiatra infantil, va estudiar medicina a Viena i París. El seu primer contacte amb la "infància en guerra" es va produir durant la Guerra Civil Espanyola en una colònia infantil d’un hospital de les Brigades Internacionals.

Alfred Brauner (Saint-Mandé, 1910 - París, 2002) es va doctorar amb una tesi de literatura a la Universitat de Viena que va suscitar l’interès de Jules Romains. El 1937, després del seu servei militar a França també va venir a Espanya i va treballar a les colònies de nens evacuats. Després de la Segona Guerra Mundial, va defensar a la Sorbona (1946) una nova tesi [Repercussions psíquiques de la guerra moderna sobre la infància]. Tots dos van continuar dedicant-se a la infància i van recollir uns 2.000 dibuixos realitzats bàsicament per nens de cinc a quinze anys. L’única condició: que no fossin realitzats en contextos terapèutics, sinó espontanis.

Els dibuixos exposats corresponen a l’última selecció d’Alfred Brauner per a la pel·lícula de Guy Baudon, J’ai dessiné la guerre (2000, 250 min.), però sempre s’utilitza la veu explicativa de Françoise.
L’exposició consta de diversos plafons on es reprodueixen uns quants dels dibuixos que havien recollit el matrimoni Brauner. Tot i haver inicat la seva tasca en plena Guerra Civil, quan es trobaven a Catalunya enquadrats a les Brigades Internacionals, en el decurs de la seva vida també van aplegar documentació de dibuixos infantils referents a guerres anteriors (Segona guerra dels Boers 1899-1902m, la Gran Guerra) o a conflictes derivats de l’expansionisme i violència nazis abans de la Segona Guerra Mundial com les persecucions polítiques i ètniques a l’Alemanya de 1933 a 1939 o la invasió de Txecoslovàquia. La Segona Guerra Mundial és també un dels conflictes més representants en la selecció de dibuixos. Així mateix, posteriorment van aplegar dibuixos en països afectats per la guerra com Algèria, Guatemala, Vietnam, Cambodja, Sahara occidental, Palestina, Líban, Afganistan, El Salvador, l’ex-Iusgoslàvia i Txetxènia. Es tracta, per tant, d’una selecció personal, molt significativa, però que presenta alguns buits i límits, ja que no atén tots els conflictes i violències del segle XX.

CONFERÈNCIA-PRESENTACIÓ DE L’EXPOSICIÓ

Durant l’acte d’inauguració de l’exposició, Cathérine Milkovitch-Rioux, co-comissària del projecte, farà una intervenció al voltant de la mostra i explicarà el projecte EVE (Enfance, Violence, Exil). Aquest projecte ha estat dut a terme amb el suport de l’Agence Nationale pour la Recherche (ANR) programa « Enfants et enfance » édition 2009 i l’encapçala la Université Blaise Pascal de Clermont-Ferrand i compte amb el parteneriat de la Université de Picardie Jules Verne.

Trajectòries de les responsables científiques i comissàries de l’exposició:

Rose DUROUX, Catedràtica emèrita de la Université Blaise Pascal (Clermont-Ferrand). Hispanista amb una llarga trajectòria, els seus interessos investigadors s’han centrat, d’una banda, en la qüestió de les migracions, tenint present aspectos com el gènere, l’exclusió, les relacions entre generacions. De l’altra, també ha treballat extensament la qüestió dels exilis. Induïda per l’experiència familiar de l’exili republicà, ha fixat les seves recerques en escriptors com Zambrano, Díez-Canedo o Aub, Manuel Ándujar…, i especialment amb la problemática dels infants a l’exili. Aquest interés es manifesta en la seva implicació en el Projecte « Enfance, Violence Exil ».
Catherine MILKOVITCH-RIOUX és catedràtica de la Université Blaise Pascal (Clermont-Ferrand). La seva especialitat és Literatura contemporània en llengua francesa. També és responsable del programa «Écritures de guerre» del Centre de Recherches sur les Littératures et la Sociopoétique (CELIS, Université Blaise -Pascal de Clermont-Ferrand). També es investigadora a l’Institut d’Histoire du Temps Présent (CNRS)
Més