Un equip que gairebé baixa a segona, una junta en el segon curs d'exercici i un entrenador disposat a fer la primera temporada sencera en el futbol sènior. Aquest era el punt de partida de la Jonquera a l'inici d'aquesta temporada. Ni els més optimistes haurien firmat que, 36 partits després, aquest mateix equip celebraria un ascens històric a tercera divisió i culminaria la millor temporada de la història del club. Just això, però, és el que va aconseguir la Jonquera diumenge passat, després d'empatar el partit de tornada de la promoció d'ascens al camp del Santboià. “Si ens haguessin dit a l'inici que aconseguiríem aquest ascens ningú no s'ho hauria cregut. Ha estat molt difícil, quan veus els equips que han quedat pel camí, com el Santboià, l'Horta o el Manresa, t'adones del que hem aconseguit”, valorava ahir, després d'haver paït l'ascens, l'entrenador, Àxel Vizuete.

El tècnic empordanès va explicar quines havien estat les claus que havien fet possible aquest ascens: “Són diverses. Primer de tot, la directiva ha fet les coses molt bé, i ens ha donat la tranquil·litat i l'estabilitat que necessita un equip per donar el màxim rendiment. En segon lloc, els jugadors han sigut una pinya, han anat tots a l'una, en la mateixa direcció. Hi ha hagut una barreja de joventut i experiència; els veterans t'aguanten els moments de dificultat i els joves tenen molta energia i surten al camp amb molta força. Finalment, els cinc integrants del cos tècnic també hem estat una pinya. Cada un de nosaltres ha donat el cent per cent per preparar l'equip. El conjunt de tot ens ha dut a l'ascens.” Vizuete també va explicar quina creia que havia estat la seva aportació personal en aquest ascens: “Vaig marcar el camí a seguir, vaig inculcar que el nostre fort havia de ser tenir un vestidor unit, sense grupets, que treballéssim per l'equip, que tinguéssim ambició i que no ens posessin límits.” El tècnic jonquerenc assegura que, malgrat el primer gol del Santboià –equip que considera “el millor de la categoria”–, mai no va deixar de confiar en la remuntada: “Després del gol vaig fer entrar Bassols i Ignasi perquè necessitàvem una reacció, un impuls. Tots dos van entrar al camp amb molta força. Els vaig dir que havien de tenir ganes de glòria, i així va ser. Bassols va fer la jugada i l'assistència i Ignasi, el gol.”

Vizuete va assenyalar el mèrit d'haver superat els obstacles en el tram final: “Ens vam sobreposar a molts contratemps. Chacón no ha pogut ser a cap dels dos partits de la promoció perquè tenia un viatge programat des de fa mesos. Ignasi va estar sancionat en l'anada, Pau es va trencar en l'anada i no va poder jugar la tornada, Ivan Ruiz es va lesionar... Amb tots aquests obstacles, i amb el rival que teníem al davant, encara té molt més mèrit el que vam fer [per diumenge].” Vizuete pensa ja en la temporada que ve –avui té reunió amb la directiva– i espera poder confeccionar una plantilla competitiva: “A tercera hi ha equips històrics, amb un potencial molt gran, però estic convençut que farem un bon paper i que serem un equip difícil de batre.”

De L'Esportiu