Amics, Amigues, Regidors, representants de les entitats, ANC, Autoritats,
 
M’agradaria que aquest acte institucional de celebració de la Diada de l’11 de setembre, en què  commemorem l’ aniversari de la pèrdua de les nostres llibertats com a poble, m’agradaria deia, que aquest acte fos senzillament un acte institucional,  d’un país normal que celebra els seus fets històrics i les seves jornades commemoratives, de manera festiva i com a record dels seus avantpassats perduts en múltiples batalles.
Però no! No som un País normal, per això hem d’aprofitar aquestes jornades commemoratives per reivindicar els nostres drets i reclamar les nostres llibertats. Portem 3 anys amb grans concentracions organitzades per l’ ANC, Òmnium Cultural i l’ AMI,  i després de les eleccions del setembre passat disposem d’un Parlament,  un Govern  i un President plenament decidits a portar aquest país a les mes altes cotes de llibertat que tants i tants catalans i catalanes hem reivindicat però que mai havíem disposat de la majoria necessària per aconseguir-ho, com la que tenim en l’actualitat.
I no en tenim prou amb aquest govern amb majoria parlamentària, feble moltes vegades degut a la ideologia, especialment de la CUP  que prima per sobre del sentit comú. Per això encara no tenim pressupost i perilla el full de ruta que vam votar el passat  27 de setembre.   Ens cal més força i més voluntat de voler ser, i amb les concentracions com les d’avui a Salt i a moltes altres ciutats de Catalunya, hem d’exigir als nostres representants que es posin d’acord i que compleixin el compromís de  portar-nos a un país normal, lliure i sobirà, en el termini més ràpid possible.
 
No cal que marquem pit ara, per veure qui és més d’esquerres, qui és més independentista. Ara fem falta tots! Ara cal que ens posen d’acord per dur el país a la independència, per portar Catalunya a formar part d’Europa de ple dret i de mantenir amb els nostres veïns les millor relacions comercials i d’amistat com correspon a qualsevol país de l’occident civilitzat.  Després amb unes noves eleccions constituents,  cadascú amb el seu vot, amb el seu suport a les formacions polítiques que es presentin ja es veurà quin és el país que vol la ciutadania.
 
El que tenim clar cada vegada més gent, gent nascuda a Catalunya, gent provinent d’altres pobles d’Espanya o d’altres països del món, és que el futur de Catalunya passa per ser un Estat lliure dins d’Europa, utilitzant els nostres recursos per fer les polítiques que corresponguin en cada moment. Polítiques socials i econòmiques lliures de corrupció i lliures de despeses pactades amb les grans oligarquies com passa en l’actualitat. 
 
Volem el corredor mediterrani, per què és imprescindible per exportar les nostres mercaderies a Europa, no el volem per beneficiar a cap constructora, com està passant a Espanya que es construeixen milers i milers de kms d’AVE a pobles on no hi puja ningú, amb immenses estacions a pobles de 28 habitants, i amb parades on difícilment hi baixa un usuari.  Està clar que la xarxa d’AVE i d’autovies gratuïtes construïdes a Espanya, en perjudici de les polítiques socials, es fan amb molta part dels 16.000 milions d’Euros aportats per Catalunya i que no tornen, i molt especialment per beneficiar les grans constructores, que indirectament engreixen el partits que governen.
 
A part del sentiment de ser Català, per raons històriques i sentimentals, per amor a la nostra senyera i als nostres signes d’identitat, cada vegada més gent vol l’ independència per raons econòmiques. Se’ns han carregat la Sanitat, la millor Sanitat de l’Estat, com bé reconeixien un ministre del PP i el Cap de l’Oficina AntiFrau, un infiltrat  de l’Estat contractat per inventar-se corrupteles inexistents dels nostres polítics i partits. 
 
El pitjor tren de rodalies de la península, amb combois de recuperació que no volen a Madrid,  és el que circula de Barcelona a Tarragona i de Barcelona a Portbou. La pitjor carretera Nacional de l’Estat és la nostra.  Les aportacions a la dependència de les nostres persones grans o discapacitades, han estat reduïdes premeditadament per l’Estat i la llista d’espera es exasperant.
 
Volem ser independents per gestionar els nostres recursos, que serien  molts més dels que tenim en l’actualitat depenent d’Espanya.
Volem ser independents per què volem continuar amb la nostra immersió lingüística que tants bons resultats ha donat els darrers anys. És evident que els nens catalans quan surten de l’escola coneixen tant bé el català com el castellà. Els resultats dels exàmens de llengua dels darrers anys, en nens i nenes de 6è, són millors en llengua castellana que molts nens i nenes d’altres comunitats d’Espanya.
Volem ser independents per què volem fer les nostres polítiques econòmiques i comercials amb la resta de països del món, sense les interferències de l’Estat espanyol.  I volem ser independents per què som un poble, som una nació mil·lenària, amb una cultura, amb una història, amb una llengua que ens diferencia notòriament de l’estat Espanyol.
No volem ser independents per anar contra Espanya. Al contrari, hi volem mantenir vincles de bona amistat, evidentment per raons familiars, històriques i de veïnatge.
Però ara a Catalunya ha arribat l’hora de la veritat. El poble ha fet el que havia de fer, i més de dos milions de catalans han dit prou a Espanya i al seu projecte caduc, unitarista, autoritari i antidemocràtic. El poble català vol fer el seu propi camí cap a la dignificació de la seva nació, la seva llengua i la seva cultura, sense haver de demanar permís  a ningú i convertir-se així en un estat més d’Europa i del món. I el camí és continuar amb el full de ruta iniciat, sense por i amb la voluntat ferma d’aconseguir el nostre objectiu.
 
I Avui els que anem a Salt, com els que participaran de la jornada a Barcelona, Berga, Tarragona o Lleida,  en aquestes cinc grans manifestacions organitzades per l’ANC, l’Òmnium i L’AMI, hem de fer sentir la nostra veu, pacifica i festiva, però amb la contundència acostumada, que volem SER i que res i ningú ens farà defallir en el nostre objectiu: ” La Independència de Catalunya”.
Moltes gràcies!